30 d’abril, 2010

El consum de vitamina D ajuda a envellir de forma més saludable

La vitamina D, que es pot trobar en aliments bàsics com la llet i els ous, és l’encarregada de regular el pas de calci als ossos. A més, a major nivell d’aquesta vitamina a l’organisme, més saludable serà l’envelliment del mateix, segons un estudi del Centre d’Envelliment Stich de la Universitat de Wake Forest que s’ha fet públic en el congrés Experimental Biology 2010 que es celebra a Anaheim (Estats Units).

Els investigadors van estudiar la relació entre l’estat de vitamina D i el funcionament físic en un grup de 2.788 individus grans relativament sans que vivien a Memphis i Pittsburgh i tenien edat mitjana de 75 anys.

A l’inici de l’estudi, els investigadors van examinar l’estat de la vitamina D a l’analitzar la 25-hidroxivitamina D en sang de cada persona, un precursor de la vitamina D activada. Amb la mesura inicial i als 2 i 4 anys següents, els investigadors van estimar si aquesta mesura es relacionava amb el funcionament físic.

En particular es van centrar en la rapidesa amb la que caminaven els participants i en com mantenien l’equilibri en posicions progressivament més complicades. Cada participant també va passar per un conjunt de proves per avaluar la seva resistència i força.

Els resultats van mostrar que la gent grans amb els nivells més elevats de 25-hidroxivitamina D tenien un millor funcionament físic. I, encara que el funcionament físic va declinar al llarg de l’estudi, seguia sent significativament superior entre aquells amb els nivells de vitamina D més alts.

Els científics no es van sorprendre al descobrir que, en general, el consum de vitamina D era molt baix en aquest grup de gent gran sans. De fet, més del 90% d’ells consumia menys vitamina D de la recomanada i molts utilitzaven suplements dietètics.

Vitamina D

És una prohormona, pel que no té activitat per si mateixa, però sí si es converteix en hormona activa, la 1,25 hidroxicolecalciferol (calcitriol) a través d’un mecanisme de síntesi molt regulat. La producció de vitamina D a la naturalesa, requereix la presència de rajos UV.

La vitamina D és l’encarregada de regular el caci als ossos, per això si la vitamina D falta, aquest pas no es produeix i els ossos comencen a debilitar-se i a corbar-se produint malformacions irreversibles com ara el raquitisme, malaltia que afecta especialment als nens.

La vitamina D representa un paper important en el manteniment d’òrgans i sistemes a través de diverses funcions, com ara:

- Regulació dels nivells de calci i fòsfor en sang

- Promovent l’absorció intestinal dels mateixos a partir dels aliments

- Reabsorció renal

Amb això contribueix a la formació i mineralització òssia, sent especial per al desenvolupament de l’esquelet.

També inhibeix la secreció de la parathormona (PTH) des de la glàndula paratiroides.

La deficiència de Vitamina D, pot resultar del consum d’una dieta no equilibrada, una inadequada exposició solar, desordres que limitin la seva absorció, o condicions que limitin la conversió de vitamina D en metabòlits actrius, com ara alteracions en el fetge o ronyó.

Sembla ser que les persones amb nivells elevats d’aquesta vitamina tenen telòmers més llargs que les persones amb menys quantitat. La longitud dels telòmers s’associa a l’estat d’envelliment real, quant més llargs siguin els telòmers més “jove” biològicament es manté l’organisme. De manera que es suggereix consumir una dieta amb dosis suficients de vitamina D, en quant a l’exposició al Sol.

29 d’abril, 2010

Fumar podria estar en els gens

L'hàbit de fumar i l'adicció al tabac podria ser culpa dels gens, almenys en part. Desprès de realitzar tres estudis, publicats per la revista 'Nature Genetics', els investigadors van associar diverses variacions genètiques amb aquesta costum i amb l'augment del risc de patir càncer de pulmó.

Els científics van descobrir, desprès d'estudiar el genoma de 140.000 fumadors i no fumadors, que una variant del còdig genètic del cromosoma 11 estava associada amb l'inici del tabaquisme i que una altra modificació, aquesta en el cromosoma 9, estava relacionada amb la capacitat de deixar-ho.

A més d'aquestes conclusions, l'equip dels deCODE Genetics, de Reykjavik, Islàndia, va detectar que les persones amb variacions en els gens del cromosoma 8 i 19 eren més propenses a consumir més cigarretes i presentaven un risc major de patir càncer de pulmó, malaltia associada al tabaquisme.

Els estudis recolzen així la teoria de que fumar no depèn només de la voluntat d'una persona, sinó que la genètica influeix en quant es fuma i en la capacitat d'un individu d'abandonar aquesta adicció.

Amb aquesta investigació els científics volen ajudar al desenvolupament de millors tractaments per deixar de fumar i convèncer a la població de que aquest hàbit poc saludable és molt més perjudicial i perillòs per a certes persones, encara que reconeixen que encara fan falta més estudis per a que aquest descobriment sigui definitiu i es tradueixin en beneficis per a la societat.

26 d’abril, 2010

La vacuna contra la malària està "més a prop que mai"

La malaltia mata a 850.000 persones l'any

Hi ha esperances per acabar amb la malària. Des del Centre d'Investigació en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), on es treballa en la seva vacuna, la doctora Carlota Dabaño ha assegurat que aquesta "està més a prop que mai". Ahir es va celebrar el Dia Mundial d'aquesta malaltia.
L'antídot ja s'ha probat en nens africans (el 91% dels casos es produeixen en aquest continent) i s'ha constatat que pot oferir una protecció de fins al 60%.

Consciència diluïda

Tot i així, per a Dabaño, el que la malaltia s'associi a Àfrica fa "difícil" concienciar a les societats desenvolupades, que tendeixen a veure la malària com "algo llunyà, que no afecta al dia a dia". A pesar d'aquest obstacle, els últims anys han sigut productius, gràcies a l'aliança d'UNICEF i Roll Back Malaria (Fer enrere a la malària). La financiació s'ha multiplicat per cinc, a l'igual que la producció de mosquiteres, que, impregnades amb insecticida, s'ha convertit en un remei senzill però eficaç. A elles s'ha d'afegir els fàrmacs basats en artemisines (ACT), enfront els quals Dabaño és precavida, doncs en algun moment poden "mostrar resistència".
La malària segueix matant a 850.000 persones a l'any, segons UNICEF. Entre 2004 i 2009 es van registrar 250.000 víctimes menys i els nous casos han passat de 350 milions a 250 milions.
Però des de Metges Sense Fronteres (MSF) es denúncia que la malària segueixi sent la principal causa de mort dels nens menors de cinc anys a l'Àfrica subsahariana, sobretot amb els importants avenços que s'han produït recentment en la investigació de la malaltia.
Per a MSF ni tan sols és difícil de diagnosticar, doncs hi ha proves que, amb una gota de sang, dóna un resultat fiable en 15 minuts. Per això també critíquen que molts pacients siguin tractats amb ACT sense haver verificat primer si la causa de la seva febre és la malària.

Patologia

La malaltia pot ser causada per una o diverses de les diferents espècies de Plasmodium. Els vectors d'aquesta malaltia són diverses espècies del gènere Anopheles. Com se sap, tan sols les femelles dels mosquits són les que s'alimenten de sang per poder madurar els ous, i per tant els mascles no piquen i no poden transmetre malalties ja que únicament s'alumenten de nèctar i sucs vegetals.
La malària produeix febre alta (40ºC), calfreds, sudoració i mal de cap. Els episodis de febre i calfreds acostumen a produir-se just quan els glòbuls vermells estàn sota la pressió del paràsits que es multipliquen a dins seu, i s'alternen amb episodis asimptomàtics, aproximadament cada dos dies. La destrucció dels glòbuls vermells produeix anèmia. Si el pacient no reb tractament pot morir. Però si supera la fase aguda, es poden produïr recaigudes cada 3 o 4 setmanes.

22 d’abril, 2010

Descoberts sis plantetes extrasolars que orbiten en sentit ‘equivocat’

Un equip d’astrònoms ha descobert sis planetes extrasolars, més enllà del nostre sistema solar, que desafien els coneixements actuals en astronomia perquè circulen en sentit contrari a la rotació de la seva estrella. Si el seu sol gira cap a un sentit, ells giren cap a l’altre.

L’estudi, desenvolupat per astrònoms suïssos, s’ha presentat a la reunió nacional d’astronomia de la Royal Society britànica, que es va celebrar a Glasgow (Escòcia). L’Observatori Europeu Austral va informar del descobriment en un comunicat.

Així funciona en el nostre sistema

Fins ara es creia que tots els planetes es formaven a partir d’un disc composat de gas i pols, conegut com protoplanetari, que gira al voltant d’una estrella en el seu mateix sentit. Així es pensava, perquè entre altres aspectes, és així com funciona en el Sistema Solar.

Tot va començar quan els investigadors, participants en el projecte WASP que busca automàticament exoplanetes, van detectar nou cossos llunyans gràcies al sistema de trànsits: van saber de la seva existència perquè, vist des de la Terra, el seu moviment orbital bloqueja temporalment la llum a la superfície de l’estrella mare. Es com si els planetes generessin eclipses al seu sol.

Sorprenent moviment retrògrad

Amb posterioritat van decidir analitzar-los juntament amb altres 27 plantes ja coneguts amb anterioritat. I la seva sorpresa va ser doble. Per una part, van descobrir que més de la meitat dels Júpiters calents (exoplanetes de gran massa que orbiten molt a prop del seus sols) tenen òrbites que no es mouen en la línia de l’eix de rotació de les seves estrelles mare. Per altra banda, de forma més sorprenent, van descobrir que sis dels exoplanetes, inclosos dos dels recentment descoberts, tenen un “moviment retrògrad”, és a dir, orbiten en la direcció “equivocada”.

Bomba científica

“És una veritable bomba que estem llençant en el camp dels exoplanetes”, va dir Amaury Triaud, estudiant de doctorat de l’Observatori de Ginebra que, juntament amb Andrew Cameron i Didier Queloz, dur a terme el treball d’observació.

Hipòtesi alternativa

Per explicar el moviment retrògrad dels nous exoplanetes, “una hipòtesi alternativa suggereix que la proximitat dels Júpiters calents a les seves estrelles no sigui a causa de les interaccions amb el disc de pols, sinó a un procés evolutiu més lent que implica un tira i afluixa gravitacional amb estrelles o planetes companys més distants, durant cients de milions d’anys”. Desprès de que aquestes perturbacions hagin empès a l’exoplaneta gegant a adoptar una òrbita inclinada i allargada, la fricció associada a les forces de marea fa que perdi energia cada cop que passa a prop de l’estrella. “Finalment podria quedar assentat en una òrbita quasi circular, a prop a l’estrella, però amb una inclinació aleatòria”.

El WASP (Wide Angle Search for Planets) està composat per dos observatoris robòtics situats a l’illa de La Palma (Canàries) i a Sud-àfrica, cada un dels quals consisteix en buit càmeres de gran angular que simultània i contínuament monitoritza el cel per a la detecció de trànsits planetaris. Les càmeres WASP s’operen per un consoci en el que participen l’Institut d’Astrofísica de Canàries i les universitats britàniques de Keele, Leicester i Saint Andrews, entre altres centres. Les troballes es van confirmar desprès amb els telescopis de l’ESO a l’observatori de La Silla (Xile).

Mireu-vos la font d'on ho he tret que hi ha fotos i un video! Aquí


21 d’abril, 2010

El cervell no pot concentrar-se en més de dues activitats alhora

Els neurocientífics exploren la capacitat humana per treballar en multitasca i conclouen que quan s'intenten fer tres tasques alhora, es perd el fil d'una d'elles.

El cervell humà pot concentrar-se en diverses activitats alhora. En dues activitats, per a ser exactes. A partir de la tercera, es col·lapsa, segons han observat investigadors francesos desprès d'escrutar amb ressonància magnètica els cervells de voluntaris que intentaven fer diverses tasques simultànies.

"Podem conduir i estar parlant al mateix temps, però no podem afegir una tercera activitat" com manipular el GPS, ha explicat Etienne Koechlin, neurocientífic de l'Institut Nacional de la Salut i la Investigació Mèdica de França i coautor de l'estudi "Quan s'intenten fer tres coses alhora, es perd el fil d'una d'elles". Un altre exemple que dona Koechlin: "Podem cuinar i estar parlant per telèfon, però no podem llegir el diari alhora".

La raó, segons ha demostrat la investigació, presentada en l'últim número de la revista Science, es que el cervell reparteix el treball entre els seus dos hemisferis quan s'ha de concentrar en dues tasques alhora. En persones dretanes, l'hemisferi esquerre s'encarrega de la tasca principal i el dret, de la secundària. Si en aquest moment s'intenta començar una tercera activitat, el cervell no la pot assumir al tenir ja els dos hemisferis ocupats. Solució: s'interromp una de les dues activitats que s'estaven fent per a poder concentrar-se en la tercera.

Aquest fenomen s'ha observat en un grup de 32 voluntaris sans als que se'ls hi va demanar que realitzessis complexes proves cognitives per a les que anaven a rebre compensació econòmica. Algunes proves tenien premis majors que altres, el que indicava quins eren més importants.

Mentre els participants en l'estudi es van concentrar en una sola tasca, les imatges de ressonància magnètica van mostrar que tenien àrees dels dos hemisferis del cervell dedicades a aconseguir el premi. Concretament, unes àrees del còrtex frontal que participen en activitats per a les que un està motivat.

Al concentrar-se en dues tasques, les imatges van mostrar com el cervell les distribuïa entre els hemisferis. En llenguatge informàtic: va seguir processant les dues activitats en paral·lel.
A l'introduir una tercera activitat, una de les tres s'interrompia: aquesta activitat que s'abandonava, per agafar-la més tard, deixava de processar-se en paral·lel per processar-se en sèrie.

La investigació demostra que la capacitat del cervell humà de funcionar en multitasca és limitada, observa Koechlin. Inclòs quan només fem dues activitats alhora, "som menys eficients en cada una de les dues que si les fem per separat". L'investigador desaconsella estudiar xatejant per internet, ja que dispersa els limitats recursos del cervell. I recorda que "som conductors més segurs quan ens concentrem en la conducció"

20 d’abril, 2010

La soja pot prevenir l’osteoporosi

La soja s’ha d’utilitzar com a teràpia hormonal substitutiva desprès de la menopausa ja que, a més de reduir la osteoporosi, protegeix contra la toxicitat del pèptid-amilode de la malaltia d’Alzheimer i s’està estudiant un possible efecte preventiu enfront a la diabetis tipus 2. Així ho va explicar el doctor José Viña Ribes, de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, durant la seva conferència ‘Efectes beneficiosos de l’alimentació amb complements de soja sobre gens de longevitat’ a la Real Acadèmia Nacional de Farmàcia i organitzat també per COFM i l’Institut Tomàs Pascual.

“La utilització d’estrògens en dones menopàusiques pot ser perjudicial i per això s’utilitzen les isoflavones de la soja”, va afirmar Viña Ribes, que es va posicionar a favor dels aliments suplementats amb soja enfront a l’uús de genisteina com a fàrmac. Així mateix, el doctor va fer èmfasi en que és aconsellable consumir aquests aliments en petites quantitats i diversos cops al dia.

Igualment, el mateix dia es va fer la conferència “Inflamació i patogenicitat. La resposta inflamatòria en patologies cardiovasculars i en l’envelliment” a càrrec del doctor Lisardo Boscá Gomar, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Alberto Sols.

El doctor va abordar el tema de la patologia inflamatòria com a causa d’un 70-80% de malalties, entre les que destaquen l’Alzheimer, anafilàxies, aterosclerosi, malaltia de Crohn, dany isquèmic/perfusió. A més de la importància de les cèl·lules com els monòcits, macròfags i neutròfils; i de factors de transcripció com PPAR i LXR, en els processos inflamatoris.

19 d’abril, 2010

Els afectats d'osteoporosis no tenen la percepció d'estar malalts

La meitat de les dones patirà una fractura a causa de la osteoporosis després dels 50 anys, segons un estudi internacional liderat per la Universitat de Columbia de Nova York i l'Hospital del Mar de Barcelona, que ha sigut publicat a la revista 'Osteoporosis International'.

La investigació titulada 'Global Longitudinal Study of Osteoporosis in Women' ha sigut coliderada pel metge Robert Lindsay, de la Universitat de Massachussents a Boston, i el cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital del Mar, Adolf Díez-Pérez, i mostra que moltes dones amb alt risc de patir fractures associades a l'osteoporosis no senten les implicacions de tenir factors de risc importants.

L'estudi ha reunit informació sobre els factors de risc de la osteoporosis, tractaments, comportaments de les pacients i conseqüències de les fractures de 60.000 dones de més de 55 anys de deu països i en un període de 5 anys.

Les dones eren d'Austràlia, Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Espanya (2.910 eren de Barcelona), Regne Unit i Estats Units.

Casi un terc d'elles (32%) tenia un diagnòstic d'osteoporosis, un 27% havia patit fractures prèviament, el 15% tenia un pes baix, un 38% havia patit caigudes feia poc i un 18% tenia antecedents familiars de fractura de cadera.

"Els resultats d'aquest estudi ens permetran concienciar a les dones de la importància de pendre's seriosament la seva malaltia", va senyalar Díez Pérez. "La osteoporosis no només està infradiagnosticada i infratractada, sinó que un cop diagnosticada la percepció de malaltia també està per sota de les altres patologies de les quals les pacients són molt conscients", va afegir.

Alhora va constatar que només el 43% de les dones diagnosticades d'osteoporosi desprès de la menopausa pensaven que el seu risc de fratura era major que el d'altres dones de la mateixa edat; aquesta fracció es redueix a un terç quan es te en compte a dones amb dos o més factors de risc importants.

A la osteoporosis, la quantitat de mineral dels ossos disminueix, de manera que la seva baixa densitat causa una fragilitat que fa que els ossos es trenquin més fàcilment.

Quan hi ha fractures, aquestes acostumen a comportar dolor crònic, pèrdua de la independència i de la movilitat i, especialment en el cas de fractura de cadera, un major risc de mort. El risc de fractura augmenta considerablement amb l'edat, de manera que es preveu que el nombre de fractures augmenti a mesura que envelleixi la població, tenint en compte que després de la menopausa, una de cada tres dones desenvolupa osteoporosis.

Aixó, s'han identificat diversos factors de risc que s'haurien de tenir en compte en dones majors de 55 anys, com per exemple el baix pes, l'edat avançada, antecedents familiars de fractura de cadera, història personal de fractures des dels 25 anys, ingesta de cortisona, artritis reumatoide i consum de tabac.

"Esperem que la visió que obtenim de l'estudi ajudarà a que metges i pacients treballin junts per identificar a les persones amb risc de fractura i millorar la comprensió del significat d'aquest risc" va indicar la autora principal de l'article, Ethel Siris, directora del Toni Stabile Osteoporosis Center del Centre Mèdic de la Universitat de Columbia, de Nova York.

Segons els autors de l'estudi, es necessita urgentment la millora de l'educació tant de metge com de dones post-menopàusiques. "L'educació és fonamental si volem reduir l'efecte d'aquestes fractures a tot el món", van concloure.

18 d’abril, 2010

Identificades les primeres mutacions genètiques en l'estudi de la leucèmia limfàtica crònica

La revista Nature ha publicat un article sobre la tasca recent que duu a terme un consorci internacional creat per a l'estudi del genoma del càncer (International Cancer Genome Consortium, ICGC), en el qual participen més de dos-cents científics, una vintena llarga dels quals són espanyols i treballen sota la direcció científica d'Elías Campo, catedràtic del Departament d'Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina de la UB i investigador de l'Hospital Clínic, i de Carlos López-Otínm de la Universitat d'Oviedo.

L'aportació espanyola a l'ICGC es centra en l'estudi del genoma de la leucèmia limfàtica crònica (Projecte LLC), la forma de leucèmia més freqüent en els països occidentals i que presenta un comportament clínic molt heterogeni. Els investigadors Campo i López-Otín han anunciat avui que ja s'han identificat les primeres mutacions genètiques. Això permetrà, en un futur, desenvolupar noves estratègies diagnòstiques i nous fàrmacs per combatre aquest tipus de càncer.

El Projecte LLC es recolza sobre una llarga tradició investigadora d'aquesta malaltia a Espanya, i particularment a l'Hospital Clínic i a la Universitat de Barcelona, on es disposa d'una col·lecció de mostres excel·lent, associada a una base de dades, que constitueix el nucli impulsor d'aquest projecte. A més, també compta amb la participació d'altres infraestructures, com ara el nou Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), dirigit per l'investigador Ivo Gut, que estarà ubicat al Parc Científic de Barcelona. El director científic del Projecte LLC és el catedràtic Elías Campo, un dels experts més destacats en la investigació d'aquesta malaltia a escala internacional.

L'International Cancer Genome Consortium, en el qual participen, a més d'Espanya, una desena de països, coordina projectes de recerca de tot el món amb l'objectiu de seqüenciar un total de 25.000 genomes dels ciquanta tipus de càncer més importants. La identificació de les alteracions genètiques en aquests tumors impulsarà el desenvolupament de mètodes diagnòstics més precisos i de teràpies més eficaces contra el càncer, una malaltia que causa una de cada quatre morts al nostre país.

En el Projecte LLC, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a travès de l'Institut de Salut Carlos III, també hi participen investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, l'Institut Català d'Oncologia, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca i la Universitat de Deusto.

17 d’abril, 2010

La OMS presentarà al 2013 una nova classificació mundial de transtorns mentals “més útil” per a la pràctica clínica.

La Organització Mundial de la Salut (OMS) ha iniciat un procès de revisió de la seva classificació mundial dels transtorns mentals amb l’objectiu de “redefinir” aquestes patologies i elaborar un catàleg “més útil” per a la pràctica clínica i els professionals sanitaris, que haurà d’estar llest per al 2013 o 2014.

Així ho va assegurar el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) José Luis Ayuso, que representa a Espanya dins del grup d’experts internacionals que treballa en aquest document, i que s’ha reunit a Madrid amb l’objectiu d’establir les bases d’aquesta nova classificació, la última modificació de la qual es va fer el 1992.

Aquest grup extern de la OMS ha establert iniciar uns estudis de camp per a conèixer la situació de les malalties mentals en funció de les diferents zones geogràfiques, per a partir d’allà desenvolupar unes definicions “amb caràcter universal” que tinguin validesa a tot el món.

Així mateix, volen que aquesta nova classificació tingui “utilitat per a clínics i no sigui purament conceptual i teòrica”, va explicar Ayuso en declaracions a Europa Press, de manera que “pugui ajudar als professionals sanitaris a l’hora de pendre decissions en el maneig terapèutic d’aquestes patologies”.

Igualment, estudiaran la possibilitat de “simplificar” algunes de les categories actualment vigents perquè hi ha algunes que s’utilitzen poc i, per contra, altres que “serveixen com a calaix desastre”, algo que aquest expert confia en erradicar ja que “no es pot diagnosticar per eliminació”.

A la reunió d’aquests dies a Madrid no han entrat en detalls sobre malalties concretes, deixant-ho per a futures reunions com les que celebraran a Ginebra els pròxims mesos de juny i novembre.

Un dels temes a definir en un futur serà la descatalogació de la transexualitat com a transtorn mental, algo pel que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar recentment que va iniciar gestions per a que sigui eliminada d’aquesta classificació.

16 d’abril, 2010

Desenvolupen un pàncrees 'artificial' basat en un software antidiabetic

Investigadors de la Universitat de Boston als Estats Units han desenvolupat un pàncrees artificial que utilitza un algoritme informàtic per equilibrar els nivells de sucre a l’organisme i que podria ajudar als pacients amb diabetis tipus 1 a controlar millor la malaltia. Les característiques del dispositiu es publiquen aquesta setmana a la revista ‘Science Translational Medicine’.

L’estudi s’ha realitzat amb un dispositiu que utilitza un ordinador portàtil però en un futur podria portar un xip informàtic com a part d’un sistema artificial completament transportable i que podria revolucionar el tractament d’unes 285 milions de persones que viuen amb diabetis.

A la diabetis tipus 1, el pàncrees deixa de produir suficient insulina, hormona que redueix el sucre en sang, per a controlar de manera adequada els nivells de sucre sanguinis a l’organisme.

A l’actualitat, la única manera de que els pacients segueixin sans és mantenir un delicat equilibri del sucre en sang per a que els nivells no pugin o baixin massa. Això suposa un controla de 24 hores sobre el sucre en sang i injeccions d’insulina, juntament amb una dieta estricta i exercici. Inclòs quan es porta un estil de vida controlat, el sucre en sang pot baixar a nivells perillosos donant lloc a hipoglucèmies.

Anteriors intents per a desenvolupar un pàncrees artificial només s’han centrat en l’administració d’insulina i no han pogut prevenir la hipoglucèmia. En el seu treball actual, l’equip de Firas El-Khatib, ha desenvolupat un pàncrees artificial que administra insulina i glucagó segons les necessitats existents, imitat en gran mesura al pàncrees normal.

Aquest pàncrees artificial està composat per un control continu del sucre en sang, dues bombes que injecten les hormones sota la pell i un ordinador portàtil que integra el programa informàtic que permet a les dues bombes interaccionar entre si i calcular quanta insulina o glucagó necessita un pacient en un moment donat.

Els investigadors van poder controlar amb aquest dispositiu en sucre en sang dels participants en l’estudi sense que tingués lloc cap hipoglucèmia. A l’actualitat els científics estan provant un pàncrees artificial portàtil, en el que el programa informàtic va en un petit xip en comptes d’un ordinador.

15 d’abril, 2010

Investigació desvela la funció de dos gens relacionats amb l’esquizofrènia

Investigadors de l’Institut de Neurociències han desvelat la funció que dos gens relacionats amb l’esquizofrènia compleixen a l’escorça cerebral, han informat avui fonts d’aquesta institució, integrada per la Universitat Miguel Hernández i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

L’estudi, dirigit pels investigadors Óscar Marín i Beatriz Rico, ha desvelat la funció dels gens Nrg1 i ErbB4, el que permetrà profunditzar sobre les causes de l’esquizofrènia i obrir noves portes a la troballa de fàrmacs més efectius.

Tot i que se sap poc sobre les causes de l’esquizofrènia, sembla que “la malaltia es deu a l’alteració simultània de diversos gens”, entre els que figuren el NRg1 i ErbB4, la mutació dels quals a ratolins de laboratori produeix alteracions similars a les descrites en els malalts d’esquizofrènia.

Les mencionades fonts han informat que l’estudi ha demostrat que aquests dos gens “tenen un paper clau en el desenvolupament de les connexions de les interneurones inhibidores de l’escorça cerebral, neurones la funció de les quals és modular i sincronitzar l’activitat de les neurones principals del còrtex”.

“El còrtex cerebral és la regió més complexa del nostre cervell, responsable de la nostra capacitat de raonament, del llenguatge i del comportament social”, ha explicat la investigadora Beatriz Rico.

Ha explicat que el seu funcionament depèn de les connexions neuronals, “que poden ser de dos tipus, excitadores o inhibidores, segons activin o inhibeixin l’activitat neuronal”.

El seu company d’investigació, Óscar Marín, ha afegit que aquests dos gens tenen un doble funció: permeten la formació de connexions entre neurones inhibidores i excitadores i “són necessaris per a que les interneurones rebin les connexions excitadores”.

“Si es perd la funció d’aquests gens, per exemple per una mutació, el còrtex cerebral perd la inhibició, el que dona lloc a importants desajustos funcionals”, va afegir Rico.

La esquizofrènia és un desordre complex que interfereix amb el funcionament de diversos sistemes cerebrals necessaris per al raonament i el comportament social.

Encara que els seus aspectes més notables –pensament desordenat, deliris, al·lucinacions, alteracions afectives, conductuals i del llenguatge- no es fan visibles fins al final de l’adolescència o la primera joventut, es creu que la malaltia té un fort component genètic, ja que s’hereta en un 80% dels casos.

14 d’abril, 2010

Identifiquen un gen associat a la mort sobtada en epilèptics

Una mutació en el gen que codifica per una proteïna del cervell podria desencadenar el batec cardíac irregular i la mort sobtada en persones amb epilèpsia, segons un estudi del Col·legi de Medicina Baylor a Houston (Estats Units) que es publica a la revista ‘The Journal of Neuroscience’. Aquestes persones amb epilèpsia són 10 cops més propenses a morir repentinament i de forma inesperada que la població general.

Els investigadors sospitaven des de fa temps que els canals iònics anormals en el cervell que causen epilèpsia, també situen sota risc de mort sobtada inexplicable, potser per fer mal al cor. Un canal iònic és una proteïna que deixa que partícules carregades entrin o deixin una cèl·lula per generar senyals elèctriques, un procés bàsic de la comunicació entre les cèl·lules nervioses.

Els investigadors, dirigits per Jeffrey Noebels, van utilitzar un model animal per estudiar un tipus particular de canal iònic de potassi anomenat Kv1.1, que ajuda a regular les senyals elèctriques en el cervell.

En els humans, una mutació del gen Kv1.1 s’ha associat amb convulsions espontànies, moviments musculars anormals i problemes de coordinació motora. Els investigadors han descobert ara que aquests canals també són necessaris per a un funcionament adequat del cor.

L’estudi es basa en Kv1.1 perquè estudis anteriors han demostrat que els ratolins sense aquests canals mostres signes d’epilèpsia greu i moviments involuntaris i moren prematurament. Els científics han investigat per què els ratolins moren i si Kv1.1, en particular, és un possible factor per a la mort sobtada inexplicable en persones amb epilèpsia.

El registre de les senyals elèctriques del cervell i el cor dels ratolins criats per no tenir el gen dels canals Kv1.1, va ajudar als investigadors a determinar on o com s’originaven les anomalies letals. Els resultats van mostrar que el cor d’aquests ratolins es saltava batecs de forma intermitent.

Quan els animals tenien atacs epilèptics, els seus batecs cardíacs eren més erràtics, el que suggereix que les senyals del cervell al cor estaven desordenades. Els ratolins morien després de diversos episodis d’aturada cardíaca.

Els autors van determinar que en els animals sans aquests canals específics de potassi estan presents en el cervell i el nervi vague, un conjunt d’axons que ajuda a regular els ritmes cardíacs però que són poc detectables en el cor. En els ratolins mutants, les senyals cerebrals enviades al cor a través del nervi vague estaven desarticulades.

Segons explica Edward Glasscock, coautor de l’estudi, “en els ratolins sense els canals Kv1.1, pensem que el nervi vague perd el control i envia impulsos nerviosos extra al cor, dient-li que es ralenteixi i fins i tot que deixi de bategar, quan no hauria”.

Aquest gen de canal iònic de potassi és el segon descobert pel grup que causa una activitat elèctrica anormal que condueix a la mort en l’epilèpsia. Segons els autors, ara que es comencen a descobrir els gens i les proteïnes que duen a la mort sobtada en l’epilèpsia es poden començar a predir i descobrir vies per reduir el risc de mortalitat en pacients amb epilèpsia.

13 d’abril, 2010

L'Hospital del Mar obre una unitat d'epilèpsia per a "pacients complexos"

El centre preten convertir-se en un referent en el tractament de les persones resistents als fàrmacs

L'Hospital del Mar ha posat en marxa una nova unitat d'epilèpsia, equipada amb la tecnologia més avançada, amb la que es pretèn atendre a més pacients i, en especial, a aquells resistents als tractaments farmacològics.

La nova unitat realitza procediments diagnòstics avançats com, entre altres, el SPECT-ictal, que consisteix en injectar al pacient una substància quan es produeix una crisi epilèptica i que ajuda a localitzar on es genera l'epilèpsia en el cervell, segons informa aquest centre sanitaria en un comunicat.
Dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora, del servei de neurologia, l'equip està dormat per tres neuròlegs, dos neuropediatres, dos neurocirurgians, dos neurofisiòlegs, dos neuropsicòlegs, un físic, un ingenier i personal d'infermeria i tècnics.
L'hospital, que pretèn convertir-se en un referen en el tractament de l'epilèpsia per a pacients resistents als fàrmacs, calcula que cada any realitzarà a prop de cent monitoritzacions de pacients epilèptics complexes. L'epilèpsia és un trastorn neurològic que afecta aproximadament al un 1% de la població, al voltat de 450.000 persones a Espanya.

Què és l'epilèpsia?

És una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nervioses per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d'epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associats als tremolors motors d'una convulsió.
Hi ha diferents tipus d'epilèpsies:

- Gran mal: es caracteritza per la pèrdua brusca del coneixement precedida sovint per una aurora sensorial, seguida de convusions tòniques, mossegada de la llengua i saliva d'espuma per la boca.

- Petit mal: es caracteritza per la pèrdua momentànea del coneixement, pot durar de cinc a trenta segons.

- Epilèpsia jacksoniana: tipus particular d'epilèpsia que afecta a un sol costat del cos humà o grup muscular i no s'acompanya de pèrdua de la consciència.

- Epilèpsia psicomotora: tipus particular d'epilèpsia caracteritzat per accessos en els que predominen els fenòmens extrasensorials i les manifestacions motores coordinades.

12 d’abril, 2010

Eliminació de la hepatitis B

La hepatitis B podria erradicar-se. Un estricte control - i frenament- de les transmissions, una vacunació massiva i l'ús correcte dels fàrmacs són les claus per acabar amb aquesta malaltia, que de manera crònica afecta a 350 milions de persones. Però lluny d'això, algunes zones segueixen registrant altíssims nivells d'hepatitis B, com Àsia-Pacífic, on hi viuen el 75% de malalts.

Es tracta de "la dolència de fetge més comuna; és fins a 100 vegades més infecciosa que el VIH i 10 més que el virus de la hepatitis C", va explicar Charles Gore, president de l'Aliança Mundial contra la Hepatitis, durant el Congrès per l'estudi del fetge celebrat recentment a Pekin.

Aquesta malaltia, que desde 1990 està considerada una de les quatre malalties més importants del món, "pot derivar a cirrossis i càncer de fetge si no es tracta", va afegir. "Almenys un milió de persones moren cada any per problemes derivats de la hepatitis B", va destacar Heiner Wedemeyer, de l'Escola Mèdica de Hannover (Alemanya). A Europa s'estima que uns 14 milions pateixen aquesta malaltia.

Sense diagnosticar

A Espanya l'afecció és mínima, ja que desde fa casi 20 anys és obligatòria la vacunació contra la hepatitis B en els nounats. Ara la principal via de transmissió és la sexual. Si la profilaxis s'apliqués per norma a algunes regions asiàtiques, és evident que la incidència d'aquesta malaltia remitiria radicalment.

De fet, a Xina - amb 93 milions d'infectats- una gran proporció de les transmissions del virus és de mare a fill durant l'embaràs. "El problema és que molts malalts no estan diagnosticats, i si ho estan no reben el tractament correcte", va senyalar Wedemeyer. A aquest pais asiàtic "menys d'un 1% d'infectats es tracta".

A Xina també es plantegen si la tradició ancestral i molt comuna de recòrrer a l'acupuntura pot tenir algo a veure en les altes xifres d'infecció. Els experts no veuen una relació directa, però insisteixen en que és fonamental una millor higienització per frenar la transmissió del virus.

La major prevalència d'infectats a Xina està a la gent jove. Però es veuen dades per a l'optimisme: "Hi ha un decreixement de la incidència en nens, desprès dels nombrosos casos de l'any 1990", va indicar Hui Zhuang, professor del Departament de Microbiologia de la Universitat de Pekin.
Això pot ser degut a que el Govern ha près consciència del problema - impulsant un pla de cinc anys-, i que des de 1998 tots els nascuts a Pekin han sigut vacunats, amb el que l'any passat el 99,98% dels nadons estaven immunitzats a la ciutat - una altra cosa és la resta del pais-. Es una aposta per la salut, i també per les arques públiques: la carga anual de Xina contra la hepatitis B arriva als 93.000 milions d'euros.

'Petits' transmissors del saber

Al col·legi de Jinzhuang, a l'est de Xina, es respria alegria, però també moltíssima disciplina. A aquesta escola s'han adonat de l'enorme potencial dels nens per informar a la seva familia de què és l'hepatitis B i com es pot convatre.

Per això, juntament amb la Fundació Bristol-Myers Squibb, fa tres anys que han posat en marxa un projecte amb el que s'educa als alumnes en la prevenció i s'imparteixen cursos als familiars.

"Els estudiants actuen com embaixadors del coneixement de la hepatitis, al donar als seus pares els materials que han rebut a l'escola", explica You Shuaiwu, director d'aquesta escola d'educació primària. De moment, més de 600.000 persones - entre alumnes, familiars i professors- ja s'han beneficiat del projecte a Pekin, Gansu i Ningxia.

"Els nens proten a casa una carta, per assegurar-se de que els pares tenen coneixement sobre el tema", agrega Deng Ying, director del Centre per al Control de les Malalties. També s'han realitzat anàlisis del virus a uns 20.000 nens, a l'espera de que això animi als seus pares a fer-se un.

10 d’abril, 2010

'Dexter' es recupera bé d'un càncer i es planteja tornar a la sèrie a l'estiu

No se si ja ho sabieu o no, però l'actor Michael C. Hall, protagonista de la sèrie Dexter, pateix un càncer. Ara per ara s'està recuperant satisfactòriament del càncer de sistema limfàtic després d'un mes de tractament amb quimioteràpia.

Però què és un càncer de sistema limfàtic? Són tots els càncers iguals?

El càncer que pateix Michael C. Hall és un limfoma, però no un qualsevol, sinó un limfoma de Hodking.
La malaltia de Hodking és un càncer que es produeix al sistema limfàtic, que és una part del sistema immunitari o de les defenses, pel que es descriu com a un limfoma.

L'extensió del sistema limfàtic pel cos, fa que la malaltia de Hodking pugui aparèixer a qualsevol localització (fetge, mèdul·la òssia, melsa), i abarca més a mesura que avança la malaltia.

La malaltia de Hodking acostuma a aparèixer en adults joves o en persones majors de 55 anys. Quan apareix a la infància el tractament és diferent.
La detecció precòç és la millor manera de tractament, per això si aparèixen símptomes s'ha d'anar al metge quan abans millor.
Símptomes de la malaltia de Hodking

- Inflamació dels ganglis limfàtics del coll, axila o ingle

- Febre prolongada

- Sudoració nocturna

- Cansanci prolongat

- Pèrdua de pes

- Indolor


En principi es diferencies dos tipus de malalties:
Malaltia de Hodking tipus A i malaltia de Hodking tipus B. La de tipus B es donomina quan estan presents alguns dels següents símptomes:


- Pèrdua de més del 10% de pes en els últims 6 mesos

- Febre sense causa

- Sudoració nocturna que deixa tot el cos moll


Etapes


I: El càncer es troba limitat a una àrea o òrgan.

II: El càncer es troba en dos o més àrees dels ganglis limfàtics en el mateix costat del diafragma, o el càncer es troba en un òrgan i en els ganglis limfàtis del voltant.

III: El càncer es troba en els ganglis limfàtics als dos costats del diafragma.

IV: El càncer s'ha diseminat a dos o més òrgans fora del sistema limfàtic. L'extensió pot o no trobar-se als ganglis limfàtics propers. El càncer s'ha diseminat a un sol òrgan però també afecta a ganglis limfàtics distants d'aquell òrgan.

Recurrent: És l'aparició de noves cèl·lules canceroses desprès de la curació, pot aparèixer en el mateix òrgan o en altres.

09 d’abril, 2010

La peste causa encara de 1.500 a 3.000 casos anuals en el món

A l'actualitat es registren entre 1.500 i 3.000 casos de peste a l'any a tot el món, amb una mortalitat propera al 15%, xifra que era del 60% abans de l'aparició dels antibiòtics, i del 100% en els casos de la peste pneumònica, va afirmar Antonio Carreras, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de Salamanca, durant la sessió 'Epidemies a Espanya' que va tancar el cicle 'Des de la memòria: Història, Medicina i Ciència en temps de...', organitzat per la Fundació de Ciències de la Salut.
Segons va apuntar l'expert, "el devallament de la peste va ser degut fundamentalment a la millora de les condicions de vida i en els servicis de salut". Tot i així, "continua sent una malaltia de declaració obligatòria perquè el risc d'epidèmia sempre hi es", va resaltar.

D'altra banda, Diego Garcia, catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i president de la fundació, va assenyalar que "la malaltia, en general, i les epidèmies, en concret, estan íntimament relacionades amb el desenvolupament humà", Encara que els microorganismes que produeixen les patologies "estan a la naturalesa des de sempre, necessiten unes determinades condicions per generar-les", va afegir.

A Espanya, les epidèmies de la peste van deixar pasa les de febre groga, i "al llarg del segle XIX es va fer molt notable el còlera, convertint-se en pandèmic al voltant de 1817", va explicar. "Una característica comuna a totes les epidèmies és la por a la malaltia, al tractament i als mitjans d'incomunicació", va recordar Gracia.
Per la seva part, el doctor Ragael Nájera, professor emèrit de l'Escola Nacional de Sanitat, va tractar sobre la història de la gri. S'han consignat 31 pandèmies en els últims quatre segles, destacant especialment les de 1788-1789, 1889-1890, 1918-1919 i 2009. "La influència dels mitjans de transport en la seva expansió comença a documentar-se a la segona d'elles, i agafa especial relevància després de l'aparició dels avions comercials", va assenyalar l'expert.

Tanmateix, va indicar que "els grans avenços al voltant a l'abordatge de la grip apareixen lligats a interessos econòmics més que sanitaris", degut a les conseqüències negatives que va tenir per les indústries tan importants com la tabacalera o la porcina. Així, fins 1933 no es va descobrir el virus de la grip.

L'origen de l'actual pandèmia es causa d'un virus amb gens procedents de dos soques porcines, una aviar i una altra humana. "La gran capacitat d'aquests virus per recombinar-se justifica les mides preses per les autoritats sanitàries enfront a la incertesa de la seva evolució futura", va afirmar.

També es poden extreure conclusions positives de les grans mortalitats del passat. Així, segons va explicar Vicente Pérez Moreda, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid "a arrel de les epidèmies del segle XIV, es van adoptar noves mides d'urgència per reduïr el caos urbà i contrarrestar el contagi", com la prohibició de la mobilitat de persones i productes.

08 d’abril, 2010

Troben una mutació genètica que obre noves portes a la investigació per a futurs tractaments contra la diabetis

Un equip internacional liderat per un metge espanyol identifica la mutació que dóna lloc a illots pancreàtics humans de gran eficàcia i amb capacitat de proliferar.

Un grup d'investigadors bàsics de l'Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga i d'experts dels Estats Units, Israel i Bèlgica, liderats pel doctor Antonio Luis Cuesta, han identificat una mutació genètica que dona lloc a illots pancreàtics humans de gran eficàcia i amb capacitat de proliferar, el que permet obrir les portes a potencials tractaments contra la diabetis mellitus mitjançant tècniques de teràpia cel·lular.

Els resultats d'aquesta investigació, que publica avui la prestigiosa revista 'New England Journal of Medicine' i que també es van donar a conèixer en una roda de premsa a Màlaga, s'han centrat en la troballa en un pacient afectat d'una malaltia rarar, coneguda com hipoglucèmia monogènica, d'una mutació que activa el gen de l'enzim glucoquinasa. Aquest gen produeix illots pancreàtics de major mida, perfectament formats, d'una gran eficàcia i amb capacitat de proliferar, segons revela aquest estudi, financiat amb 53.500 euros a travès dels Programes de Genètica i Teràpies Avançades de la Conserjeria de Salut.

La glucoquinasa, un enzim que regula la secreció d'insulina per les cè·lules beta del pàncrees, és responsable de mantenir dins de la normalitat els nivells de glucosa en sang. Quan aquest enzim s'activa per sobre del seu nivell normal, es produeix una secreció mantinguda d'insulina, podent donar lloc a situacions d'hipoglucèmies severes - nivells molt baixos o crítics de sucre en sang- i posant en perill l'estat de salut dels pacients a curt i mitjà plaç.

Les persones diagnosticades d'hipoglucèmia monogènica, deguda a mutacions activadores de la glucoquinasa, tenen nivells molt baixos de glucosa en sang. Aquesta malaltia, en els casos greus, acostuma a diagnosticar-se al naixement i si no es realitza la teràpia adequada poden arribar a presentar convulsions suficientment greus per afectar al desenvolupament mental del nounat.

Ja al 2004, el grup liderat pel doctor Cuesta i dedictat a l'estudi de les Malalties Monogèniques de la Cèl·lula Beta Pancreàtica de l'Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga, va realitzar una primera troballa d'illots de gran mida en una pacient amb hipoglucèmia monogènica deguda a una mutació que activava la glucoquinasa. No obstant, abans d'associar la trobala dels illots de major mida amb aquesta mutació, era necessari confirmar-ho almenys en un altre pacient amb hipoglucèmies greus i causades pel mateix tipus de mutació activant.

La troballa de fa sis anys s'ha confirmat ara en un segon pacient sense familiaritat amb el primer pacient descrit, de diferent pais i raça, i que presentava també una mutació activadora a la glucoquinasa. Però a més, els illots pancreàtics d'aquest segon pacient presentaven un 9% de proliferació de cèl·lules beta pancreàtica, troballa d'alta relevància, ja que per primer cop es descriuen illots humans de gran mida i amb capacitat proliferativa.

En els dos casos, els illots pancreàtics dels pacients tenien una mida aproximada de 2,5 cops major que els illots de persones de la mateixa edat, sense patologia pancreàtica. Als dos pacients, i enfront la impossibilitat de tractar les seves hipoglucèmies amb tractament farmacològic sels hi va extreure gran part del pàncrees per a poder sobreviure, deixant aproximadament només un 5% i un 2% del pàncrees respectivament.

Si es considera que un pàncrees complet i sa conté entre 1.000.000-1.200.000 illots, els pacients es van quedar amb un número d'illots significativament molt per sota, aproximadament amb 50.000 i 20.000 illots.

Tot i així, aquest petit nombre d'illots deixats en aquests pacients van ser suficients per permetre als pacients quedar lliures de la simptomatologia clínica, el que indica que aquests illots són d'una eficàcia metabòlica sufucientment alta com per a permetre'ls portar una vida normal.

Desprès dels resultats obtinguts s'obre noves possibilitats de cara al futur per podrien permetre investigar, i eventualment desenvolupar, teràpies cel·lulars per al tractament de la diabetis mellitus basades en la reproducció dels illots pancreàtics humans amb les mateixes característiques que produeix la mutació gènica.

Actualment, el grup d'investigadors està desenvolupant un parell de projectes de teràpia cel·lulars financiats per la Consergeria de Salut de la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Ciència i Innovació, amb un total de 225.000 euros.

07 d’abril, 2010

Una mica de xocolata negra tots els dies equilibra la tensió arterial

Ja es sabia d'altres propietats positives de la xocolata. No fa molt un estudi afirmava que la xocolata negra contribueic a reduïr l'estrès, pot aliviar el dolor, és millor que les begudes isotòniques per la recuperació muscular i és un fort antioxidant.

També hi havia indicis que el seu consum controlat era beneficiòs pel cor. Això asseguraven el 2008 en un estudi realitzat per científics de la Universitat Catòlica de Campobasso, amb la col·laboració amb el National Cancer Institute de Milan.

Doncs un equip d'investigadors alemans de l'Institut de Nutrició Humana de Nithetal corrobora el que ja van apuntar els italians: la xocolata ajuda a reduïr la pressió arterial i prevenir malalties cardiovasculars. Els resultats de la investigació s'han publicat en l'últim numero de la revista 'European Heart Journal'.

Segons ha dit l'estudi, les persones que consumeixen una mitjana de 7,5 grams diaris de xocolata tenen un 27% menys risc de patir cardiopaies i un 48% menys risc de patir un ictus, mentre que la seva pressió arterial era entre 1 i 0,9 mm Hg més baixa que en la resta.

L'estudi va analitzar els hàbits d'alimentació d'un total de 19.357 persones d'entre 35 i 65 anys, als quals se'ls hi va fer un seguiment de 10 anys en els que se'ls hi preguntava amb quina freqüència menjaven xocolata.

A més, a un petit grup d'uns 1.500 participants se'ls hi va demanar que especifiquessin el tipus de xocolata que menjaven, comprovant que el 57% el prenia amb llet, el 24% negre i el 2% blanc, encara que aquestes dades no han sigut tingudes en compte per a les conclusions finals.

No obstant, els investigadors creuen que els flavonoids del cacau poden ser els responsables d'aquest efecte possitiu sobre la pressió arterial dels individus, pel que la xocolata amb més percentatge de cacau seria la que aportaria més avantatges.

"Els flavonoids són unes substàncies que milloren la biodisponibilitat de l'òxid nítric a les cèl·lules que recubreixen la paret interna dels vasos sanguinis, les cèl·lules endotelials vasculars", va comentar el doctor Buijsse, que ha dirigit la investigació, amb el que " a l'alliberar-se, provoca la dilatació de les cèl·lules del múscul dels vasos sanguinis i pot contribuir a la reducció de la pressió arterial".

Els autors de l'estudi van concloure doncs que "menjar xocolata resulta ara més temptador", i inclòs es pot consierar la seva inclusió a les dietes dissenyades per evitar malalties cardiovasculars, sempre en petites quantitats, encara que reconeixen que seran "necessaris altres estudis observacionals i assaigs clínics aleatoris que confirmin aquesta informació".

A més, Buijsse va avisar que la gent tingui compte a l'ingerir xocolata ja que " petites quantitats de xocolata poden ajudar a evitar cardiopaties només si substitueixen a altres aliments rics en energia, com ara els 'snaks', per tal de mantenir un pes corporal estable".
Us agrada la xocolata? Quina xocolata us agrada més? Creieu que els estudis són certs, o cada cert temps el que és bó per menjar varia? Què opineu?

06 d’abril, 2010

Hi ha 150.000 pacients de Parkinson a Espanya i uns altres 30.000 estan sense diagnosticar

El pròxim dia 11 d'abril és el Dia Mundial del Parkinson i la Federació Espanyola d'aquesta malaltia (FEP) vol aprofitar per fer una crida a la societat, personal sanitari i administracions per unir les seves forces amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels afectats per aquesta dolència, sota el lema "Anem a moure'ns tots!".

Amb aquest lema volen " cridar l'atenció sobre aquelles persones que es troben en els últims estadis de la malaltia, persones amb poca o nul·la movilitat, que necessiten un recolzament constant: els grans depenents", en paraules de José Luis Molero, president de la Federació Espanyola de Parkinson (FEP).
La malaltia de Parkinson és un transtorn neurològic crònic, neurodegeneratiu i invalidant que afecta al 2% de les persones majors de 65 anys. Es calcula que a Espanya poden contar-se uns 150.000 pacients, als que s'hauria d'afegir unes altres 30.000 persones encara sense diagnosticar. Amb les previsions d'envelliment de la població s'espera que aquesta xifra es dupliqui l'any 2025 i es tripliqui l'any 2050.

Tot i així, aquestes xifres són les estimades pels experts, ja que les últimes dades del Ministeri de Sanitat daten de l'any 2003 (i indicaven que hi havia 100.000 persones patint aquesta malaltia). Precisament això, aquesta necessitat de fer un estudi epidemiològic que proporcioni xifres exactes sobre la malaltia ha sigut la primera petició que ha realitzat Molero, en una roda de premsa organitzada aquest dimarts a Madrid.

Centre Estatal de Referència

La segona gran petició demanada per Molero ha anat dirigida també a les administracions i ha sigut la creació d'una xarxa nacional de centres de referència especialitzats en transtorns del moviment i la construcció del Centre Estatal de Referència del Parkinson. Aquesta proposta " es va aprovar fa ja més de sis anys", va explicar Molero, i tots els ministres i administracions " diuen sempre que sí, però mai s'acaba de concretar". " Hi ha molta 'sordina' sobre aquest tema", va concloure el president de FEP.

El doctor Gurutz Linazosoro, director del Centre d'Investigació de Parkinson de la Policlínica de San Sebastián, considera que aquestes peticions són necessàries per donar una atenció integral i integrada als pacients de la malaltia. " Aquesta malaltia és algo més que tremolors", va explicar el facultatiu, " hi ha altres problemes derivats - com depressió, memòria, problemes sexuals, etc.- que poden desbordar al neuròleg".

Turisme terapèutic

El doctor Linazasoro també va voler alertar dels suposants tractaments milagrosos, com les clíniques que s'anuncien per internet que ofereixen tractaments amb cèl·lules mare per curar la dolència. " No hi ha cap evidència científica de que aquests tractaments siguin eficaços", assegura.

Avenços i teràpies

El parkinson de moment és incurable. La investigació en aquest camp busca la seva curació, però trobar-la depèn de trobar la causa de la dolència, algo que " de moment se'ns escapa", segons Linazasoro.

Actualment existeixen tractaments eficaços que disminueixen els efectes i que la fan evolucionar més a poc a poc - coneguts com neuroprotecotrs- o la cirurgua d'estimulació cerebral- a la que es estan unes 250 persones a l'any en el nostre pais i que resulta molt eficaç pel perfil adequat del pacient-.

En qualsevol cas, la investigació clínica està dedicant bastants esforços per aquesta malaltia. " No mentiríem si diguèssim que, en l'actualitat, hi ha 200 o 300 fàrmacs en estudi amb possibilitats per fer-se servir pel parkinson", assegura Linazasoro.

05 d’abril, 2010

Els embarassos psicològics

Als Estats Units, fa tan sols un parell de dies li van practicar una cesàrea a una dona que va resultar tenir un embaràs psicològic. Mai havia succeït algo semblant, obrir l’úter i no trobar el nadó després d’haver intentat induïr el part, i a l’hospital on ha passat estan investigant per depurar responsabilitats.

Es tracta d’un cas extrem (encara que no és la primera vegada que algo semblant succeeix) d’un transtorn psicològic rar però relativament freqüent, comú en molts mamífers (en els gossos és algo molt freqüent) i no només en els éssers humans. Es calcula que apareix en entre un i sis de cada 22.000 embarassos.
Es coneix també com embaràs imaginari o utòpic, encara que el seu nom oficial és pseudociesis. Succeeix quan la dona presenta tots o diveros símptomes propis d’un embaràs, inclòs el creixement de l’úter o la producció de llet, sense estar realment embarassada.
Normalment es produeix com a conseqüència d’un desitg molt gran de tenir un fill. A vegades està associat a estats depressius o la incapacitat de concebre o de dur un embaràs fins al final. I, encara que és extremadament rar, també es pot produir en homes. En el cas dels homes acostuma a succeir quan la dona té un embaràs real, es tracta d’un embaràs psicològic solidari.
Aquest desitg extrem d’un embaràs (factor psicològic) acaba posant en funcionament les hormones (factor neuroendocrí): les hormones luteinitzants i foliculoestimulants redueixen la seva activitat inhibint la ovulació i la menstruació, mentre que la prolactina i la progesterona s’activen, com succeeix en un embaràs.
Acostuma a tenir conseqüències negatives a nivell psicològic i a vegades també en un pla físic en les dones que ho pateixen.
Realment no es coneixen en profunditat les causes científiques dels embarassos psicològics.
Tot i que es poden mostrar tots els signes d’un embaràs, també existeix la percepció subjectiva de moviments fetals, és fàcil descartar que existeix un fetus simplement amb una ecografia. Com a curiositat, també el fet de que el melic no es borri suggereix un embaràs psicològic.

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"

Arxiu del blog