26 d’octubre, 2010

Les cèl·lules del càncer segresten i inactiven molècules antitumorals dins dels seus propis nuclis

En un subgrup de tumors de còlon, estómac i úter les cèl·lules canceroses segresten molècules antitumorals dins dels seus nuclis impedint que madurin i realitzin la seva funció en la cèl·lula, segons el treball del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'IDIBELL publicat a la prestigiosa revista Cancer Cell.

Totes les cèl·lules del cos humà poseeixen un nucli central on es troba l'ADN (el nostre material genètic), un mità aquós (citoplasma) on es produeixen les proteïnes i tenen lloc els processos metabòlics, i una capa perifèrica que envolta tota la cèl·lula i li dóna forma (membrana plasmàtica). Existeix un trànsit continu de molècules entre aquests tres compartiments per a permetre el bon funcionament de la cèl·lula.

El recent descobriment de l'equip dirigit per Manel Esteller, investigador ICREA, demostra que aquest trànsit s'interromp en les cèl·lules canceroses. El grup de petites molècules segrestades per a la cèl·lula tumoral en el seu nucli són els anomenats microARNs, que no poden exercir la seva activitat normal d'inhibir el desenvolupament del càncer.

"Els tumors descrits", explica Manel Esteller, "presenten una mutació en una proteïna anomenada Exportina-5, la funció de la qual en una cèl·lula sana és la de fer de taxista i transportar els microARNs des del nucli al citoplasma. Però en aquests càncers és incapaç de conduir-los fora del nucli, per la qual cosa es perd la seva capacitat protectora antitumoral".

"Aquests resultats tenen conseqüències per millorar el coneixement de les causes del càncer, però també per a possibles nous tractaments, perquè d'una banda es descobreix una nova via alterada en càncer que es desconeixia per complet i, per una altra, es disposta d'una nova diana molecular, cosa que hauria d'estimular la recerca de nous fàrmacs que ajudin a millorar el transport de molècules des del nucli".

25 d’octubre, 2010

Cèl·lules mare de greix cardíac regeneren el cor

Els assajos en ratolins mostren que recuperen entre el 33% i el 43% de la funció cardíaca. Can Ruti estudia empelts artificials per tractar la insuficiència cardíaca.
El greix del cor té cèl·lules mare capaces de convertir-se en múscul cardíac i vasos sanguinis. Aquesta troballa d'investigadors del servei de cardiologia del Germans Trias i Pujol (Can Ruti) ha quedat demostrat en un treball amb ratolins i rates de laboratori i ha empès a aquest equip a participar en un altre projecte europeu més ambiciós: fabricar teixit cardíac artificial a partir d'aquestes cèl·lules mare per posar pegats sobre els cors infartats.
Això podria arribar a suposar que molts dels candidats a un trasplant de cor podrien ser tractats d'aquesta manera. I inclòs aquests pegats de teixit cardíac podrien emmagatzemar-se en bancs per tenir-los a mà a qualsevol hospital.
Aquest és el dessitg de futur, a uns quants anys vista. Molts altres equips en el món treballen sobre cèl·lules mare per aconseguir aquesta regeneració dessitgada. "Nosaltres, de moment, comptem amb resultats el doble de bons que els altres models de cèl·lules mare assajats", assegura el responsable de l'equip investigador i cardiòleg cap de Can Ruti, Toni Bayés-Genís. En els ratolins i rates als que se'ls va provocar un infart i se'ls va injectar cèl·lules mare del greix cardíac d'humans, la recuperació del funcionament del cor va arribar fins a un 43%.
El greix ha resultat una bona font de cèl·lules mare, per això aquest equip va buscar a la que envolta el cor. "Durant uns quants anys s'ha treballat amb masses preses i ens hem saltat etapes. Per això moltes de les investigacions s'han quedat en un camí sense sortida", reconeix el doctor Bayés-Genís. "Per això hem donat un pas enrere i hem començat a mirar què tenien auquestes cèl·lules mare que poguessin indicar que, efectivament, podrien desenvolupar-se amb dues propietats essencials per al cor: transformar-se en múscul i vasos sanguinis".
I van provar. Al cultivar-les, van veure que les cèl·lules mare es convertien en miòcits (cèl·lules musculars). "Inclòs si es posaven amb altres miòcits, s'unien". I quan les cultivaven en un medi especial per generar vasos sanguinis, les cèl·lules mare del greix s'organitzaven per fabricar vasos. Els resultats van ser publicats al Journal of Molecular and Cellular Cardiology.
La continuació d'aquesta investigació pretèn utilitzar aquestes cèl·lules mare no com un injectable, sinó com un teixit. "Es calcula que més del 90% de les cèl·lules mare que s'injecten es perden. Per això, intentem aconseguir cultivar aquestes cèl·lules sobre un soport artificial, un polímer biocompatible. Les cèl·lules emplenen els porus d'aquest soport i s'hauran de convertir en una estructura que arribi a bategar i que pugui traslladar-se al cor malalt com un empelt".
En aquest projecte participen diversos equips europeus i empreses per gestionar patents i avançar en estudis clínics. Saben que hi ha molt que estudiar abans d'arribar a algo eficaç. "Encara no entenem com el cor atrau a aquestes cèl·lules, ni quan és el moment adequat per implatar les cèl·lules mare", reconeix el cardiòleg Bayés-Genís. "Som molts equips intentant abordar millor l'epidèmia cardiològica del segle XXI. La insuficiència cardíaca és molt invalidant, dorms assentat, se t'inflen les cames i s'entollen el pulmons. I és on van a parar les hipertensions mal controlades, les valvulopaties mal controlades i els infarts".

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"