Els investigadors van estudiar la relació entre l’estat de vitamina D i el funcionament físic en un grup de 2.788 individus grans relativament sans que vivien a Memphis i Pittsburgh i tenien edat mitjana de 75 anys.
A l’inici de l’estudi, els investigadors van examinar l’estat de la vitamina D a l’analitzar la 25-hidroxivitamina D en sang de cada persona, un precursor de la vitamina D activada. Amb la mesura inicial i als 2 i 4 anys següents, els investigadors van estimar si aquesta mesura es relacionava amb el funcionament físic.
En particular es van centrar en la rapidesa amb la que caminaven els participants i en com mantenien l’equilibri en posicions progressivament més complicades. Cada participant també va passar per un conjunt de proves per avaluar la seva resistència i força.
Els resultats van mostrar que la gent grans amb els nivells més elevats de 25-hidroxivitamina D tenien un millor funcionament físic. I, encara que el funcionament físic va declinar al llarg de l’estudi, seguia sent significativament superior entre aquells amb els nivells de vitamina D més alts.
Els científics no es van sorprendre al descobrir que, en general, el consum de vitamina D era molt baix en aquest grup de gent gran sans. De fet, més del 90% d’ells consumia menys vitamina D de la recomanada i molts utilitzaven suplements dietètics.
Vitamina D
És una prohormona, pel que no té activitat per si mateixa, però sí si es converteix en hormona activa, la 1,25 hidroxicolecalciferol (calcitriol) a través d’un mecanisme de síntesi molt regulat. La producció de vitamina D a la naturalesa, requereix la presència de rajos UV.
La vitamina D és l’encarregada de regular el caci als ossos, per això si la vitamina D falta, aquest pas no es produeix i els ossos comencen a debilitar-se i a corbar-se produint malformacions irreversibles com ara el raquitisme, malaltia que afecta especialment als nens.
La vitamina D representa un paper important en el manteniment d’òrgans i sistemes a través de diverses funcions, com ara:
- Regulació dels nivells de calci i fòsfor en sang
- Promovent l’absorció intestinal dels mateixos a partir dels aliments
- Reabsorció renal
Amb això contribueix a la formació i mineralització òssia, sent especial per al desenvolupament de l’esquelet.
També inhibeix la secreció de la parathormona (PTH) des de la glàndula paratiroides.
La deficiència de Vitamina D, pot resultar del consum d’una dieta no equilibrada, una inadequada exposició solar, desordres que limitin la seva absorció, o condicions que limitin la conversió de vitamina D en metabòlits actrius, com ara alteracions en el fetge o ronyó.
Sembla ser que les persones amb nivells elevats d’aquesta vitamina tenen telòmers més llargs que les persones amb menys quantitat. La longitud dels telòmers s’associa a l’estat d’envelliment real, quant més llargs siguin els telòmers més “jove” biològicament es manté l’organisme. De manera que es suggereix consumir una dieta amb dosis suficients de vitamina D, en quant a l’exposició al Sol.