29 de febrer, 2012

Cucs, telòmers i immortalitat

Per reclam popular (juas) avui us parlaré d'una notícia que ha sortit recentment sobre l'estudi de l'envelliment cel·lular que s'ha fet en uns cucs.

L'estudi en si s'ha fet a la Universitat de Nottingham a Anglaterra i el que han fet ha sigut identificar una proteïna que és capaç de combatre el procés d'envelliment. Han vist que el cuc és capaç de reproduir-se, i rejovenir les reserves de la proteïna en qüestió: la telomerasa.

S'ha pogut veure la capacitat dels cucs per reemplaçar els teixits vells o cèl·lules malmeses en un intent per entendre els mecanismes que permeten la longevitat. 

En l'experiment s'han estudiat dos tipus de cucs diferents, uns que es reprodueixen de manera sexual (suposo que sabeu el que vol dir :) però es necessiten un mascle i una femella) i uns altres que es reprodueixen de manera asexual (en aquest l'organisme tot sol és capaç de produir descendència només dividint-se). Tots dos semblen que es regenerin indefinidament, ja que són capaços de crear nous músculs, pell, vísceres i fins i tot el cervell sencer un cop rere altre.

Quan les cèl·lules mare (cèl·lules amb capacitat de crear qualsevol teixit) es divideixen, comencen a mostrar signes d'envelliment, o sigui, que ja no són capaces de reemplaçar cèl·lules especialitzades.

Una mica, em sorprèn que hagi sigut notícia ja que sé sap bastant que la causa d'envelliment és per l'escurçament dels telòmers. Però, què són els telòmers? i què fa la telomerasa? 

La paraula telòmer ve del grec telos que vol dir final i meros que vol dir part. Per tant és fàcil deduir que és la part final d'alguna cosa, i aquesta cosa són els cromosomes. Són regions d'ADN que no donen lloc a proteïnes, tenen una seqüència d'aminoàcids molt repetida, i que la seva funció principal és donar estabilitat estructural als cromosomes durant la divisió cel·lular. (Un detall important és que aquests telòmers només es troben en cèl·lules eucariotes, ja que els bacteris no en tenen perquè el material genètic és circular.)
Donen estabilitat perquè durant la divisió de les cèl·lules, sempre es perd una petita part de material genètic (la dels extrems) que és reposada per la telomerasa. 

De manera que, quan la cèl·lula s'ha de dividir, gràcies als telòmers, podem estar segurs que no perdrem cap mena d'informació, ja que com us he dit els telòmers no donen lloc a cap tipus de proteïna. 
Però és que a més, tenim la telomerasa que ajuda que tornar a formar els telòmers; ja que, sinó es refessin, cada cop els telòmers serien més i més curts, fins que arribaríem a la zona on es formen les proteïnes i començaríem a perdre informació (que de fet és el que passa durant l'envelliment i durant molts casos de càncer, que com ja sabeu hi ha una replicació excessiva de les cèl·lules i per tant molt escurçament dels telòmers).

En conclusió, els telòmers són molt importants per mantenir intacte la nostra informació genètica que tenim emmagatzemada als nostres cromosomes, i aquests telòmers es mantenen gràcies a la telomerasa. 
Anem perdent telòmer amb l'edat perquè les cèl·lules es
van dividint i s'escurcen a cada divisió.

Per tant què tenen de nou aquests cucs? Doncs que l'activitat de la telomerasa és suficientment gran com per a que els telòmers no s'escurcin mai i així mantenir intacte tot el material genètic.
El que ens passa a nosaltres és que l'activitat de la telomerasa cada cop és va reduint més i al final sempre anem perdent allargada en els telòmers.

Tot això lliga una mica amb l'entrada que vaig fer de l'ovella Dolly en que deia que l'ovella va néixer amb una edat genètica de 6 anys (edat de l'ovella donadora del material genètic) precisament perquè els telòmers als 6 anys són més curts que en una ovella que acaba de néixer.

La pregunta següent és, podem fer que les nostres telomerases tinguin una activitat suficient per mantenir el nostre material genètic? si fos així seríem immortals?

Gràcies Pipe!

28 de febrer, 2012

15 anys de la clonació

Aquesta setmana passada, va fer 15 anys de la primera clonació en un mamífer. Concretament a la molt coneguda ovella Dolly. Per a fer una mica de memòria i de pas donar a conèixer una mica més com ha continuat l'historia, avui us en faré cinc cèntims.

Un britànic, l'Ian Wilmut, juntament amb un grup d'investigadors del Roslin Institute d'Edimbur, va aconseguir la primera clonació d'un mamífer. Set mesos després el món sencer en va tenir constància. Va ser el 23 de febrer de l'any 1997. Aquest dia la institució va anunciar l'existència de l'ovella Dolly, revolucionant la ciència; demostrant que sí era possible modificar cèl·lules o sigui, concretament el que van fer va ser agafar el material genètic d'una cèl·lula adulta (els cromosomes), i d'alguna manera el van aconseguir reprogramar per a que pogués tornar a ser una cèl·lula embrionària.

Aquest moment també va ser l'inici d'un dur debat ètic i moral sobre els límits de la ciència i la possibilitat de crear vida mitjançant medis artificials. Es va discutir, per exemple, què tant legal era intentar la clonació en éssers humans o d'òrgans amb finalitats terapèutiques.

L'any 1998 l'ovella Dolly va tornar a ser notícia a ser creuada, de manera natural, amb un mascle. Van aconseguir que quedés prenyada i mesos després va néixer "Bonnie". Aquesta va ser la mostra definitiva que l'animal era fèrtil i que podia reproduir-se sense problemes.

L'ovella va tornar a ser diana d'una nova controvèrsia l'any 1999, quan la revista Nature va publicar un article que suggeria que l'ovella tenia un procés d'envelliment prematur. Els autors de l'estudi asseguraven que era probable que l'ovella hagués nascut amb una "edat genètica" de sis anys, que era l'edat de l'ovella donant de la cèl·lula inicial. Però immediatament l'institut Roslin va desmentir els resultats.

Aquesta tesis va tornar a agafar força l'any 2002 quan, ja amb 5 anys, l'ovella va començar a tenir una varietat d'artritis que, els científics deien, era anormal per a la seva edat. Un altre cop els creadors de l'animal van sortir en la seva defensa i aquesta vegada van dir que l'artritis podria haver sigut desenvolupada després d'una caiguda, o simplement ser conseqüència de l'estrès que tenia l'ovella, ja que continuava sent una part del treball científic.

Finalment, l'ovella Dolly va ser sacrificada el 14 de febrer, amb 6 anys de vida (quan habitualment aquest animals viuen uns 12 anys). L'ovella va ser sacrificada pels mateixos científics que la van crear, perquè va desenvolupar una malaltia pulmonar progressiva, malaltia que segons els investigadors (un altre cop) no tenia cap tipus de relació amb la clonació. Avui dia es pot veure el cos dissecat de l'ovella al Real Museu d'Edimburg.

Tot el moviment de l'ovella Dolly va ser un gran moviment científic, que l'any 1997 hi hagués una notícia científica que sortís tan a la llum, volia dir que era molt important. Però on ha quedat això? De fet moltíssimes coses, ja no per la clonació d'altres éssers vius, que de moment en primats no s'ha aconseguit, sinó per al coneixement de les modificacions en les cèl·lules.

Només cal mirar el que es sabia l'any 1997 i el que se sap avui, un abisme ens separa.


24 de febrer, 2012

Limfòcit T en acció

Avui us penjo un vídeo molt curiós que he trobat.

Es tracta d'un vídeo gravat sota el microscopi en el que veiem com un limfòcit T (una de les cèl·lules del nostre sistema immunitari, que també són anomenades cèl·lules assassines perquè es dediquen a eliminar qualsevol amenaça per a l'organisme) s'apropa a una cèl·lula tumoral (de color blau).



Primer, el limfòcit T (que es veu de color verd) la reconeix. Després, poc a poc la va recobrint sencera i a la part final del vídeo s'utilitza un altre contrast (el groc) per a veure millor el limfòcit.
S'aprecia com ha cobert completament la cèl·lula tumoral i, poc a poc, l'ataca fins que acaba totalment amb ella.

Però per a que us feu una mica l'idea del que esteu veient, dir-vos que aquests limfòcits T tenen unes 10 micres de llarg, el que és el mateix, 10 cops menor que el diàmetre d'un cabell.

Una mostra més de com funciona el nostre cos i de les diferents tècniques que té per a lluitar contra cossos estranys (d'una manera similar també s'eliminen els bacteris que hagin pogut entrar al nostre sistema)

22 de febrer, 2012

La resurrecció d'una planta

Al més estil Jurassic Park, s'ha donat a conèixer una notícia per a mi bastant curiosa. Tant pel fet en sí de la notícia, com per les aplicacions que en pot tenir.

Uns investigadors de l'Acadèmia de Ciències de Russia han aconseguit cultivar espècimens d'unes flors blanques a partir de llavors i fruites conservades en el gel de Siberia. 

Les restes de la planta es van descobrir en caus d'esquirols del Pleistocè (època que comença dfa 2,59 milions d'anys i finalitza aproximadament fa 12.000 anys) que estaven enterrades en el terra congelat (permafrost) a 38 metres de profunditat. La temperatura en aquests llocs era ara aproximadament 7 graus sota zero i, segons les mesures realitzades amb Carboni 14, les llavors i les fruites s'han mantingut congelades allà durant almenys 32.000 anys.

Els investigadors han descongelat els teixits de la planta, els han cultivat in vitro i han aconseguit fer créixer noves plantes que produeixen flors, fruites i llavors. A partir d'aquestes llavors, s'han pogut cultivar noves generacions de plantes, confirmant així la seva viabilitat.

Segons els resultats de la investigació que es presentaran a una revista, la planta pertany a l'espècia Silene stenophylla. Tot i així, les plantes cultivades a partir dels teixits conservats en el gel, presenten algunes diferències respecte a les plantes actuals de la mateixa espècie, que els investigadors atribueixen a l'adaptació de la planta al fred siberià. 

Aquests resultats indiquen que el permafrost conté restes de vida passades que han desaparegut des de fa molt temps, de la superfície terrestre. Donat que s'han trobat aquests caus d'esquirol amb llavors congelades, no només a Sibèria sinó també a Alaska i a Yukón, tota la regió de Beringia té un gran potencial  com a dipòsit de vida antiga.

Amb tot això pensareu, que la ciència-ficció de Jurassic Park està més a prop de la realitat, però em sap greu dir-vos que no és així, ja que és molt més fàcil "tornar a la vida" a una planta prehistòrica que a un dinosaure, ja que en els dinosaures, no queda suficient ADN per a poder arribar a plantejar-se un experiment com aquest. Sense tenir em compte que els dinosaures van desaparèixer fa molts més anys que la planta, i també que no és el mateix que el material estigui congelat (on es conserva molt millor l'ADN) que fossilitzat, en que és extremadament difícil trobar ADN.

19 de febrer, 2012

Suïcidi científic a Espanya

En aquest bloc sempre he intentat escriure coses sobre ciència i malalties de la manera més entenedora possible per als que no estan acostumats a certes maneres d'escriure o parlar.
I ara penso que també és deure meu, fer veure a la gent en quin moment estem vivint els que ens dediquem a la investigació (a part del que ja se sap de les retallades en sanitat pública), ja que la investigació és un bloc bàsic per a la millora en tractaments de moltes malalties.
El sector de la investigació a Espanya, sempre (i dic sempre) ha estat precària. Tot i que va millorar bastant els primers anys de govern del PSOE, en els últims anys del seu govern ja van començar les retallades, any rere any més grans. 
I aquí estem, en un ambient més aviat desolador, on s'ha fet bastant ressò de la situació de la investigació al nostre país arreu del món. 
Per això m'agradaria fer-vos conèixer una mica la situació amb un article publicat al País, on expliquen un article publicat a la prestigiosa revista Nature, d'una investigadora que treballa a Espanya.

Aquí la teniu; el títol de l'article ho diu tot: Els canvis a Espanya són un suïcidi científic.

La ciència esborrada de l'enunciat dels ministeris al Govern de Rajoy, les fortes retallades pressupostàries anunciades en I+D (600 milions només aquest any) i la situació laboral dels investigadors són indicadors de la clara línia oficial de que la ciència no és una prioritat a Espanya. 
Moro-Martín, una investigadora del programa Ramón y Cajal, explica que per primer cop a Espanya, ni ciència ni investigació apareixen en la denominació d'algun ministeri i considera que no es tracta d'un canvi simbòlic sinó que segueix la tendència del país de minar deliberadament la ciència i restar-li importància. La crisi econòmica i les mesures d'austeritat necessàries no justifiquen, en la seva opinió, les actuacions del Govern, que causen un mal a llarg plaç a la infraestructura científica i envien un missatge contradictori a altres països i als inversors. 
Però el mal no és nou, sinó que va arrancar amb l'anterior Govern, amb retallades dràstiques en la finançament de la I+D i en l'incompliment dels compromisos sobre la reestructuració de la carrera científica que no van tenir lloc en la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, aprovada el maig de l'any passat.
Moro-Martin explica que les perspectives actuals són tan pessimistes que alguns científics actualment a l'estranger estan rebutjant contractes de post-doctorat Ramón y Cajal per a tornar a treballar a Espanya.
La congelació de les convocatòries d'investigadors en les institucions públiques és un altre factor molt negatiu. Amb el panorama actual, els científics de entre 20 i 40 anys, no tindran més remei que anar-se'n a un altre país si volen continuar les seves carreres.
El fet de que ni el Congrés ni el Senat hagin constituït les comissions respectives de ciència i tecnologia és una altra deficiència notable. La investigadora demana que es posi en marxa amb caràcter d'urgència l'Agència d'Investigació contemplada a la nova llei i amb un pressupost que confereixi a la ciència l'estabilitat i capacitat de planificació a mig i llarg plaç, sense fluctuacions.
Moro-Martin reclama en el seu article a Nature que l'esforç espanyol en I+D, actualment situat en el 1,39% del seu PIB, s'ha de posar en línia amb la mitjana europea del 2% i apropar-se a l'objectiu del 3% fixat en l'Estratègia de Lisboa per l'any 2010.

I aprofitant que un company meu està fent una estada als Estats Units, i que molts altres companys que sé que em llegeixen també estan fent el doctorat com jo, dono porta oberta a que em doneu la vostra opinió sobre la situació de la investigació a Espanya, si creieu que millorarà/empitjorarà? I si realment creieu que si volem continuar la nostra afició investigadora, haurem de marxar del país. I a tu Dani que estàs als EEUU, com veus la situació d'allà?


17 de febrer, 2012

Malaltia arterial perifèrica, la malaltia dels aparadors

Li diuen malaltia dels aparadors, però es tracta de la malaltia arterial perifèrica. A Espanya, prop d'un milió de persones la tenen (el que representa 1 de cada 10 persones).

La gran majoria dels afectats són homes, ja que les dones estan més protegides enfront a l'arteriosclerosi (enduriment de l'artèria fins al tancament del vas), la causa principal de la malaltia. A més les dones presenten xifres de tabaquisme inferiors a la dels homes, reduint així el seu risc.
Segons la Fundació Espanyola del Cor (FEC) aquesta patologia, causada per la falta d'oxigen als membres inferiors, resulta un indicador de risc de cardiopatia isquèmica.
La falta de coneixement dels símptomes de la malaltia és molt habitual, fent que en la majoria de casos es diagnostiqui quan la malaltia ja es troba en estadis avançats.

Símptomes de la malaltia

Els malalts que la tenen acostumen a percebre un símptoma denominat claudicació intermitent, caracteritzat per un dolor muscular intens localitzat a les cames, normalment a la zona dels bessons, que es desencadena al caminar o al realitzar algun exercici físic, i millora només aturant l'activitat, com és l'exemple de parar a mirar un aparador (per això el nom de la malaltia).
Alguns pacients, a més d'aquest dolor, tenen rampes, entumiment i sensació de cansament muscular, confonent-se habitualment amb dolor d'osos associat a l'edat.

La malaltia pot resultar una patologia incapacitant, ja que en fases avançades, els símptomes apareixen inclòs en repòs, podent formar úlceres, gangrenes, necessitat d'amputació o inclús causar la mort.

Per a definir la gravetat de la malaltia, s'ha de mesurar la distancia recorreguda des del moment en que es comença a fer l'activitat, fins al moment en que apareix el dolor, obligant al pacient a aturar-se. 

Existeixen cinc estadis de la malaltia:
- Pacient asimptomàtic o amb símptomes inespecífics.
- Claudicació intermitent no incapacitant, en que poden caminar més de 150 metres.
- Claudicació intermitent incapacitat, en que no arriben a caminar 150 metres.
- Dolor en repòs.
- Isquèmia greu amb lesions tròfiques, com ara la ulceració i la gangrena.

Per evitar aquesta patologia és imprescindible controlar els factors de risc que la provoquen, com ara deixar el tabac, fer exercici de manera regular i controlar els nivells de colesterol, la diabetis i la hipertensió arterial.
Alhora, és fonamental la cura dels peus, ja que en qualsevol traumatisme o infecció pot agreujar la malaltia. En alguns casos s'indica elevar el cap alhora de dormir per afavorir la circulació.

Possibles tractaments

Les persones amb aquesta malaltia poden començar amb un tractament bàsic, com ara una dieta, exercici i deixar de fumar. És molt important reduir els nivells de colesterol, la pressió arterial i els nivells de sucre.
Els fàrmacs també poden ajudar a algunes persones, com ara la pentoxifilina o el cilostazol. 
Si les artèries estan molt obstruïdes, es pot arribar a necessitar una angioplàstia per obrir-les. Durant una angioplàstia, s'introdueix a l'artèria un tub prim que s'anomena catèter. S'infla un petit globus que hi ha a la punta de catèter i això ajuda a obrir l'artèria. A vegades també es poden col·locar a l'artèria uns dispositius anomenats stents (com una malla de filferro) que ajudarà a mantenir oberta l'artèria.

14 de febrer, 2012

Bloc del dia a 324.cat

Avui també faré una entrada ràpida.

Només és per donar-vos les gràcies a tots els que em llegiu i sobretot als que col·laboreu escrivint comentaris, vosaltres sou els que feu que les ganes de seguir amb el bloc no decaigui.

Ahir i de moment avui també, aquest bloc és el bloc del dia al canal 324.cat!


Moltes gràcies!

Marina

10 de febrer, 2012

Web interactiva, del més gran al més petit

Entrada molt breu! Però acabo de descobrir una pàgina web interactiva SUPER recomanable! pots anar des de la cosa més petita fins a la cosa més gran, tot passant per les diferents escales mètriques!
Genial!
Es pot veure la grandesa de les coses i lo petits que som!!

Entreu-hi!
http://images.4channel.org/f/src/589217_scale_of_universe_enhanced.swf

Nou enllaç, per si l'altre no us funciona:  http://htwins.net/scale2/

09 de febrer, 2012

Experiment del CSIC al Facebook

Un grup de Neuroetologia de l'Institut Cajal del CSIC ha llençat una aplicació a Facebook per estudiar la intel·ligència visual. Es tracta d'una aplicació que proposa una sèrie de jocs, tots basats en l'estimació de números de llapis que apareixen a les imatges. La resolució del joc demana dedicar uns 3 minuts.
Gonzalo García de Polavieja, que dirigeix l'estudi, comenta que l'objectiu és demostrar empíricament una teoria. L'han provat prèviament amb animals, però ara volen confirmar la seva validesa en els éssers humans. Per això han acudit a la xarxa social, per aconseguir un número de participants en l'experiment que sigui suficient.
Necessiten unes 1000 respostes vàlides encara que esperen aconseguir entre dos i deu mil. L'aplicació la trobareu tant en anglès com en castellà. La mateixa aplicació ofereix al jugador la puntuació obtinguda després de finalitzar la prova.
Garcia de Polavieja, no detalla els aspectes teòrics de l'experiment perquè el coneixement públic dels objectius podria contaminar als participants i condicionar la seva conducta durant l'experiment.

L'aplicació sol·licitarà poder fer servir, a efectes estadístics, les dades del perfil dels membres de Facebook que hi participin, com ara l'edat, el sexe i el país d'origen, però l'avaluació dels mateixos és anònima. 
Els investigadors no coneixen cap precedent que hagi utilitzat Facebook per a plantejar un experiment científic, sí que hi ha hagut propostes plantejades des d'un lloc expressament creat per a l'experiment . Ara, les xarxes socials són una nova eina totalment vàlida per a la investigació.

El joc és fàcil. S'analitzen cada dia les dades, i en funció dels resultats obtinguts pot ser que s'ampliï el test. Per a detectar la participació de persones amb ànim d'engany, el propi test té una sèrie de proves que evidencien si el participant dóna respostes raonables. Es tracten d'uns filtres per aconseguir la plena fiabilitat del test.
Tot el joc es tracta de comprovar les regles de funcionament cerebral en l'estimació de números, ja que no contem de la mateixa manera 4 unitats que 400.

Així doncs, us animo a participar i formar part d'un estudi científic, només entrant a l'aplicació del facebook.

Podeu entrar-hi clicant aquí.

05 de febrer, 2012

Tractar cada tumor com una malaltia única

Ahir, dia 4 de febrer, va ser el dia mundial contra el càncer. I per això volia parlar-vos d'aquesta malaltia i de la seva gran variabilitat.

Els avenços tecnològics s'estan apropant a la realitat del somni que va més enllà de tractar el càncer com a procés i que aspira a tractar amb eficàcia el càncer de cada pacient, com a una malaltia única i diferent. L'objectiu de l'oncologia passa per realitzar un tractament ajustat a les troballes genètiques peculiars de cada individu. Aquesta missió no seria possible sense els desenvolupaments tecnològics actuals. La seqüenciació massiva o de nova generació permet, amb una quantitat reduïda del tumor d'un pacient, determinar l'estructura completa del genoma, i, en especial, la dels gens mutats, sobreexpressats o silenciats, i que per això seran els directors de la gènesi del càncer.

Aquestes troballes estan canviant el desenvolupament de noves teràpies que busquen bloquejar o reparar aquestes alteracions específiques pròpies d'un tumor en concret. El concepte anatòmic del càncer lligat a un òrgan (com el cas del càncer de mama o de pulmó) serà desafiat, de manera que ara els tumors s'agruparan més aviat en anomalies genètiques i no per la seva ubicació al cos.

Cartell de l'any 2008 contra el càncer
Un exemple d'això és el que ha succeït amb el gen BRAF. Les autoritats sanitàries han aprovat recentment un inhibidor del gen com a tractament eficaç per a pacients amb melanoma. Un 60% d'ells tenen una mutació en aquest gen com a procés clau del desenvolupament de la malaltia. Però aquesta mutació està compartida amb altres càncers, com ara el 10% dels casos amb càncer de colon, el 5% dels casos de càncer de pulmó i gairebé la meitat dels pacients amb càncer papil·lar de tiroides i tots els casos d'un tipus de leucèmia infreqüent, anomenada tricoleucèmia. Si el bloqueig de BRAF és eficaç en aquests tumors, la implicació de la dissecció molecular del càncer s'imposaria com una necessitat més important que no pas l'òrgan anatòmic on es troba.

L'elaboració d'un atles de gens per a cada malaltia permetrà comprendre millor les seves arrels, desxifrar el codi i trobar fàrmacs dirigits per a cada anomalia. Farà falta dedicació, integració d'equips de diferents disciplines, cooperació entre la ciència bàsica i la clínica, visió de futur, diners i generositat.

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"