El diagnòstic tardà de la diabetis provoca greus complicacions als nens

Una simple analítica de glucosa en sang pot detectar la diabetis. Fet a temps, podria evitar diagnòstics tardans en nens i, per tant, complicacions greus com la cetoacidosis. Quatre de cada deu menors de quinze anys arriben a aquesta situació per falta d'insulina a l'organisme.

Segons un estudi de la Societat Espanyola d'Endocrinologia Pediàtrica (SEEP), la presència de la cetoacidosis o fracàs metabòlica és major quan menor és el nen, de fet el 69% dels menors de 2 anys la pateixen, el problema és que els símptomes són menys freqüents i acostumen a ser més inespecífics a aquestes edats.

El percentatge baixa al 51,7% quan es tracta de diagnòstics a nens menors de 5 anys. Però si no es tracta de manera adecuada, aquesta complicació és la principal causa de mort i d'inestabilitat en nens amb diabetis tipus 1.

Desconeixement i oblit

Els símptomes de la diabetis són clars: set intensa, necessitat d'anar freqüentment a orinar, pèrdua de pes sense causa aparent, dolor abdominal o vòmits, cansanci i irratibilitat.

Existeix un gran desconeixement dels ciutadans sobre la malaltia i un oblit recurrent dels professionals que haurien de vigilar la detecció de la malaltia, segons ha explicat la doctora Beatriz García Cuarter, de l'Hospital Severo Ochoa, en la presentació de la campanya Coneix els símptomes de la diabetis.

Més de 21.000 farmàcies de tota Espanya ajudaran a la seva divulgació amb motiu de la celebració, el pròxim 14 de novembre, del Dia Mundial de la Diabetis. En aquesta campanya, dirigida a pares, professors i sanitaris, han col·laborat la SEEP, la Fundació per la Diabetis i el Consell General de Col·legis de Farmacèutics.

Prova de glucosa en sang

Les xifres són preocupants. La incidència de la diabetis tipus 1 ha augmentat un 3,9% en pacients pediàtrics menors de 15 anys; en els menors de 5 anys es preveu que es duplicarà en deu anys.

La causa podria estar en algunes de les malalties de la mare, els descens de la lactància materna i l'augment de pes del nen en els dos primers anys de vida, encara que no hi ha resultats al respecte. Si hi ha complicacions per falta de diagnòstic i tractament, a més, els nens poden arribar a la deshidratació i inclòs al coma.

Els primers símptomes poden donar una pista, però és precís confirmar-los a través de la determinació de glucosa en sang, mitjançant una punció al dit, una prova senzilla que es realitza a qualsevol centre de salut i en algunes farmàcies. Si el nivell és elevat, s'ha d'acudir urgentment al metge.

Desenvolupen un pàncrees 'artificial' basat en un software antidiabetic

Investigadors de la Universitat de Boston als Estats Units han desenvolupat un pàncrees artificial que utilitza un algoritme informàtic per equilibrar els nivells de sucre a l’organisme i que podria ajudar als pacients amb diabetis tipus 1 a controlar millor la malaltia. Les característiques del dispositiu es publiquen aquesta setmana a la revista ‘Science Translational Medicine’.

L’estudi s’ha realitzat amb un dispositiu que utilitza un ordinador portàtil però en un futur podria portar un xip informàtic com a part d’un sistema artificial completament transportable i que podria revolucionar el tractament d’unes 285 milions de persones que viuen amb diabetis.

A la diabetis tipus 1, el pàncrees deixa de produir suficient insulina, hormona que redueix el sucre en sang, per a controlar de manera adequada els nivells de sucre sanguinis a l’organisme.

A l’actualitat, la única manera de que els pacients segueixin sans és mantenir un delicat equilibri del sucre en sang per a que els nivells no pugin o baixin massa. Això suposa un controla de 24 hores sobre el sucre en sang i injeccions d’insulina, juntament amb una dieta estricta i exercici. Inclòs quan es porta un estil de vida controlat, el sucre en sang pot baixar a nivells perillosos donant lloc a hipoglucèmies.

Anteriors intents per a desenvolupar un pàncrees artificial només s’han centrat en l’administració d’insulina i no han pogut prevenir la hipoglucèmia. En el seu treball actual, l’equip de Firas El-Khatib, ha desenvolupat un pàncrees artificial que administra insulina i glucagó segons les necessitats existents, imitat en gran mesura al pàncrees normal.

Aquest pàncrees artificial està composat per un control continu del sucre en sang, dues bombes que injecten les hormones sota la pell i un ordinador portàtil que integra el programa informàtic que permet a les dues bombes interaccionar entre si i calcular quanta insulina o glucagó necessita un pacient en un moment donat.

Els investigadors van poder controlar amb aquest dispositiu en sucre en sang dels participants en l’estudi sense que tingués lloc cap hipoglucèmia. A l’actualitat els científics estan provant un pàncrees artificial portàtil, en el que el programa informàtic va en un petit xip en comptes d’un ordinador.

Troben una mutació genètica que obre noves portes a la investigació per a futurs tractaments contra la diabetis

Un equip internacional liderat per un metge espanyol identifica la mutació que dóna lloc a illots pancreàtics humans de gran eficàcia i amb capacitat de proliferar.

Un grup d'investigadors bàsics de l'Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga i d'experts dels Estats Units, Israel i Bèlgica, liderats pel doctor Antonio Luis Cuesta, han identificat una mutació genètica que dona lloc a illots pancreàtics humans de gran eficàcia i amb capacitat de proliferar, el que permet obrir les portes a potencials tractaments contra la diabetis mellitus mitjançant tècniques de teràpia cel·lular.

Els resultats d'aquesta investigació, que publica avui la prestigiosa revista 'New England Journal of Medicine' i que també es van donar a conèixer en una roda de premsa a Màlaga, s'han centrat en la troballa en un pacient afectat d'una malaltia rarar, coneguda com hipoglucèmia monogènica, d'una mutació que activa el gen de l'enzim glucoquinasa. Aquest gen produeix illots pancreàtics de major mida, perfectament formats, d'una gran eficàcia i amb capacitat de proliferar, segons revela aquest estudi, financiat amb 53.500 euros a travès dels Programes de Genètica i Teràpies Avançades de la Conserjeria de Salut.

La glucoquinasa, un enzim que regula la secreció d'insulina per les cè·lules beta del pàncrees, és responsable de mantenir dins de la normalitat els nivells de glucosa en sang. Quan aquest enzim s'activa per sobre del seu nivell normal, es produeix una secreció mantinguda d'insulina, podent donar lloc a situacions d'hipoglucèmies severes - nivells molt baixos o crítics de sucre en sang- i posant en perill l'estat de salut dels pacients a curt i mitjà plaç.

Les persones diagnosticades d'hipoglucèmia monogènica, deguda a mutacions activadores de la glucoquinasa, tenen nivells molt baixos de glucosa en sang. Aquesta malaltia, en els casos greus, acostuma a diagnosticar-se al naixement i si no es realitza la teràpia adequada poden arribar a presentar convulsions suficientment greus per afectar al desenvolupament mental del nounat.

Ja al 2004, el grup liderat pel doctor Cuesta i dedictat a l'estudi de les Malalties Monogèniques de la Cèl·lula Beta Pancreàtica de l'Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga, va realitzar una primera troballa d'illots de gran mida en una pacient amb hipoglucèmia monogènica deguda a una mutació que activava la glucoquinasa. No obstant, abans d'associar la trobala dels illots de major mida amb aquesta mutació, era necessari confirmar-ho almenys en un altre pacient amb hipoglucèmies greus i causades pel mateix tipus de mutació activant.

La troballa de fa sis anys s'ha confirmat ara en un segon pacient sense familiaritat amb el primer pacient descrit, de diferent pais i raça, i que presentava també una mutació activadora a la glucoquinasa. Però a més, els illots pancreàtics d'aquest segon pacient presentaven un 9% de proliferació de cèl·lules beta pancreàtica, troballa d'alta relevància, ja que per primer cop es descriuen illots humans de gran mida i amb capacitat proliferativa.

En els dos casos, els illots pancreàtics dels pacients tenien una mida aproximada de 2,5 cops major que els illots de persones de la mateixa edat, sense patologia pancreàtica. Als dos pacients, i enfront la impossibilitat de tractar les seves hipoglucèmies amb tractament farmacològic sels hi va extreure gran part del pàncrees per a poder sobreviure, deixant aproximadament només un 5% i un 2% del pàncrees respectivament.

Si es considera que un pàncrees complet i sa conté entre 1.000.000-1.200.000 illots, els pacients es van quedar amb un número d'illots significativament molt per sota, aproximadament amb 50.000 i 20.000 illots.

Tot i així, aquest petit nombre d'illots deixats en aquests pacients van ser suficients per permetre als pacients quedar lliures de la simptomatologia clínica, el que indica que aquests illots són d'una eficàcia metabòlica sufucientment alta com per a permetre'ls portar una vida normal.

Desprès dels resultats obtinguts s'obre noves possibilitats de cara al futur per podrien permetre investigar, i eventualment desenvolupar, teràpies cel·lulars per al tractament de la diabetis mellitus basades en la reproducció dels illots pancreàtics humans amb les mateixes característiques que produeix la mutació gènica.

Actualment, el grup d'investigadors està desenvolupant un parell de projectes de teràpia cel·lulars financiats per la Consergeria de Salut de la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Ciència i Innovació, amb un total de 225.000 euros.

Viure amb diabetis

Una bona dieta i exercici, la clau

La tipus dos té més relació amb els hàbits que amb la genètica, diuen els experts

Assimilar que es té diabetis no és fàcil. Després d'un periode de dol habitual, molts dels malalts assumeixen que es pot ser diabètic i tenir una vida plena. En el cas de la diabetis tipus dos, la més freqüent, una dieta equilibrada i fer exercici regularment són la clau.

"Per mi és una condició, no una malaltia que no em deixa viure". És el testimoni d'Ana Maria Colomar, qui desde fa any i mig conviu amb la diabetis tipus dos. "La noticia la vaig rebre molt malament. Era una bona candidata [tenia sobrepès i la seva mare era diabètica], encara que vaig pensar que me'n lliuraria. Vaig estar tres mesos de dol, però després vaig assumir que tenia diabetis i tot va canviar", explica Colomar, professora universitària de 50 anys. Va contactar amb l'Associació de Diabètics de Madrid, es va posar en mans d'un endocrí i va començar a fer exercici cada dia.

Frenar l'augment de casos

"La diabetis tipus dos està més relacionada amb els hàbits que amb els gens", va dir el president de la Societat Espanyola de Medicina Interna, Pedro Conthe, durant el congrès Europeu sobre Diabetis celebrat a Viena. De fet, el nombre d'afectats creix dia a dia, algo que respòn "a l'augment de l'obesitat". Actualment en el món hi ha 246 milions de diabètics (221 milions de tipus dos), segons dades de la Federació Internacional de Diabetis. S'estima que l'any 2030 aquesta xifra s'elevi fins als 336 milions.

Per parar aquesta tendència, els experts aboguen per "canviar els estils de vida!, mantenir el pes ideal i convinar tractaments precoçment", apunta Conthe. S'estima que el 50%de diabètics desconeix patir aquesta malaltia, crònica i silenciosa, pel que s'insisteix en estar atent als símptomes-més sed, més gana i/o més necessitat d'anar al lavabo-, i fer-se controls regulars. Sobre tot les persones amb més risc a patir-la: amb casos de diabetis a la familia, obesitat o que tenen altres dolències.

I es que la diabetis tipus dos es pot prevenir "fins en un 60%", recalca Conthe. La diabetis tipus u, la que acostuma a aparèixer a la infància és molt més agressiva.

Una nova opció terapèutica

La Comissió Europea acaba de donar l'autorització de comercialització d' Onglyza, un nou tractament per adults diabètics amb un inadecuat control de la glucosa.

L'autorització es basa en la informació obtinguda d'un exhaustiu programa de desenvolupament clínic que va evaluar-ne la seguritat i la eficàcia del medicament. Onglyza, que ja ha sortit comercialitzat als EEUU, ha sigut desenvolupat per les farmacèutiques AstraZenca i Bristol-Myers Squibb. Prenent-lo amb altres antidiabètics orals, el fàrmac millora el control del sucre en sang dels pacients. Es presenta com un comprimit diari de 5 mg.

La xifra

167 bilions d'euros són les despese sanitàries globals dirigits al tractament i la prevenció de la diabetis a tot el món, segons dades del 2007. La Federació Internacional de Diabetis calcula que aquesta xifra superarà els 216 billons d'euros l'any 2025.