11 d’octubre, 2011

Premi Nobel 2011: Cèl·lules dendrítiques

Aquest any el premi Nobel de Medicina ha sigut otorgat a Beutler, Hoffmann i Steinman (aquest últim post-mortem) per les seves investigacions sobre el sistema immunitari.


Beutler va nèixer l'any 1957 a Chicago. Ha treballat com a científic a la Universitat Rockefeller, a Nova York, i a la Universistat de Texas, a Dallas. Des de l'any 2000 ha sigut professor de genètica i immunologia a l'Institut d'Investigació Scripps, de La Jolla (Estats Units).


Hoffmann va nèixer a Echternach, a Luxemburg, l'any 1941, però té nacionalitat francesa. De de l'any 1974 fins el 2009 va dirigir el laboratori d'investigacions de la Universitat d'Estrasburg, on es va licenciar. També va ser director de l'Institut de Biologia Molecular Cel·lular d'Estrasburg i, entre 2007 i 2008, va ser president de l'Acadèmia Nacional Francesa de les Ciències.



Steinman va nèixer l'any 1943 a Montreal. Va treballar des de l'any 1988 com a professor d'immunologia de la Universitat Rockefeller de Nova York i fins al moment de la seva mort era també director del Centre d'Immunologia i Malalties Immunològiques d'aquesta universitat.

Segons l'Institut Karolinska (el que otorga els premis), el premi reconeix les investigacions que, des de fa temps, s'han dut a terme sobre la resposta immunològica pròpia dels éssers humans i els animals enfront les bactèries i altres microorganismes. Beutler i Hoffman "van descobrir les proteïnes receptores que poden reconèixer aquests microorganismes i que activen la immunitat innata, el primer pas en la resposta immunològica del cos".

Per altra banda, Steinman "va descobrir la cèl·lula dendrítica en el sistema immunològic i la seva capacitat única per activar i regular la immunitat adaptativa, última fase de la resposta immunològica durant la qual els microorganismes són expulsats del cos".



Però... què és la resposta immunològica innata? i l'adaptativa? Què són les cèl·lules dendrítiques?



El sistema immune és aquell conjunt d'estructures i processos biològics a l'interior d'un organisme que el protegeix contra malalties identificant i matant les cèl·lules patògenes. I bàsicament està dividit en dues estratègies: la immunitat innata i la immunitat adquirida.


Immunitat innata: quan els microorganismes o toxines aconsegueixen entrar dins un organisme, es troben amb les cèl·lules i els mecanismes del sistema immune innat. La resposta es desencadena quan els microorganismes són identificats per receptors de reconeixement de patrons, que reconeixen components presents en molts grups de microorganismes. Aquesta resposta no és espefícia, el que significa que aquests sistemes reconeixen i responen a patògens de manera genèrica i tampoc confereix una immunitat a llarg termini contra el patògen. Uns exemples serien: la febre, la inflamació, el sistema de complement (ataca la superfície de les cèl·lules estranyes), etc.



Immunitat adaptativa: Aquesta immunitat va evolucionar en els vertebrats primitius i permet una resposta immune més gran, així com l'establiment de l'anomenada "memòria immunològica", on cada patògen és "recordat" per un antígen (proteïna) característic. Aquesta sí és específica dels anticossos i requereis el reconeixement dels antígens que no són propis durant un procès anomenat "presentació d'antígen". L'especificitat de l'antígen permet la generació de respostes que s'adapten a patògens específics o a les cèl·lules infectades per patògens. Si un patògen infecta a un organismes més d'un cop, aquestes cèl·lules de memòria desencadenen una resposta específica per aquell patògen que han reconegut, per tal d'eliminar-lo ràpidament. Uns exemples són: els limfòcits, cèl·lules T assessines, limfòcits T col·laboradors, etc.


D'aquesta manera és com funcionen les vacunes, que ens permet a una dosi baixa, entrar en contacte amb el patògen, per tal de crear cèl·lules de memòria contra aquell patògen, per tal d'estar preparats en cas d'entrar en contacte amb ell per segón cop.



Cèl·lula dendrítica: Tot i que forma part de la immunitat innata, i sent capaces de fagocitar ("ingerir") patògens, la seva funció principal és processar material antigènic, tornar-lo a la superfície i presentar-lo a les cèl·lules especialitzades del sistema immune adaptatiu.



En aquest sentit actua com a vincle entre els dos sistemes. Així doncs, les cèl·lules dendrítiques són cèl·lules presentadores d'antígen.

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"