24 de novembre, 2010

Una proteïna de la membrana cel·lular provoca metàstasi en un greu càncer infantil

La caveolina-1 està implicada en la propagació tumoral en el sarcoma d'Ewing, un càncer ossi molt agressiu que afecta nens i joves.

Nou de cada deu morts per càncer es produeixen a causa de la metàstasi, un procés complex en que cèl·lules malignes procedents d'un tumor primari s'escampen a través de la circulació sanguínia o limfàtica i formen colònies en òrgans allunyats. Durant els darrers anys s'han descobert molts processos que provoquen i mantenen el creixement dels tumors, però encara falta per conèixer molts dels mecanismes que fan possible la metàstasi. Un estudi coordinat per científics de l'IDIBELL ha donat una passa endavant en el coneixement d'aquests mecanismes.

El treball, que es publica en el proper número de la revista nord-americana Molecular Cancer Research, relaciona la caveolina-1, una proteïna present en la membrana de les cèl·lules, amb la metàstasi del sarcoma d'Ewing. Aquesta és una malaltia molt agressiva, caracteritzada per metàstasis en fases molt inicials, que afecta fonamentalment nens i joves. Els índexs de curació són molt baixos.


L'estudi demostra que la caveolina-1 té un paper fonamental en la regulació de l'habilitat de les cèl·lules tumorals per migrar, envair la matriu extracel·lular (el medi on es troben les cèl·lules) i colonitzar òrgans distants com ara els pulmons. Aquest és el primer estudi que avalua el paper de la caveolina-1 en la metàstasi del sarcoma d'Ewing.

El coordinador de l'estudi, Òscar Martínez Tirado, cap del grup de recerca en Sarcomes de l'IDIBELL, destaca que "els resultats afegeixen rellevància al paper determinant de la caveolina-1 en la biologia del sarcoma d'Ewing". Martínez Tirado afegeix que "fins ara es coneixia la seva implicació en l'oncogènesi (procés de transformació maligna prèvia a l'aparició d'un tumor) i en la seva resistència a la quimioteràpia i ara se suma la seva activitat en la metàstasi". Un estudi anterior publicat pel mateix grup de l'IDIBELL va demostrar que la caveolina-1 és la responsable de la resistència a la quimioteràpia que desenvolupen les cèl·lules tumorals del sarcoma d'Ewing.

Aquesta malaltia és el segona càncer d'ossos infantil més freqüent. Representa un dos o un tres per cent de tots els tumors infantils i té una incidència anual de 0,6 casos per milió d'habitants. El pronòstic de la malaltia és greu. Sovint es dissemina a altres parts del cos, especialment a la medul·la òssia, els pulmons, els ronyons, el cor i la glàndula suprarenal.

L'estudi publicat a Molecular Cancer Research obre una via per desenvolupar nous fàrmacs per evitar la metàstasi en el sarcoma d'Ewing

L'estudi ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, del St Jude Children's Research Hospital de Memphis, Tennessee (Estats Units), i del Georgetown University Medical Center de Washington (Estats Units).

12 de novembre, 2010

El diagnòstic tardà de la diabetis provoca greus complicacions als nens

Una simple analítica de glucosa en sang pot detectar la diabetis. Fet a temps, podria evitar diagnòstics tardans en nens i, per tant, complicacions greus com la cetoacidosis. Quatre de cada deu menors de quinze anys arriben a aquesta situació per falta d'insulina a l'organisme.

Segons un estudi de la Societat Espanyola d'Endocrinologia Pediàtrica (SEEP), la presència de la cetoacidosis o fracàs metabòlica és major quan menor és el nen, de fet el 69% dels menors de 2 anys la pateixen, el problema és que els símptomes són menys freqüents i acostumen a ser més inespecífics a aquestes edats.
El percentatge baixa al 51,7% quan es tracta de diagnòstics a nens menors de 5 anys. Però si no es tracta de manera adecuada, aquesta complicació és la principal causa de mort i d'inestabilitat en nens amb diabetis tipus 1.
Desconeixement i oblit

Els símptomes de la diabetis són clars: set intensa, necessitat d'anar freqüentment a orinar, pèrdua de pes sense causa aparent, dolor abdominal o vòmits, cansanci i irratibilitat.
Existeix un gran desconeixement dels ciutadans sobre la malaltia i un oblit recurrent dels professionals que haurien de vigilar la detecció de la malaltia, segons ha explicat la doctora Beatriz García Cuarter, de l'Hospital Severo Ochoa, en la presentació de la campanya Coneix els símptomes de la diabetis.

Més de 21.000 farmàcies de tota Espanya ajudaran a la seva divulgació amb motiu de la celebració, el pròxim 14 de novembre, del Dia Mundial de la Diabetis. En aquesta campanya, dirigida a pares, professors i sanitaris, han col·laborat la SEEP, la Fundació per la Diabetis i el Consell General de Col·legis de Farmacèutics.

Prova de glucosa en sang

Les xifres són preocupants. La incidència de la diabetis tipus 1 ha augmentat un 3,9% en pacients pediàtrics menors de 15 anys; en els menors de 5 anys es preveu que es duplicarà en deu anys.

La causa podria estar en algunes de les malalties de la mare, els descens de la lactància materna i l'augment de pes del nen en els dos primers anys de vida, encara que no hi ha resultats al respecte. Si hi ha complicacions per falta de diagnòstic i tractament, a més, els nens poden arribar a la deshidratació i inclòs al coma.

Els primers símptomes poden donar una pista, però és precís confirmar-los a través de la determinació de glucosa en sang, mitjançant una punció al dit, una prova senzilla que es realitza a qualsevol centre de salut i en algunes farmàcies. Si el nivell és elevat, s'ha d'acudir urgentment al metge.

09 de novembre, 2010

La resposta davant dels guanys o les pèrdues monetàries està condicionada per l'estructura del cervell

Investigadors de l'IDIBELL i la UB descriuen com els mecanismes de recompensa en humans venen determinats per propietats estructurals de la substància blanca del cervell


Molts comportaments humans estan condicionats per mecanismes de recompensa i càstig, tot i que cada persona actua de forma diferent davant aquests estímuls. De fet, existeixen persones que tenen més tendència a buscar recompenses o plaers i en canvi d'altres mostren tendències més fortes a evitar pèrdues o esdeveniments negatius a la vida.

El motiu d'aquestes diferències individuals cal trobarl-lo en les connexions d'una zona concreta del cervell, segons un estudi publicat a The Journal of Neuroscience. En aquest treball han participat els investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona Estela Cámara (actualment al Institut of Cognitive Neuroscience, UCL, Londres) i Antoni Rodríguez Fornells (investigador ICREA). Els resultats de la investigació aporten noves evidències sobre les diferències individuals observades en la forma en què les persones poden ser més o menys susceptibles a buscar recompenses o plaers o evitar situacions negatives o desagradables.
Els investigadors van estudiar l'activitat cerebral d'un grup de 35 voluntaris sans, mentre jugaven i apostaven per guanyar diners. Abans de començar l'experiment, es va demanar als participants que omplissin qüestionaris normalitzats que permetien conèixer la seva tendència a evitar pèrdues o càstigs (és a dir amb tendència a l'ansietat) o la sensibilitat a buscar recompenses.

Els participants se situaven davant d'una pantalla d'ordinador en què sortien dos números, el 5 i el 25, de color blanc sobre fons negre, i se'ls demanava que en seleccionessin un dels dos. A continuació, de forma aleatòria, una de les xifres apareixia de color verd i l'altra de color vermell. Si el número seleccionat sortia de color vermell, el participant perdia la quantitat corresponent de diners expressada en cèntims d'euro; si sortia de color verd, la guanyava.

De forma addicional, per conèixer com reacciona el cervell davant de pèrdues i guanys inesperats, en el deu per cent de les proves es canviava el número 25 o el 5 pel 125. Tot i que aquestes proves addicionals eren inesperades, la magnitud dels guanys i les pèrdues es mantenia virtualment inalterada al llarg de la prova.

Abans de començar a jugar, els investigadors repartien a cada jugador deu euros i els animaven a guanyar el màxim de diners possible. L'experiment cosistia en quatre blocs de 140 proves cadascun. Al final de cada bloc, els participants eren informats de la quantitat que portaven guanyada. Un cop acabat l'experiment, es repartien els guanys entre els participants.

Mentre els voluntaris jugaven, els investigadors avaluaven la seva activitat cerebral mitjançant una ressonància magnètica. L'estudi demostra que la intensitat dels estímuls de recompensa i càstig que arriben a la regió subcortical del cervell encarregada de processar-los, anomenada nucli accumbens (en l'estriat ventral), està condicionada per les propietats estructurals del teixit que l'envolta.

De la mateixa manera que la mida i la capacitat de les carreteres determina la quantitat de cotxes que poden anar d'una ciutat a una altra, les propietats de la matèria blanca que connecta diverses regions del cervell condiciona la quantitat d'informació que circula entre aquestes regions.

Els autors de l'estudi han demostrat que les perosnes amb major sensibilitat a l'ansietat i als mecanismes de recompensa presenten diferències en les connexions cerebrals de substància blanca que envolten el nucli accumbens.

Conductes addictives

Aquestes noves evidències són importants perquè aporten noves idees sobre la forta interrelació entre l'estructura del cervell, la cognisió i les conductes observades en possibles situacions que poden portar a desenvolupar conductes addictives, com el joc patològic o l'abús de substàncies estupefaents.

El fet d'entendre les bases neurobiològiques que regulen aquestes diferències individuals ens ajudarà a compendre més fàcilment les causes d'aquestes conductes i hàbits establerts al llarg de la vida, alhora que permetran de desenvolupar estratègies d'intervenció més adients.

En tot cas aquestes dades plantegen importants preguntes de com es construeix al llarg del desenvolupament de les persones aquesta relació entre l'estructura cerebral i les conductes i, més important encara, d'on sorgeixen aquestes diferències individuals.

Copyright Text

"Bon Dia Ciència"