Des del descobriment de Tiktaalik roseae fa deu anys, s'ha considerat com un nexe important en l'evolució dels animals terrestres. Nous anàlisis d'aquest fòssil expliquen com els animals van ser capaços de fer la
transició de l'aigua a la terra, fa centenars de milions d'anys.
L'estudi es va dur a terme per Neil Shubin de la Universitat de Chicago i s'ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
Tiktaalik roseae era un peix que similar a un cocodril que va viure fa entre 417-354 milions d'anys. Va ser descobert l'any 2004 durant una expedició a l'illa Ellesmere a Canadà. Tot i el temps que té era un espècimen molt ben preservat. Els investigadors van ser capaços de determinar que Tiktaalik roseae tenia moltes característiques que semblaven ser intermedis entre peix i animals terrestres i representa la
transició de la vida aquàtica a la terrestre.
Aquest animal era capaç de respirar utilitzant una combinació de brànquies i pulmons que estaven protegits per una caixa toràcica, i el cap era més similar al d'un cocodril que a un peix.
L'últim estudi ve de l'anàlisi de la faixa pèlvica i de l'aleta. Ja que els primers vertebrats amb extremitats (els coneguts tetràpodes) tenien unes extremitats posteriors (relativament) llargues, l'equip s'ha centrat en intentar entendre com va aparèixer aquesta característica. De manera que en l'estudi d'aquest fòssil van veure que la seva estructura pèlvica era més ample, cosa que els hauria permès tenir una aleta pèlvica més forta. Prou forta per aixafar llocs fangosos, i no només nedar per l'aigua.
La mida de l'estructura pèlvica era inesperada, ja que es creia que l'estructura d'extremitats posteriors fortes va evolucionar posteriorment, quan els animals passaven més temps fora de l'aigua, com a resposta al nou ambient. Les troballes indiquen que els canvis morfològics eren realment previs a la
transició de l'aigua a la terra. Tot i que l'amplada de la pelvis era encara més similar a la d'un peix que a la dels tetràpodes, representa un inici molt important.
S'han fet moltes troballes a partir de l'espècimen de Tiktaalik roseae que es va trobar, però encara queden moltes investigacions per fer. Encara hi ha ossos que falten de l'esquelet, incloent els ossos de l'aleta pèlvica. Aquests ossos podrien donar les claus de l'aparició de característiques com els nostres peus o els dits dels peus. Si algun dia es troben, els investigadors tindran una altra peça del trencaclosques d'una de les gestes més emocionants de tots els temps.