Un estudi estableix la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola

Les mutacions en el gen MFN2 són la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola. Així es desprèn d'un estudi coordinat pel grup de Malalties Neurològiques de l'IDIBELL, publicat a la revista 'Journal of Medical Genetics'. Els resultats de la investigació permetran millorar el diagnòstic de la malaltia, així com el consell genètic i el diagnòstic prenatal.

La malaltia de Charcot-Marie-Tooth és un dels desordres neurològics hereditaris més freqüents, que afecta una de cada 2.500 persones. L'afecció, que pren el nom dels tres metges que la van descriure, afecta els nervis perifèrics i provoca deficiències motores i sensorials. La gravetat dels símptomes és molt variable i la seva progressió és gradual. La malaltia es presenta en dues variants: la forma desmielinitzant, que provoca una disminució de la velocitat de transmissió de senyals en els nervis afectats, i la forma axonal. Fins fa molt poc, aquesta darrera forma clínica no tenia un diagnòstic clar.

Mutacions en el gen MFN2

L'estudi coordinat per investigadors de l'IDIBELL ha comprovat que, a l'Estat espanyol, la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia són mutacions en el gen MFN2. Aquest gen és responsable de la producció d'una proteïna anomenada mitofusina2, que permet la fusió de les mitocòndries, els elements de la cèl·lula responsables de produir energia. Estudis realitzats en altres països han detectat una incidència molt variable de la mutació de MFN2 entre les persones afectades per aquesta malaltia.

Els investigadors han estudiat 85 famílies sospitoses de patir la variant axonal de la malaltia, ateses a l'Hospital Universitari de Bellvitge entre els anys 1994 i 2007. Els autors de l'estudi han identificat nou mutacions diferents del gen MFN2 en vint-i-quatre pacients de 14 families afectades. Quatre d'aquestes mutacions no havien estat descrites anteriorment.

El coordinador de treball, responsable del laboratori de Diagnòstic Genètic Molecular i investigador de l'IDIBELL, Víctor Volpini, destaca "la col·laboració entre equips de recerca bàsica i clínica en l'estudi" que, segons afirma, "suposarà una millora considerable en el diagnòstic de les persones afectades i , per tant, en el consell genètic".

Aquest és el primer estudi de població realitzat a Espanya sobre la incidència de les mutacions en el gen MFN2 en afectats per la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth.

Teràpia gènica per a la SIDA

Els fàrmacs per combatre el virus d'immunodeficiència humana (VIH) que causa la sida podrien substituir-se amb una teràpia gènica, va suggerir un estudi publicat per la revista 'Science Translacional Medicine'.

Aquesta tècnica consisteix bàsicament en la inserció de gens al torrent sanguini dels pacients. La seva aplicació podria reemplaçar l'actual règim de combinació de fàrmacs per impedir la manifestació de la sida en pacients infectats, va indicar l'estudi que va realitzar un grup científic expanyol encapçalat per l'oncòleg David DiGiusto, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Pensilvania als Estats Units.

La tècnica va ser aplicada en pacients amb limfoma, un càncer de sang que és una de les manifestacions típiques de la infecció del VIH en persones que han desenvolupat la sida.
En general en el tractament d'aquests pacients, juntament amb la quimioteràpia, s'aplica una extracció parcial de la seva mèdul·la òssia seguida per per un transplant dels seus propis glòbuls vermells.

Segons l'estudi, en aquest procès al que van ser sotmesos quatre pacients els científics van insertar un vector amb gens "antivirus" juntament amb les cèl·lules d'un transplant normal.
Un cop a l'interior de les cèl·lules, el vector va donar lloc a tres factors diferents que van frenar la multiplicació del virus.

Cap dels pacients va mostrar símptomes d'intoxicació sanguínia i els glòbuls dels quatre van mostrar expressions dels gens "antivirus" de la sida.
A més a més, 18 mesos desprès, el nombre d'aquests antivirus havia augmentat en dos dels quatre pacients.

Segons l'informe, els resultats indiquen que el procediment és aparentment segur i que les cèl·lules que van rebre el nou material genètic van poder sobreviure desprès del transplant.

Tot i així, els científics van admetre que encara existeixen obstacles i que el següent pas serà assegurar que les cèl·lules sanguínies que rebin els gens de protecció no siguin destruits pel sistema immunològic del pacient.

A més, també serà necessari assegurar la multiplicació d'aquestes cèl·lules i que totes continguin els factors contra el VIH.

Descobreixen el gen responsable de que el cos es torni immune enfront el VIH

Un equip de científics de l'Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT), l'Institut Ragon de l'Hospital General de Massachussents (MGH) i la Universitat de Harvard ha descobert que el gen especial que tenen les persones immunes per naturalesa al VIH -el HLA B57- fa que el cos fabriqui un major nombre de les cèl·lules més letals del sistema immune, que ataquen al virus i defenen a l'organisme de la infecció.

Aquest descobriment, publicat a la revista 'Nature' i realitzat pels professors Arup Chakraborty (MIT) i Bruce Walker (MGH), podria ajudar als investigadors a desenvolupar vacunes que provoquin la mateixa resposta enfront el virus del VIH que la que els individus amb aquest gen especial generen per si mateixos.

Quan les persones s'infecten del VIH, el més normal és que sigui només qüestió de temps, almenys que s'eviti amb fàrmacs, que el seu organisme desenvolupi la sida. No obstant, existeix un petit grup de gent que, exposada a aquest virus, desenvolupa amb molta lentitut la malaltia i en alguns casos, no arriben ni tan sols a desenvolupar-la.

En els últims anys de la dècada dels 90, els investigadors van demostrar que un alt percentatge de les persones es mostraven immunes per naturalesa al VIH, que representaven un de cada 200 individus, eren portadors d'un gen anomenat HLA B57.

Ara els investigadors dirigits pels professors, han descobert que el gen HLA B57 fa que l'organisme fabriqui més cèl·lules T (glóbuls blancs que ajuden a defendre el cos de les infeccions) més potents i més letals.

Així, els pacients amb aquest gen tenen un major nombre de cèl·lules T que s'adhereixen amb més força a més proteïnes del VIH que aquelles persones que no tenen aquest gen.

Això fa que les cèl·lules T siguin més capaces de reconèixer a les cèl·lules que expressen les proteïnes del VIH, incloses les versions mutades que surgeixen durant la infecció.

Troben una mutació genètica que obre noves portes a la investigació per a futurs tractaments contra la diabetis

Un equip internacional liderat per un metge espanyol identifica la mutació que dóna lloc a illots pancreàtics humans de gran eficàcia i amb capacitat de proliferar.

Un grup d'investigadors bàsics de l'Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga i d'experts dels Estats Units, Israel i Bèlgica, liderats pel doctor Antonio Luis Cuesta, han identificat una mutació genètica que dona lloc a illots pancreàtics humans de gran eficàcia i amb capacitat de proliferar, el que permet obrir les portes a potencials tractaments contra la diabetis mellitus mitjançant tècniques de teràpia cel·lular.

Els resultats d'aquesta investigació, que publica avui la prestigiosa revista 'New England Journal of Medicine' i que també es van donar a conèixer en una roda de premsa a Màlaga, s'han centrat en la troballa en un pacient afectat d'una malaltia rarar, coneguda com hipoglucèmia monogènica, d'una mutació que activa el gen de l'enzim glucoquinasa. Aquest gen produeix illots pancreàtics de major mida, perfectament formats, d'una gran eficàcia i amb capacitat de proliferar, segons revela aquest estudi, financiat amb 53.500 euros a travès dels Programes de Genètica i Teràpies Avançades de la Conserjeria de Salut.

La glucoquinasa, un enzim que regula la secreció d'insulina per les cè·lules beta del pàncrees, és responsable de mantenir dins de la normalitat els nivells de glucosa en sang. Quan aquest enzim s'activa per sobre del seu nivell normal, es produeix una secreció mantinguda d'insulina, podent donar lloc a situacions d'hipoglucèmies severes - nivells molt baixos o crítics de sucre en sang- i posant en perill l'estat de salut dels pacients a curt i mitjà plaç.

Les persones diagnosticades d'hipoglucèmia monogènica, deguda a mutacions activadores de la glucoquinasa, tenen nivells molt baixos de glucosa en sang. Aquesta malaltia, en els casos greus, acostuma a diagnosticar-se al naixement i si no es realitza la teràpia adequada poden arribar a presentar convulsions suficientment greus per afectar al desenvolupament mental del nounat.

Ja al 2004, el grup liderat pel doctor Cuesta i dedictat a l'estudi de les Malalties Monogèniques de la Cèl·lula Beta Pancreàtica de l'Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga, va realitzar una primera troballa d'illots de gran mida en una pacient amb hipoglucèmia monogènica deguda a una mutació que activava la glucoquinasa. No obstant, abans d'associar la trobala dels illots de major mida amb aquesta mutació, era necessari confirmar-ho almenys en un altre pacient amb hipoglucèmies greus i causades pel mateix tipus de mutació activant.

La troballa de fa sis anys s'ha confirmat ara en un segon pacient sense familiaritat amb el primer pacient descrit, de diferent pais i raça, i que presentava també una mutació activadora a la glucoquinasa. Però a més, els illots pancreàtics d'aquest segon pacient presentaven un 9% de proliferació de cèl·lules beta pancreàtica, troballa d'alta relevància, ja que per primer cop es descriuen illots humans de gran mida i amb capacitat proliferativa.

En els dos casos, els illots pancreàtics dels pacients tenien una mida aproximada de 2,5 cops major que els illots de persones de la mateixa edat, sense patologia pancreàtica. Als dos pacients, i enfront la impossibilitat de tractar les seves hipoglucèmies amb tractament farmacològic sels hi va extreure gran part del pàncrees per a poder sobreviure, deixant aproximadament només un 5% i un 2% del pàncrees respectivament.

Si es considera que un pàncrees complet i sa conté entre 1.000.000-1.200.000 illots, els pacients es van quedar amb un número d'illots significativament molt per sota, aproximadament amb 50.000 i 20.000 illots.

Tot i així, aquest petit nombre d'illots deixats en aquests pacients van ser suficients per permetre als pacients quedar lliures de la simptomatologia clínica, el que indica que aquests illots són d'una eficàcia metabòlica sufucientment alta com per a permetre'ls portar una vida normal.

Desprès dels resultats obtinguts s'obre noves possibilitats de cara al futur per podrien permetre investigar, i eventualment desenvolupar, teràpies cel·lulars per al tractament de la diabetis mellitus basades en la reproducció dels illots pancreàtics humans amb les mateixes característiques que produeix la mutació gènica.

Actualment, el grup d'investigadors està desenvolupant un parell de projectes de teràpia cel·lulars financiats per la Consergeria de Salut de la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Ciència i Innovació, amb un total de 225.000 euros.