Fòssils revelen com el peix va fer la transició de l'aigua a la terra

Des del descobriment de Tiktaalik roseae fa deu anys, s'ha considerat com un nexe important en l'evolució dels animals terrestres. Nous anàlisis d'aquest fòssil expliquen com els animals van ser capaços de fer la

transició de l'aigua a la terra, fa centenars de milions d'anys.

L'estudi es va dur a terme per Neil Shubin de la Universitat de Chicago i s'ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

Tiktaalik roseae era un peix que similar a un cocodril que va viure fa entre 417-354 milions d'anys. Va ser descobert l'any 2004 durant una expedició a l'illa Ellesmere a Canadà. Tot i el temps que té era un espècimen molt ben preservat. Els investigadors van ser capaços de determinar que Tiktaalik roseae tenia moltes característiques que semblaven ser intermedis entre peix i animals terrestres i representa la

transició de la vida aquàtica a la terrestre.

Aquest animal era capaç de respirar utilitzant una combinació de brànquies i pulmons que estaven protegits per una caixa toràcica, i el cap era més similar al d'un cocodril que a un peix. 

L'últim estudi ve de l'anàlisi de la faixa pèlvica i de l'aleta. Ja que els primers vertebrats amb extremitats (els coneguts tetràpodes) tenien unes extremitats posteriors (relativament) llargues, l'equip s'ha centrat en intentar entendre com va aparèixer aquesta característica. De manera que en l'estudi d'aquest fòssil van veure que la seva estructura pèlvica era més ample, cosa que els hauria permès tenir una aleta pèlvica més forta. Prou forta per aixafar llocs fangosos, i no només nedar per l'aigua. 

La mida de l'estructura pèlvica era inesperada, ja que es creia que l'estructura d'extremitats posteriors fortes va evolucionar posteriorment, quan els animals passaven més temps fora de l'aigua, com a resposta al nou ambient. Les troballes indiquen que els canvis morfològics eren realment previs a la

transició de l'aigua a la terra. Tot i que l'amplada de la pelvis era encara més similar a la d'un peix que a la dels tetràpodes, representa un inici molt important.

S'han fet moltes troballes a partir de l'espècimen de Tiktaalik roseae que es va trobar, però encara queden moltes investigacions per fer. Encara hi ha ossos que falten de l'esquelet, incloent  els ossos de l'aleta pèlvica. Aquests ossos podrien donar les claus de l'aparició de característiques com els nostres peus o els dits dels peus. Si algun dia es troben, els investigadors tindran una altra peça del trencaclosques d'una de les gestes més emocionants de tots els temps.

Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la

Els porucs de les agulles estan d'enhorabona, ja que es podran fer analítiques de sang sense haver de punxar al pacient.

La organització sanitària Badalona Serveis Assistencials (BSA) assaja un dispositiu format per uns biosensors que permeten analitzar la sang dels pacients sense la necessitat de punxar per treure-la i ofereix els resultats de manera molt ràpida, en menys de 10 minuts. 

Aquest dispositiu consisteix en col·locar dos biosensors al coll, dos a les aixelles i un al melic del pacient. Els biosensors es connecten a un ordenador i calibre la temperatura corporal de la persona. 

A partir dels canvis bioquímics que es produeixen en l'organisme i de fórmules matemàtiques, el dispositiu pot analitzar fins a 131 paràmetre de la sang sense la necessitat d'extreure-la.

El bioquímic i col·laborador en el desenvolupament d'aquest autoanalitzador, Peter Jusko, ha assegurat que el benefici més gran és la rapidesa en el procés de diagnòstic, ja que amb aquest mètode no invasiu es poden tenir els resultats el mateix dia de l'estudi, i el pacient no ha de tornar un altre dia a recollir els resultats. 

Jusko ha insistit que aquest dispositiu ajudarà a millorar el diagnòstic perquè resol la dificultat a la que s'enfronten els metges al prendre decisions quan arriben els resultats, dies més tard, i on l'estat del pacient pot haver canviat.

El cap d'investigació i innovació del BSA, Antoni Sicras, ha senyalat que aquesta tècnica ja està comercialitzada i disponible per als hospitals i els centre mèdics i que la BSA està ara estudiant la fiabilitat de l'aparell.

Per això, la BSA ha portat a terme una prova pilot realitzada a 30 pacients, que es va presentar ahir, a més d'un estudi que es començarà a practicar a 100 voluntaris més als que es sotmetran a proba amb els biosensors, així com a una extracció de sang convencional per a comparar els resultats.

Sicras també ha comentat que aquest autoanalitzador es basa en tecnologia aeroespacial i ha estat dissenyada per membres de l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, de l'Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Researhc Institute.

Nova teràpia contra l'excés de calories

Tornant de festes nadalenques és típic començar a veure anuncis de tot tipus d’estratègies per aprimar-se, els gimnasos es tornen a omplir, l'operació bikini comença la seva primera etapa. Així que no us estranyarà que jo segueixi la mateixa recepta (si algo funciona, funciona). 

Així que seguint la moda, m'agradaria explicar-vos una notícia que ha sortit avui a La vanguardia.

En aquesta notícia ens expliquen que fa poc s'ha presentat a la revista Cell Metabolism, el descobriment d'una nova molècula que té molts efectes beneficioses per al cos humà. 

L'article presentat per investigadors de l'hospital General de Massachusetts (EEUU) informa que aquesta molècula és segregada pels músculs durant una activitat física i que ajuda a cremar calories amb eficiència, no només quan s'està realitzant l'exercici físic sinó que també després, quan s'està en repòs. 

A més de ser una bona teràpia contra el sobrepès i l'obesitat, ajuda a controlar els nivells de sucre en sang i manté a ratlla els nivells de triglicèrids i de colesterol. 

La nova molècula s'anomena Baiba (de les seves inicials en anglès de l'àcid beta-aminoisobutíric), i sorgeix com una de les peces claus que regula els efectes beneficiosos de l'activitat física. S'ha pensat que es podria administrar aquesta molècula com a un fàrmac que seria eficaç per al tractament de l'obesitat, diabetis o el risc cardiovascular. 

Prèvies investigacions havien demostrat que, quan es practicava activitat física, les cèl·lules musculars produeixen una proteïna anomenada PGC1-alfa. Aquesta proteïna sembla tenir efectes beneficiosos no només sobre els propis músculs sinó també sobre altres òrgans i teixits. Però els investigadors encara no han aconseguit discernir de quina manera els músculs interaccionen amb la resta del cos. 

Per a respondre aquesta qüestió, l'equip d'investigadors han analitat diferents molècules que es poden trobar en les cèl·lules musculars després de produir-se PGC1-alfa. Entre les diferents molècules, van identificar Baiba com la principal candidata a regular els efectes beneficiosos de l'activitat física. 

La molècula Baiba, segons han descobert en experiments amb ratolins i han confirmat després en humans, es produeix en les cèl·lules musculars quan es fa exercici i s'allibera després a la circulació sanguínia. D'aquesta manera, es distribueix per tot l'organisme i arriba a diferents teixits. 

En el teixit adipós, Baiba activa gens que regulen la producció de calor a partir de la combustió de calories. D'aquesta manera, l'anomenat teixit adipós blanc la més comuna en les persones adultes però també la més perjudicial, comença a comportar-se com el teixit adipós bru, que és típica dels nadons i és més saludable. 

En el fetge, Baiba estimula l'oxidació del greix i evita així el trastorn del fetge gras (acumulació excessiva de greix en l'òrgan), Igualment important per la salut, la producció d'aquesta molècula gràcies a l'activitat física millora els nivells de sucre en sang, segons s'ha comprovat en ratolins. D'aquesta manera, Baiba ajuda a prevenir la diabetis tipus 2, una malaltia que està en augment en tot el món per la mala qualitat de les dietes i l'augment del sedentarisme. 

Però els resultats més cridaners d'aquest estudi són les que s'han observat en persones. En un anàlisi de mes de 2.000 voluntaris, s'ha observat que, quant més alts són els nivells de Baiba en sang, més baixos acostumen a ser els nivells de colesterol i de triglicèrids. A més, igual que en ratolins, quan més Baiba en sang, més eficient és la insulina i per tant milloren els nivells de sucre en sang. Per últim, els nivells de Baiba elevats acostumen a anar acompanyats per un pes corporal moderat. 

En un estudi posterior de 40 homes i 40 dones on es van apuntar en un programa d'activitat física durant 20 setmanes, el nivell mitja de Baiba en sang va augmentar un 17%. Els participants eren persones sanes però sedentàries que van realitzar tres sessions setmanals d'exercici amb bicicleta estàtica entre 30 i 50 minuts de duració. Els resultats mostren que uns nivells d'activitat física moderats, d'uns 90 minuts a la setmana, és suficient per obtenir beneficis significatius per a la salut. 

Així doncs, espero que després d'haver llegit això, us animeu a fer més exercici físic i poder així contrarestar una mica els dinars i sopars d'aquestes últimes festes.