31 de març, 2009

Píndola: falsos mites als 30 anys

Creencies sobre els seus efectes segueixen vigents a tres dècades de la seva despenalització


El 1978, any en que es va despenalitzar la píndola anticonceptiva a Espanya, no eren rars titulars com Mil dones calves per pendre la píndora. Alguns ginecòlegs la reconeixien com "excel·lent" des del punt de vista mèdic, però la rebutjaven moralment.

Els temps han canviat. Des de 1998 l'ús d'anticonceptius va passar del 49% al 79%, però les creencies falses es mantenen en el 57% de la gent. La web de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), els combat.


I si no és segura... La seva eficàcia és del 99%. Per millorar-la, Esther de la Viuda, de la SEC, advoca per evitar oblids i descansos "sense sentit".


Però són hormones... En els setanta hi va haver problemes amb una alta dosis d'estrògens (75 micrograms) en els Estats Units, però a Espanya la píndora no ha contingut mai ni 50 micrograms. El màxim està en 35 i el mínim, en 15.


Voldré ser mare... Acostuma a preocupar a dones amb un nivell cultural baix. No hi ha relació. A més, qui les prenen prevenen la malaltia imflamatòria pèlvica.


No provocarà càncer... Preocupa a les dones amb un nivell cultural alt. La píndola està indicada en el tractament de càncer de cèrvix i no augmenta les possibilitats de tenir el de mama o el cervical.


Em farà més mal la regla... Suavitza el dolor de la regla extrem i els altres símptomes que, segons els cas, poden ser desànim, dolors musculars o retenció de líquids.


Diuen que engreixa... Imperceptible. Amb les dosis actuals el màxim que es pot engreixar és mig kilo.


No em sortiran grans... Ajuda a combatre l'acné. No afecta a la caiguda del cabell.


I si perdo les ganes... La píndola no afecta al desitg sexual, en el que influeixen sobretot, segons De la Viuda, "factors psicològics".


Soc massa jove... Es pot pendre des de la primera regla, per exemple en casos d'anèmies per sangrat. Però només el 18% de menors de 24 anys la prenen, enfornt al 29% que usa el condó. Els experts recomanen el doble mètode.

30 de març, 2009

Secrets d'una bona digestió

Rebutjar ingredients ininteligibles i degustar els menjars en companyia, les claus


"No mengi re que la seva àvia no reconeixeria com a menjar". És el lema del periodista dels EEUU Michael Pollan, autor de El detectiu al supermercat (Temas de Hoy) o In defense of food, an eater's manifesto en la seva versió en anglès. La prova de l'àvia és la principal. "Si aquesta no sap què és alguna cosa que vas a menjar, no és un menjar real, sinó un succedani", adverteix Pollan. Però hi ha altres per adonar-se'n. "Si un producte té més de 15 ingredients o no entens els seus noms, evita'ls", diu.

Aquests són els ideals d'aquest detectiu en el supermercat que ha après a detectar els enganys de la publicitat. En especial, les d'aquells anúncis que es centren en les propietats curatives de certs aliments. "La medicina ha d'anar per un costat i el menjar per un altre. Hipòcrates deia :'Que el menjar sigui la teva medicina', però es referia a menjar sa". I alerta. "Menjar no pot ser només salut; també plaer, companyia, identitat, ritual..."


Una societat que engoleix


En el nostre món, el del menjar processat i menjar ràpid, cada cop menjem més insatisfets. "La gent als restaurants de menjar ràpid no és feliç, estan en el mateix lloc on omplen el seu cotxe de gasolina, i després de menjar es senten culpables", diu Pollan.

Ingerim 300 calories més al dia que l'any 1980, i a un ritme molt més accelerat. "Els anuncis et fan semblar més ocupat. Sona el despertador i tots es comporten com bojos. Per què no s'aixequen 10 minuts abans?" es pregunta Pollan. I acava amb un al·legat de l'alimentació a la francesa. "Beuen vi i disfruten de la conversació, de la comunió amb altres. No fan servir el menjar per omplir-se, senten que és algo especial. Encara que prenguin formatge i foie estan més prims que els americans".


Altres llibres per menjar amb cap


A més d'un altre títul del mateix autor, 'El dilema omnívor', nombrosos llibres dels EEUUs'endinsen en el món de l'alimentació sana. Entre ells destaquen 'Nació de menjar ràpid' d'Eric Schlosser; 'Què menjar', de Marion Nestle i 'Política obesa. L'història real darrere de l'epidèmia d'obesitat americana', de J. Eric Oliver.

27 de març, 2009

Creix l'ús de tractaments urgents contra el VIH

La xifra de persones que recòrren a un tractament urgent amb antirretrovirals, per por a haver-se infectat amb el VIH, es va triplicar entre els anys 2001 i 2005, segons un estudi de la Fundació Areces.

El tractament s'administra en hospitals públics des del 2000 i va ser recomanat en el Plà Nacionel de Sida el 2002. Consisteix en el consum de fàrmacs en les 48 hores següents a la possibles exposició al risc, i durant quatre setmanes. El doctor de la Unitat de VIH de l'Hospital La Paz de Madrid, José María Peña, va recalcar la "excepcionalitat" d'aquesta pràctica. El seu company Ignacio Santos, de l'Hospital de la Princesa de Madrid, va senyalar l'efectivitat "bastant alta" del tractament. Segons l'estudi, només hi ha infecció en un 0,3% dels casos, per exposició a noves situacions de risc durant el tractament.


El 56% de pacients eren homes de mitjana edat, però també hi va haver nens que toquen xeringues tirades.


Què és el VIH?


El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és l'agent infecciós que determina la síndrome de immunodeficiència humana (SIDA). S'inclou dins el gènere Lentivirus, dins la família Retroviridae. Va ser descobert a França l'any 1983 per Luc Montagnier. Té forma esfèrica, amb envolcall i càpside proteïca. El seu genoma és una cadena de RNA monocatenari que s'ha de copiar provisionalment a ADN per multiplicar-se i integrar-se dins del genoma de la cèl·lula que ha infectat.
Com es transmet?


Per qué hi hagi transmissió s'ha de trobar en una determinada concentració en diferents fluids biològics, com ara:
- sang
- semen
- secrecions vaginals
- llet materna


També es pot trobar, i en quantitat suficient, en el líquid cefaloraquídic, líquid amniòtic, líquid pleural, sinovial,...


Les tres principals formes de transmissió són:


1.La sexual: acte sexual sense protecció. El contagi es produeix pel contacte de secrecions infectades amb la mucosa genital, rectal o oral de l'altra persona.


2.La parenteral. És una forma de contagi a travès de xeringues contaminades que es dóna per la utilització de drogues intravenoses o quan els serveis sanitaris, com ha passat algun cop en països pobres, no fan servir els millors mitjans d'higiene, també en persones, com hemofílics, que han rebut una transfusió de sang contaminada o productes contaminats derivats de la sang, i en menor grau treballadors de la salut que estan exposats a la infecció en un accident de treball com pot tenir lloc si una ferida entra en contacte amb sang contaminada; també durant la realització de piercings i tatuatges.


3.La vertical: de mares a fills. El contagi pot passar durant les últimes setmanes d'embaraç, durant el part o a l'alletar al nado. D'aquestes situacions, el part és el més problemàtic. Actualment en països desenvolupats la transmissió vertical del VIH està totalment controlada (sempre que la mare sàpiga que és portadora) ja que desde l'inici de l'embaraç se li dóna a l'embaraçada un Tractament Anti-Retroviral de Gran Activitat (TARGA) especialment indicat per aquestes situacions, el part es realitza per cesària generalment, es suprimeix la producció de llet, i amb això la lactància, i inclòs es dóna tractament ativiral al nou nat.

26 de març, 2009

Embrió humà

Sanitat vol pagar la tècnica

El mètode permet a les parelles tenir un fill sa per curar-ne un altre

El ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, va proposar ahir la financiació pública a tota Espanya, a càrreg dels fons de cohesió del seu departament, de la tèncica nadó medicament, que permet que un nounat seleccionat genèticament salvi la vida del seu germà mitjançant el transplant de cèl·lules del cordó umbilical.

Soria va sol·licitar a les comunitats autònomes en el ple del Consell Interterritorial de Salut que aquest tipus de tractament es donin lloc a tavès de centres de referència. Aquest fòrmula comportaria que el procès fos finançat pel Ministeri de Sanitat a travès del fons de cohesió, de manera que qualsevol parella que volguès acollir-se a la teràpia podria fer-ho gratuïtament quan es concreti la iniciativa. Aquest tràmit podria tardar al voltant d'un any, van assegurar les fonts del ministeri.

Xavier va obrir el camí

El primer cas d'aquesta tècnica realitzat amb èxit a Espanya es va desenvolupar a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, del Servei Andalús de Salut (SAS). Xavier, que va nèixer el 12 d'octubre de l'any 2008, va ser el primer nadó tractat genèticament a Espanya per curar al seu germà Andrès, amb una beta-talasèmia major (anèmia severa congènita). El passat 23 de gener un transplant de la sang del cordó umbilical de Xavier va alliberar a Andrès de contínues transfusions sanguínies per sobreviure. En aquest moment existeixen vuit casos aprovats per la Comissió Nacional de Reproducció Assistida per donar lloc el diagnòstic preimplantacional amb finalitats terapèutiques.

Hospitals recomanats

Desprès del requeriment de Sanitat, les comunitats autònomes podran proposar els centres de referènca que considerin oportuns i que finalment seran designats pel Consell Interterritorial per desenvolupar la teràpia. Soria va recomanar ahir l'Hospital Virgen del Rocío.

L'anomenat diagnòstic genètic preimplantacional és possible a Espanya gràcies a la Llei de Reproducció Humana Assistida, aprovada l'any 2006. Segons aquesta norma, la tècnica està autoritzada per "la detecció de malalties hereditàries greus, d'aparició precoç i no susceptibles de tractament curatiu postnatal". Aquest mètode només s'utilitza quan és l'últim recurs.

EEUU va ser pioner en la teràpia

El primer cas d'aplicació del diagnòstic preimplantacional amb finalitat terapèutica per tercers que es té constància es va produïr l'any 2000 a Colorado (EEUU), on una parella va acudir a la selecció embrionària per tenir un fill sense anèmia de Fanconi que tenia la seva altra filla. El nen, Adam, va nèixer l'agost del 2000 i a l'octubre, li van transplantar cèl·lules del seu cordó umbilical a la seva germana Molly, de 6 anys. Al Regne Unit, la tècnica es va aplicar el 2004 desprès del seu pas pels tribunals. El tractament es va donar lloc en un cas d'un nen norirlandès de dos anys afectat de l'anèmia Blackfan Diamond.




25 de març, 2009

Esperant un òrgan

A Europa esperen 62.000 persones


Espanya duplica la taxa de donació de la Unió Europea, amb 34 donants per milió de població


Llargues llistes d'espera també a Europa. Prop de 62.000 persones esperaven un transplant a data de l'1 de gener del 2008, any en que es van fer po més de 28.000 operacions d'aquest tipus. Els experts adverteixen que cada dia 12 persones moren esperant un òrgan.

Són algunes de les dades que posa de manifest el projecte DOPKI, una iniciativa espanyola financiada per la Unió Europea que busca augmentar les taxes de donació. La mitjana es situa en 16,8 donants per cada milió de població, una xifra que Espanya duplica.


El lideratge Espanyol


Els seus 34,3 donants per milió d'habitants fan que sigui el país que lidera la llista europea, seguida de Bèlgica (28,1), França (25,3) i Portugal (23,9). Bulgaria és el país europeu amb menys donants, 1,3 per milió de població. De fet, l'estudi lloa el model espanyol de transplants, i en paraules del director general de Teràpies Avançades i Transplants, Augusto Silva; "consolida les seves claus".

"L'igualtat, l'accès universal i la solidaritat dels ciutadans", així com "una legislació moderna" i "la figura dels coordinadors hospitalaris" són, segons el Ministeri de Sanitat i Consum, les característiques del model espanyol. També destaquen els treball que fa la Organització Nacional de Transplants i el fet que els resultats s'evaluïn permanentment.

Els investigadors han calculat que si s'aconseguissin els índexs espanyols de donació cada any es podrien realitzar 60.000 operacions d'aquest tipus - 32.000 més que les que es van fer l'any 2008-, amb el que pràcticament desapareixerien les llistes d'espera.


Major organització


Per combatre l'escassesa d'òrgans i fer els sistemes de donació més efectius, la UE preveu desenvolupar entre aquest any i el 2015 un Plà d'Acció per fomentar la cooperació entre els Estats membres en matèria de transplants. I es que el projecte DOPKI sentència que les grans diferències en les taxes a Europa s'expliquen sobretot per aspectes relatius a la organització del sistema al voltant de la donació.

La iniciativa ha elaborat una Guia de recomendacions per al desenvolupament de programes de qualitat en els processos de donació i crearà un registre web per facilitar la evaluació de possibles donants.


Cas pràctic


Embarassada desprès de rebre teixit ovàric: Una valenciana de 39 anys que va superar un càncer de mama és la primera dona en el món que aconsegueix quedar-se embarassada després d'un reimplant del teixit ovàric, combinat amb la vitrificació dels ovòcits. El teixit se li va extreure abans d'iniciar el tractament per preservar la seva fertilitat. "Aquest embaraç obre la possibilitat real a les pacients amb càncer de ser mares", va senyalar el conseller de Sanitat, Manuel Cervera.

24 de març, 2009

Sang "sintètica"

A partir de cèl·lules embrionàries

No se si coneixeu la sèrie TrueBlood, però sembla que la ciència ficció basada en aquesta novel·la on els vampirs "surten del taüt" gràcies a una empresa japonesa que ven sang sintètica per al seu consum, sigui cada cop més real.

No hi vampirs aquest cop, però uns científics britànics s'estan plantejant la possibilitat d'utilitzar aquesta sang sintètica per fer transfusions.

Sense dependre de les donacions de sang i en quantitats il·limitades. Científics britànics volen ser els primers en produïr sang sintètica a partir de cèl·lules mare embrionàries per al seu ús en transfusions d'emergència i sense risc d'infecció (virus de la sida o hepatitis) per al pacient.


En els pròxims dies s'anunciarà un gran projecte d'investigació que podria acabar d'aquí tres anys amb les primeres transfusions a voluntaris, segons va informar ahir el diari The Independent. En el projecte participen la secció de sang i transplants del Servei Nacional de Salut britànic, el Servei Nacional de Transfusió d'Escòcia i el Wellcome Trust, la major organització mèdica de caràcter benèfic del món.


Sense por a rebutjos


Els científics estudiaran els embrions sobrants de tractaments de fecundació in vitro i tractaran de trobar els genèticament programats per crear sang del grup zero negatiu (0-) que pot aplicar-se a qualsevol persona sense por a rebutjos. L'objectiu dels investigadors és fer que les cèl·lules embrionàries es converteixin el glòbuls vermells portadors d'oxigen per transfusions d'urgència. "El coneixement teòric existeix i també com posar-lo en pràctica al laboratori, però la dificultat és aplicar aquestes transfusions de manera massiva. Només per aconseguir una bossa de sang ja es necessiten 300 centímetres cúbics de glòbuls vermells", explica el doctor Lluís Puig, cap de Hemodonació del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Diverses investigacions

Puig assegura que no és la primera vegada que es parla de projectes d'aquest tipus. "Canadà afirmava recentment que ho aconseguiria en els pròxims 25 anys i que llavors seria el primer pais que ho fes. Existeix un interès en la carrera científica per veure qui ho aconsegueix abans", afirma. Científics de Suècia, Frància i Austràlia, entre altres, estan també treballant en el desenvolupament de sang amb cèl·lules embrionàries.

Amb tot això, el futur és esperançador. Si la sang sintètica substituís a les sempre requerides donacions ciutadanes "aquesta canviaria radicalment el panorama de les transfusions", conclou l'expert espanyol.

És necessari comptar amb donants: en els països en desenvolupament i amb enconomies en transició només es recull menys del 45% de la sang donada a tot el món, tot i que representen el 80% de la població mundial, segons la Organització Mundial de la Salut. Per cobrir les necessitats de sang d'un pais es requereix que entre l'1% i el 3% de la seva població sigui donant. Tot i així aquests són menys de l'1% en 73 països. En el cas d'Espanya es produeixen 38 donacions per cada 1000 habitants, però l'índex ideal seria arribar a les 43.

23 de març, 2009

L'avortament avui dia

Des de fa uns mesos que s'ha despertat l'interès per renovar la llei de l'avortament a Espanya. Aquesta llei està acceptada de l'any 1985 i només permet avortar dins uns límits establerts en casos de perill per la salut de la mare (tant física com psíquicament), per violació o per malformacions. Es vol millorar la llei amb la llei de terminis on es podria avortar sense acollir-se a cap dels tres tipus anteriors, però delimitant-ho a un nombre concrets de setmanes de gestació. Es suposa que s'aprovara aquesta ampliació de la llei cap a finals d'aquest any o finals de l'any vinent.


Però, què és l'avortament i quins mètodes s'utilitzen?


Consisteix en la interrupció del desenvolupament vital del fetus durant l'embaraç. Hi ha diferents mètodes per dur a terme un avortament:


- Mètode farmacològic: només s'administra fins a les 7 setmanes de gestació.

- Mètode quirúrgic: hi ha diferents tècniques.


La tècnica més freqüent és l'aspiració. És necessari passar sempre un control de 15 dies al teu ginecòleg habitual amb l'objectiu de confirmar la perfecte realització de la intervenció.


Primer trimestre: Si l'embaraç no seobrepassa les 12 setmanes de gestació, la pacient està a la clínica unes 2-3 hores. Es visualitza la vagina i el coll d'úter, se li aplica una solució iodada per millorar l'asèpsia i es col·loca l'anestèsic local. El ginecòleg introduirà una cànula a la matriu per buidar el contingut mitjançant la pressió negativa.


Segon trimestre: A les primeres setmanes del segon trimestre la intervenció no precissa d'hospitalització, encara que la usuària estarà més temps en observació, unes 5-6 hores, després de l'anestesia general. El procès és similar a l'anterior, però aquest cop la pacient estarà dormida.

La tècnica utilitzada depèn de les setmanes d'amenorrea, però podem parlar de tres sistemes: l'aspiració, l'embriotomia acompanyada d'aspiració o la inducció. La inducció s'aplica generalment a pacients que superen les 19 setmanes de gestació.


Efectes secundaris: Dolors, sangrat (menys abundant que la regla normal), marejos, etc.


20 de març, 2009

Alterats per la primavera

Una de cada 10 persones té astenia primaveral, reacció al canvi d'estació


Avui, ha arribat la primavera. Un canvi d'estació i -teòricament- de temperatura que a una de cada 10 persones deriva a fatiga, cansament físic i mental, apatia, somnolència i certa malenconia. És l'anomenada astenia primaveral.

"Es tracta de la resposta fisiològica del nostre organisme a la nova estació, un transtorn que és passatger" explica la doctora Marias Valiente, metgessa de família. "Tot el món reacciona d'una manera o d'una altra al canvi estacional, la primavera desestabilitza" afegeix Elena Borges, psicòloga clínica.

No hi ha un patró determinat de l'afectat per aquesta molèstia, encara que Pilar León, vocal d'alimentació del Col·legi de Farmacèutics de Madrid, destaca que les dones d'entre 35 i 60 anys són les més propenses a patir-la.

La repercusió és destacable a les persones que pateixen malalties mentals, "sobretot amb transtorn bipolar, que deriva en un augment de l'eufòria o de depressió", agrega Borges.

Per aquest transtorn no és necessari un tractament farmacològic, pel que els especialistes insisteixen en que els que ho pateixen, no s'han d'automedicar.


Cuidar l'organisme


La clau per fer front a l'astenia primaveral està en "descansar i cuidar els hàbits", recalca Valiente. I seguir certes recomendacions aplicables a la resta de l'any: "Tenir horaris de son regulars, fer exercici físic moderat, estar ben hidratat, evitar l'alcohol i el tabac i seguir una dieta variada i equilibrada", resumeix la doctora.

Menjar malament "pot potenciar aquesta dolència i la fatiga ja existent", insisteix León. Així, "és important reforçar el sistema immunològic" per "aconseguir que l'organisme estigui millor preparat per afrontar el cansament"


Alerta si els símptomes duren més de 15 dies: L'astenia primaveral no és un transtorn crònic. "En 15 dies hauria d'haver passat. Si els símptomes persisteixen durant més temps estarem parlant d'algún altre problema", adverteix la doctora Valiente. En aquest cas els metges recomanen acudir a un especialista.


La causa que es creu que produeix aquest transtorn és principalment l'estrès. Es pensa que hi ha una disminució de l'alliberació de les beta-endorfines, que són unes substàncies produïdes pel sistema endocrí i que són responsables de la disminució de la sensació de dolor.

19 de març, 2009

Dopatge

Armstrong es somet a un control


El ciclista dels EEUU, Lance Armstrong, guanyador del Tour en 7 ocasions, s'ha sotmès a un control de dopatge per primer cop a França des del seu retorn a la màxima competició.

L'Agència Francesa Antidopatge va agafar una mostra del ciclista per fer una prova de detecció de substàncies prohibides que és legal a França, però no està reconeguda per la Unió Ciclista Internacional (UCI) que només contempla els anàlisis d'orina i sang.

Armstrong, que tornara al Tour amb l'Astana, el seu club actual, ha passat diverses proves de dopatge, però mai ha donat positiu.


Avui dia tots coneixem què és el dopatge, però sabem què és el que es busca a les anàlisis?


Hi ha diversos mètodes per augmentar la resistència a l'exercici físic.


Una de les més conegudes és l'administració d'EPO (eritropoietina): és una hormona glicoprotèica. En els éssers humans, es produeix principalment al ronyó (90%), i la resta al fetge, encara que també és pot produir a nivell de cervell i úter, sobretot en fetus.

La EPO actua quan s'uneix a un receptor cel·lular específic (EpoR). La producció d'EPO és estimulada per la reducció de tensió d'oxigen en els teixits (hipòxia tissular) gràcies a les cèl·lules intersticials peritubulars. Es suposa l'existència d'un sensor extrarrenal. La noradrenalina, l'adrenalina i diverses protaglandines estimulen la producció d'EPO.


Com funciona?


La EPO produïda al ronyó estimula les cèl·lules mare (veure article anterior) de la mèdul·la òssia per que augmenti el nombre d'eritròcits (glòbuls vermells). El paper paracrí de la EPO en el cervell i úter encara no se sap del tot.


El gen que codifica la EPO va ser clonat l'any 1985 i ha sigut injectat amb èxit en porcs per produir artificialment EPO recombinant.


L'efecte de la EPO és que augmenta la massa eritrocitària (elevant l'hematocrit) i permet un millor rendiment de l'esportista en activitats aeròbiques. D'aquesta manera s'augmenta la resitència a l'exercici físic.


A part de l'administració d'aquesta hormona, també estan controlats alguns fàrmacs que poden ajudar en l'opertura dels bronquis, etc. Hi ha un llistat de tots el fàrmacs que estan prohibits per l'Estat.


Si teniu algun dubte, qüestió, ja sigui d'aquest article, com de qualsevol cosa que us agradés parlar, digueu-m'ho i així també em motiveu, que hi ha dies en que és difícil trobar alguna cosa relacionada amb les notícies per poder parlar.

18 de març, 2009

Cèl·lules mare i el seu negoci

Avui, llegint l'ADN he vist una publicitat que parla de les cèl·lules mare i la possibilitat de congelar-les. Us poso un video que parla d'elles que el podeu veure aquí. Us escric el que posa:


Cèl·lules mare, tractament individualitzat per tothom


La possibilitat de congelar les cèl·lules mare indifinidament assegura el tractament de futures malalties


Les possibilitats terapèutiques de les cèl·lules mare són cada cop més reconegudes, i molts pares decideixen conservar-les en el moment del part, ja que s'extreuen del cordó umbilical del nounat. Un gest que pot signigicar la solució a una futura malaltia del nen (transplant antòleg), i dels familiars (transplant heteròlog). L'extracció de cèl·lules mare només es pot fer en el moment del part, pel que és important tenir-ho en compte i informar-se.

Les cèl·lules mare es caracteritzen pel seu nivell de desenvolupament, que els hi dona una de les propietats extraordinàries per la generació de noves cèl·lules capaces d'utilitzar-se en diferents aplicacions terapèutiques.


Què poden curar?


En l'actualitat es coneixen unes 70 malalties que es poden tractar amb un transplant de cèl·lules mare de la sang del cordó umbilical, com ara el limfoma no Hodking, o la leucemia mieloide. Però a part de les aplicacions actuals, aquestes cèl·lules tenen un gran potencial , ja que són una de les matèries i línies d'investigació més importats d'aquest segle. Les investigacions s'orienten cap al desenvolupament de tractaments per l'Alzheimer, el Parkinson, la diabetes, malalties coronàries, hepàtiques o de distrofia muscular.


Les cèl·lules mare obtingudes del cordó umbilical tenen un clar avantage respecte les que provenen de mèdul·la òssia o de sang perifèrica, i es que al ser immunològicament immadures, presenten menys problemes de incompatibilitat per transplant, per tant un major percentatge d'èxit.


Aquesta és el publireportatge de http://www.crioestaminal.es/, ara en cap moment indiquen el preu ni el temps que mantenen les cèl·lules mare guardades.

Estan parlant tota l'estona de malalties que generalment es donen en edats avançades, en canvi només et guarden les mostres 20 anys, amb el mòdic preu de 1675 € amb algun que altre descompte si ets soci o si ja ho has fet amb altres fills anteriorment.

17 de març, 2009

Virus del papiloma humà


Últimament surten moltes notícies relacionades amb aquest virus. Tot arrel de que el nostre govern ha començat una campanya de vacunació gratuita a les nenes menors de 16 anys per prevenir el càncer d'úter que es causat per aquest virus.

El meu objectiu d'avui és informar una mica sobre com és aquest virus, com es transmet, etc.


GENERALITATS


El virus del papiloma humà és un grup gran de virus, els quals se n'han identificat més de 100 tipus diferents, molts d'aquests es transmeten sexualment i infecten l'aparell genital masculí i femení. També es causant d'infeccions a la pell i pot afectar el tracte anogenital, oral i respiratori.


Estan relacionats amb diferents tipus de càncer, entre els quals s'inclouen: el càncer de coll d'úter i càncer en diferents òrgans com les amígdales, faringe, esòfag, mama, pròstata, ovari, uretra i pell.

El càncer de coll d'úter és el SEGON càncer de la dona en freqüència a tot el món després del càncer de mama, i és el principal càncer de la dona a la majoria dels països en vies de desenvolupament, on té lloc el 80% dels casos de càncer de coll d'uter. S'estima que causa al voltat de 500.000 morts durant tot l'any arreu del món.


PERIODE D'INCUBACIÓ


És molt variable. Generalment de 2 a 3 mesos, encara que poden ser anys. La majoria de les infeccions tenen lloc sense lesions aparents i desapareixen sense deixar evidències de la infecció. Un petit porcentatge de les infeccions persisteixen en el temps (5-10%), provocant lesions que poden evolucionar a lesions precanceroses o càncer amb el temps (10-12 anys).


FREQÜÈNCIA D'INFECCIÓ


S'ha vist que aquest virus és molt freqüent entre la població. Es calcula que un 1% de la població sexualment activa té verrugues genitals; 4% pot tenir lesions pel virus; 10% serien positius pel virus però no es detectaria; 60% poden tenir anticossos detectables al seu cos, el que indica que en algun moment s'han exposat a algun tipus de papiloma humà.

En dones fins el 50% de les adolescents i adultes adquireixen el virus en els seus 4-5 anys primers de tenir una vida sexual activa, d'aquestes un 25% tindran lesions epitelials de baix grau, encara que en el 90-95% dels casos es curen soles, sense cap tractament.

16 de març, 2009

La vida va sorgir fa 3.500 milions d'anys

Es troben els indicis d'oxigen terrestre més antics.


L'origen de la vida a la Terra s'ha de buscar 800 milions d'anys abans del que es creia. O el que és el mateix, fa 3.460 milions d'anys. Això, a jutjar pel descobriment d'un grup de científics d'Estats Units, que han trobat indicis d'oxigen que així ho diuen.

La pista: uns petits cristalls d'hematita, un mineral de ferro.

El lloc: una formació de jasp al Cratón de Pilbara, una regió volcànica amb sediments molt ben conservats al norest d'Australia.

La deducció: fa entre 3.600 i 2.700 milions d'anys, a l'època de l'Arcaic, hi va haver una extensió d'aigua rica en oxigen a aquesta zona.


La fotosíntesi més remota


Així ho va publicar ahir, la revista Nature Geoscience. El descubriment es fruit de les investigacions del geoquímic Hiroshi Ohmoto i el seu equip de la Universitat de Pensilvana, as EEUU. Segons va explicar Ohmoto, "el nostre estudi aporta forts indicis de fotosíntesi oxigènica i de la oxigenació de l'atmòsfera i dels oceans fa més de 3.460 milions d'anys".

La hipòtesi dels científics es que els cristalls, que es van desenvolupar al mar que cubria llavors la zona, es van formar a temperatures de més de 60 graus per la interacció de fluids hidrotermals i aigua de mar rica en oxigen.

"Això suggereix la presèncuia d'un nobre suficient d'organismes capaços de realitzar la fotosíntesi com per oxigenar aquesta extensió d'aigua al menys de forma ocasional" senyalen els investigadors.


Més informació del Cratón de Pilbara: La presència de microorganismes capaços de produir oxigen mitjançant la fotosíntesi es situava fins ara fa 2.700 milions d'anys, a unes roques de la conca de Hamersley, que cubreix una part de l'australià Cratón de Pilbara.

Estreno!

Avui, dia 16 de març del 2009 estreno el meu blog Bon dia ciència-Buenos días ciencia. Aquest blog intentarà mantenir al dia a la societat interessada en els diferents àmbits de la ciència, tant la biologia (la meva especialitat), com en diferents temes relacionats amb la física, astronomia, etc.
Espero que us sigui d'ajuda o si més no per mantenir el vostre interès en la ciència, que cada cop està més de moda. Per això us dic a tots Bon dia ciència!

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"