Suïcidi científic a Espanya

En aquest bloc sempre he intentat escriure coses sobre ciència i malalties de la manera més entenedora possible per als que no estan acostumats a certes maneres d'escriure o parlar.

I ara penso que també és deure meu, fer veure a la gent en quin moment estem vivint els que ens dediquem a la investigació (a part del que ja se sap de les retallades en sanitat pública), ja que la investigació és un bloc bàsic per a la millora en tractaments de moltes malalties.

El sector de la investigació a Espanya, sempre (i dic sempre) ha estat precària. Tot i que va millorar bastant els primers anys de govern del PSOE, en els últims anys del seu govern ja van començar les retallades, any rere any més grans. 

I aquí estem, en un ambient més aviat desolador, on s'ha fet bastant ressò de la situació de la investigació al nostre país arreu del món. 

Per això m'agradaria fer-vos conèixer una mica la situació amb un article publicat al País, on expliquen un article publicat a la prestigiosa revista Nature, d'una investigadora que treballa a Espanya.

Aquí la teniu; el títol de l'article ho diu tot: Els canvis a Espanya són un suïcidi científic.

La ciència esborrada de l'enunciat dels ministeris al Govern de Rajoy, les fortes retallades pressupostàries anunciades en I+D (600 milions només aquest any) i la situació laboral dels investigadors són indicadors de la clara línia oficial de que la ciència no és una prioritat a Espanya. 

Moro-Martín, una investigadora del programa Ramón y Cajal, explica que per primer cop a Espanya, ni ciència ni investigació apareixen en la denominació d'algun ministeri i considera que no es tracta d'un canvi simbòlic sinó que segueix la tendència del país de minar deliberadament la ciència i restar-li importància. La crisi econòmica i les mesures d'austeritat necessàries no justifiquen, en la seva opinió, les actuacions del Govern, que causen un mal a llarg plaç a la infraestructura científica i envien un missatge contradictori a altres països i als inversors. 

Però el mal no és nou, sinó que va arrancar amb l'anterior Govern, amb retallades dràstiques en la finançament de la I+D i en l'incompliment dels compromisos sobre la reestructuració de la carrera científica que no van tenir lloc en la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, aprovada el maig de l'any passat.

Moro-Martin explica que les perspectives actuals són tan pessimistes que alguns científics actualment a l'estranger estan rebutjant contractes de post-doctorat Ramón y Cajal per a tornar a treballar a Espanya.

La congelació de les convocatòries d'investigadors en les institucions públiques és un altre factor molt negatiu. Amb el panorama actual, els científics de entre 20 i 40 anys, no tindran més remei que anar-se'n a un altre país si volen continuar les seves carreres.

El fet de que ni el Congrés ni el Senat hagin constituït les comissions respectives de ciència i tecnologia és una altra deficiència notable. La investigadora demana que es posi en marxa amb caràcter d'urgència l'Agència d'Investigació contemplada a la nova llei i amb un pressupost que confereixi a la ciència l'estabilitat i capacitat de planificació a mig i llarg plaç, sense fluctuacions.

Moro-Martin reclama en el seu article a Nature que l'esforç espanyol en I+D, actualment situat en el 1,39% del seu PIB, s'ha de posar en línia amb la mitjana europea del 2% i apropar-se a l'objectiu del 3% fixat en l'Estratègia de Lisboa per l'any 2010.

I aprofitant que un company meu està fent una estada als Estats Units, i que molts altres companys que sé que em llegeixen també estan fent el doctorat com jo, dono porta oberta a que em doneu la vostra opinió sobre la situació de la investigació a Espanya, si creieu que millorarà/empitjorarà? I si realment creieu que si volem continuar la nostra afició investigadora, haurem de marxar del país. I a tu Dani que estàs als EEUU, com veus la situació d'allà?