23 de juny, 2010

La falta de glucosa indueix el suïcidi de cèl·lules tumorals resistents a quimioteràpia

Un estudi coordinat pel grup de Regulació de la Mort Cel·lular de l'IDIBELL ha descobert que la falta de glucosa provoca l'autodestrucció de cèl·lules tumorals resistents a la quimioteràpia. La investigació ha estat publicada en l'edició digital de la revista 'Cell Death and Differentiation'. L'estudi obre la porta a noves estratègies terapèutiques contra el càncer.

L'aparició d'un tumor és un procés complex en què la cèl·lula adquireix alteracions genètiques o epigenètiques que li confereixen avantatges respecte a les cèl·lules normals perquè es reprodueixen més ràpidament, s'escampen per l'organisme i són resistents als mecanismes naturals de mort programada cel·lular (apoptosi). És per això que, en un entorn propici, les cèl·lules tumorals són immortals.

L'apoptosi o mort programada de les cèl·lules és conseqüència de l'activitat en cadena de diverses proteïnes. Aquest procés autodestructiu natural, necessari per a la supervivència de l'organisme, s'inicia a les mitocòndries (elements que produeixen energia a dins de les cèl·lules), mitjançant l'acció d'unes proteïnes anomenades Bax i Bak, de la família Bcl-2. Les alteracions d'aquestes proteïnes són comunes en el càncer.

Els investigadors partien de la hipòtesi que la falta de glucosa ocasionaria la mort per necrosi (mort cel·lular provocada per una lesió i que acostuma a provocar un procés inflamatori) de les cèl·lules tumorals amb alteracions en les proteïnes Bcl-2.

Sorprenentment, l'estudi ha demostrat que la mort es produeix a través d'una forma no convenvional d'apoptosi, activada per un enzim anomenat caspasa-8.

Els resultats de la investigació ofereixen una nova prespectiva del mecanisme de mort cel·lular provocat per la falta de nutrients i obre la porta a noves estratègies terapèutiques contra el càncer mitjançant l'ús d'inhibidors del metabolisme de la glucosa.

22 de juny, 2010

Un estudi estableix la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola

Les mutacions en el gen MFN2 són la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola. Així es desprèn d'un estudi coordinat pel grup de Malalties Neurològiques de l'IDIBELL, publicat a la revista 'Journal of Medical Genetics'. Els resultats de la investigació permetran millorar el diagnòstic de la malaltia, així com el consell genètic i el diagnòstic prenatal.

La malaltia de Charcot-Marie-Tooth és un dels desordres neurològics hereditaris més freqüents, que afecta una de cada 2.500 persones. L'afecció, que pren el nom dels tres metges que la van descriure, afecta els nervis perifèrics i provoca deficiències motores i sensorials. La gravetat dels símptomes és molt variable i la seva progressió és gradual. La malaltia es presenta en dues variants: la forma desmielinitzant, que provoca una disminució de la velocitat de transmissió de senyals en els nervis afectats, i la forma axonal. Fins fa molt poc, aquesta darrera forma clínica no tenia un diagnòstic clar.

Mutacions en el gen MFN2

L'estudi coordinat per investigadors de l'IDIBELL ha comprovat que, a l'Estat espanyol, la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia són mutacions en el gen MFN2. Aquest gen és responsable de la producció d'una proteïna anomenada mitofusina2, que permet la fusió de les mitocòndries, els elements de la cèl·lula responsables de produir energia. Estudis realitzats en altres països han detectat una incidència molt variable de la mutació de MFN2 entre les persones afectades per aquesta malaltia.

Els investigadors han estudiat 85 famílies sospitoses de patir la variant axonal de la malaltia, ateses a l'Hospital Universitari de Bellvitge entre els anys 1994 i 2007. Els autors de l'estudi han identificat nou mutacions diferents del gen MFN2 en vint-i-quatre pacients de 14 families afectades. Quatre d'aquestes mutacions no havien estat descrites anteriorment.

El coordinador de treball, responsable del laboratori de Diagnòstic Genètic Molecular i investigador de l'IDIBELL, Víctor Volpini, destaca "la col·laboració entre equips de recerca bàsica i clínica en l'estudi" que, segons afirma, "suposarà una millora considerable en el diagnòstic de les persones afectades i , per tant, en el consell genètic".

Aquest és el primer estudi de població realitzat a Espanya sobre la incidència de les mutacions en el gen MFN2 en afectats per la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth.

21 de juny, 2010

Identifiquen nous gens implicats en el desenvolupament de l'autisme

Investigadors de l'Hospital Monte Sinai, de Nova York (Estats Units), del Centre Seaver per la Investigació i el Tractament de l'Autisme i del Consorci Projecte Genoma de l'Autisme (AGP) han identificat nous gens relacionats amb la susceptibilitat d'una persona a patir autisme. Aquesta troballa, publicada a 'Nature' podria obrir noves vies per tractar i diagnosticar aquesta malaltia.

Aquests nous gens relacionats amb l'autisme, entre els que s'inclouen SHANK2, SYNGAP1, DLGAP2 i el locus lligat al cromosoma X DDx3-PTCHD1, estan sobretot lligats a processos relatius a la comunicació neuronal, encara que altres estan implicats en la proliferació cel·lular, la projecció i el moviment o la senyalització intracel·lular.

Els resultats d'aquest treball es basen en l'anàlisi de les dades d'ADN de 1000 individus amb autisme i d'altres 1300 individus sense aquesta malaltia.

Demostren que l'ADN dels individus amb autisme tenen més variats de nombre de còpia (CNV) -rares insercions i supressions - que alteren gens, tan aquells relacionats abans amb els transtorns d'autisme, com altres gens relacionats amb discapacitats intel·lectuals.

Aquestes troballes recolzen un consens de la comunitat científica que apunta que l'autisme està causat, en part, per un conjunt de "variants rares" o canvis genètics localitzats en menys de l'1% de la població. Mentre que cada una d'aquestes variants només es pot trobar en una petita part d'aquests casos, en conjunt, estàn començant a trobar-se en un major porcentatge d'individus amb autisme i donant pistes sobre un mecanisme patològic comú.

La coincidència entre els gens susceptibles per a l'autisme i els gens implicats prèviament en les discapacitats intel·lectuals recolzen la hipòtesi de que almenys alguns factors de risc genètic són compartits per diferents discapacitats del desenvolupament psiquiàtric. La identificació d'aquests processos biològics obre noves vies d'investigació científica, així com potencials dianes per crear nous tractaments.

Segons el director del Centre Seaver d'Autisme i professor de Psiquiatria, Neurociència i Genètica i Ciències Genòmiques a la Facultat de Medicina Monte Sinai, Joseph Buxbaum, "mentre continuem descobrint mutacions genètiques causants de l'autisme continuarem aconseguint avenços que, en últim terme, puguin portar al diagnòstic precoç i a la millora del tractament d'aquesta malaltia".

18 de juny, 2010

Teràpia gènica per a la SIDA

Els fàrmacs per combatre el virus d'immunodeficiència humana (VIH) que causa la sida podrien substituir-se amb una teràpia gènica, va suggerir un estudi publicat per la revista 'Science Translacional Medicine'.

Aquesta tècnica consisteix bàsicament en la inserció de gens al torrent sanguini dels pacients. La seva aplicació podria reemplaçar l'actual règim de combinació de fàrmacs per impedir la manifestació de la sida en pacients infectats, va indicar l'estudi que va realitzar un grup científic expanyol encapçalat per l'oncòleg David DiGiusto, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Pensilvania als Estats Units.

La tècnica va ser aplicada en pacients amb limfoma, un càncer de sang que és una de les manifestacions típiques de la infecció del VIH en persones que han desenvolupat la sida.
En general en el tractament d'aquests pacients, juntament amb la quimioteràpia, s'aplica una extracció parcial de la seva mèdul·la òssia seguida per per un transplant dels seus propis glòbuls vermells.

Segons l'estudi, en aquest procès al que van ser sotmesos quatre pacients els científics van insertar un vector amb gens "antivirus" juntament amb les cèl·lules d'un transplant normal.
Un cop a l'interior de les cèl·lules, el vector va donar lloc a tres factors diferents que van frenar la multiplicació del virus.

Cap dels pacients va mostrar símptomes d'intoxicació sanguínia i els glòbuls dels quatre van mostrar expressions dels gens "antivirus" de la sida.
A més a més, 18 mesos desprès, el nombre d'aquests antivirus havia augmentat en dos dels quatre pacients.

Segons l'informe, els resultats indiquen que el procediment és aparentment segur i que les cèl·lules que van rebre el nou material genètic van poder sobreviure desprès del transplant.

Tot i així, els científics van admetre que encara existeixen obstacles i que el següent pas serà assegurar que les cèl·lules sanguínies que rebin els gens de protecció no siguin destruits pel sistema immunològic del pacient.

A més, també serà necessari assegurar la multiplicació d'aquestes cèl·lules i que totes continguin els factors contra el VIH.

01 de juny, 2010

Descobreixen el gen responsable de que el cos es torni immune enfront el VIH

Un equip de científics de l'Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT), l'Institut Ragon de l'Hospital General de Massachussents (MGH) i la Universitat de Harvard ha descobert que el gen especial que tenen les persones immunes per naturalesa al VIH -el HLA B57- fa que el cos fabriqui un major nombre de les cèl·lules més letals del sistema immune, que ataquen al virus i defenen a l'organisme de la infecció.

Aquest descobriment, publicat a la revista 'Nature' i realitzat pels professors Arup Chakraborty (MIT) i Bruce Walker (MGH), podria ajudar als investigadors a desenvolupar vacunes que provoquin la mateixa resposta enfront el virus del VIH que la que els individus amb aquest gen especial generen per si mateixos.

Quan les persones s'infecten del VIH, el més normal és que sigui només qüestió de temps, almenys que s'eviti amb fàrmacs, que el seu organisme desenvolupi la sida. No obstant, existeix un petit grup de gent que, exposada a aquest virus, desenvolupa amb molta lentitut la malaltia i en alguns casos, no arriben ni tan sols a desenvolupar-la.

En els últims anys de la dècada dels 90, els investigadors van demostrar que un alt percentatge de les persones es mostraven immunes per naturalesa al VIH, que representaven un de cada 200 individus, eren portadors d'un gen anomenat HLA B57.

Ara els investigadors dirigits pels professors, han descobert que el gen HLA B57 fa que l'organisme fabriqui més cèl·lules T (glóbuls blancs que ajuden a defendre el cos de les infeccions) més potents i més letals.

Així, els pacients amb aquest gen tenen un major nombre de cèl·lules T que s'adhereixen amb més força a més proteïnes del VIH que aquelles persones que no tenen aquest gen.

Això fa que les cèl·lules T siguin més capaces de reconèixer a les cèl·lules que expressen les proteïnes del VIH, incloses les versions mutades que surgeixen durant la infecció.

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"