Identificats tres gens presents en la paràlisi supranuclear progressiva

En un treball internacional en què han participat investigadors de la UB, s'han identificat tres gens implicats en la paràlisi supranuclear progressiva (PSP), una malaltia que, després de la malaltia de Parkinson, és la causa més freqüent de parkinsonisme neurodegeneratiu. Els resultats de l'estudi s'han publucat en l'últim número de la revista científica Nature Genetics.

La PSP afecta entre tres i sis subjectes de cada 100.000 persones i s'assembla a la malaltia de Parkinson però, a més, causa una important inestabilitat per caminar, amb caigudes freqüents, així com alteració dels moviments oculars i deteriorament de les funcions cognitives regulades pels lòbuls frontals. "En el cervell de pacients amb PSP es produeix una marcada mort de neurones i s'hi diposita una proteïna anomenada tau, tal com passa en la malaltia d'Alzheimer. Per això, les dues malalties es consideren taupaties. Algunes d'aquestes patologies tenen l'origen en traumatismes cranials repetits, encefalitis, o altreacios genètiques, però es desconeix la causa de la PSP i no es disposa de cap tractament eficaç", expliquen els doctors Eduard Tolosa, catedràtic del departament de Medicina de la UB, i Carles Gaig, tots dos investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, que han participat en el treball en col·laboració amb els doctors Pau Pastor i Elena Alonso, del Centre d'Investigació Mèdica Aplicada (CIMA) i la Clínica Universitat de Navarra. Els dos grups pertanyen a la xarxa de recerca CIBERNED, de l'Institut Nacional Carles III.

L'estudi multicèntroc ha inclós 1.114 pacients amb un diagnòstic de PSP confirmat mitjançant tècniques d'anatomia patològica i 1.052 pacients amb un diagnòstic clínic. Els investigadors han demostrat que determinades variants genètiques del gen tau s'associen a un ris més alt de patir la malaltia. A més, han idfentificat tres nous gens implicats en la fisiopatologia de la malaltia: STX6, EIF2AK3 i MOBP. Segons els investigadors, aquests gens tenen un paper important a l'hora de mantenir el trànsit de neurotransmissors en neurones, eliminar proteïnes tòxiques i protegir la mielina, una lipoproteïna que recobreix les neurones i és essencial per a la seva supervivència. Aquest treball demostra per primera vegada que, a més del gen que codifica la proteïna tau, altre gens confereixen un risc important per al desenvolupament d'aquesta taupatia.

Els científics destaquen que els resultats publicats a Nature Genetics constitueixen un pas de gran rellevància en l'estudi de les possibles causes de la PSP i, per extensió, d'altres taupaties com ara la malaltia d'Alzheimer. A més, obren noves vies de desenvolupament de futures teràpies per a frenar aquestes malalties.

D'altra banda, recorden que per a la recerca en neurociències és imprescindible en moltes ocasions la col·laboració dels pacients -que, en aquest cas, van decidir donar de manera altruista els seus teixits per a la investigació-, la suma d'esforços de neurocientífics clínics i bàsics, i la disponibilitat d'infraestructures com un banc de cervells: un repositori de teixits nerviosos de malalties neurològiques cròniques disponibles per a la recerca.

Un estudi estableix la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola

Les mutacions en el gen MFN2 són la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola. Així es desprèn d'un estudi coordinat pel grup de Malalties Neurològiques de l'IDIBELL, publicat a la revista 'Journal of Medical Genetics'. Els resultats de la investigació permetran millorar el diagnòstic de la malaltia, així com el consell genètic i el diagnòstic prenatal.

La malaltia de Charcot-Marie-Tooth és un dels desordres neurològics hereditaris més freqüents, que afecta una de cada 2.500 persones. L'afecció, que pren el nom dels tres metges que la van descriure, afecta els nervis perifèrics i provoca deficiències motores i sensorials. La gravetat dels símptomes és molt variable i la seva progressió és gradual. La malaltia es presenta en dues variants: la forma desmielinitzant, que provoca una disminució de la velocitat de transmissió de senyals en els nervis afectats, i la forma axonal. Fins fa molt poc, aquesta darrera forma clínica no tenia un diagnòstic clar.

Mutacions en el gen MFN2

L'estudi coordinat per investigadors de l'IDIBELL ha comprovat que, a l'Estat espanyol, la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia són mutacions en el gen MFN2. Aquest gen és responsable de la producció d'una proteïna anomenada mitofusina2, que permet la fusió de les mitocòndries, els elements de la cèl·lula responsables de produir energia. Estudis realitzats en altres països han detectat una incidència molt variable de la mutació de MFN2 entre les persones afectades per aquesta malaltia.

Els investigadors han estudiat 85 famílies sospitoses de patir la variant axonal de la malaltia, ateses a l'Hospital Universitari de Bellvitge entre els anys 1994 i 2007. Els autors de l'estudi han identificat nou mutacions diferents del gen MFN2 en vint-i-quatre pacients de 14 families afectades. Quatre d'aquestes mutacions no havien estat descrites anteriorment.

El coordinador de treball, responsable del laboratori de Diagnòstic Genètic Molecular i investigador de l'IDIBELL, Víctor Volpini, destaca "la col·laboració entre equips de recerca bàsica i clínica en l'estudi" que, segons afirma, "suposarà una millora considerable en el diagnòstic de les persones afectades i , per tant, en el consell genètic".

Aquest és el primer estudi de població realitzat a Espanya sobre la incidència de les mutacions en el gen MFN2 en afectats per la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth.

Identifiquen nous gens implicats en el desenvolupament de l'autisme

Investigadors de l'Hospital Monte Sinai, de Nova York (Estats Units), del Centre Seaver per la Investigació i el Tractament de l'Autisme i del Consorci Projecte Genoma de l'Autisme (AGP) han identificat nous gens relacionats amb la susceptibilitat d'una persona a patir autisme. Aquesta troballa, publicada a 'Nature' podria obrir noves vies per tractar i diagnosticar aquesta malaltia.

Aquests nous gens relacionats amb l'autisme, entre els que s'inclouen SHANK2, SYNGAP1, DLGAP2 i el locus lligat al cromosoma X DDx3-PTCHD1, estan sobretot lligats a processos relatius a la comunicació neuronal, encara que altres estan implicats en la proliferació cel·lular, la projecció i el moviment o la senyalització intracel·lular.

Els resultats d'aquest treball es basen en l'anàlisi de les dades d'ADN de 1000 individus amb autisme i d'altres 1300 individus sense aquesta malaltia.

Demostren que l'ADN dels individus amb autisme tenen més variats de nombre de còpia (CNV) -rares insercions i supressions - que alteren gens, tan aquells relacionats abans amb els transtorns d'autisme, com altres gens relacionats amb discapacitats intel·lectuals.

Aquestes troballes recolzen un consens de la comunitat científica que apunta que l'autisme està causat, en part, per un conjunt de "variants rares" o canvis genètics localitzats en menys de l'1% de la població. Mentre que cada una d'aquestes variants només es pot trobar en una petita part d'aquests casos, en conjunt, estàn començant a trobar-se en un major porcentatge d'individus amb autisme i donant pistes sobre un mecanisme patològic comú.

La coincidència entre els gens susceptibles per a l'autisme i els gens implicats prèviament en les discapacitats intel·lectuals recolzen la hipòtesi de que almenys alguns factors de risc genètic són compartits per diferents discapacitats del desenvolupament psiquiàtric. La identificació d'aquests processos biològics obre noves vies d'investigació científica, així com potencials dianes per crear nous tractaments.

Segons el director del Centre Seaver d'Autisme i professor de Psiquiatria, Neurociència i Genètica i Ciències Genòmiques a la Facultat de Medicina Monte Sinai, Joseph Buxbaum, "mentre continuem descobrint mutacions genètiques causants de l'autisme continuarem aconseguint avenços que, en últim terme, puguin portar al diagnòstic precoç i a la millora del tractament d'aquesta malaltia".

Insomni letal: una malaltia rara molt comuna a Euskadi

Vivia a Vitòria i un any abans la seva mare va morir de la mateixa malaltia que ella patia. Va ser llavors quan aquesta dona va conèixer que tenia el 50% de possibilitats de patir insomni letal familiar (ILF). Una malaltia mortal hereditària de la que poca gent n’ha sentit a parlar, però que ella, “per desgràcia, coneixia perfectament”, explica el cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de Cruces i especialista en la patologia, Juan José Zarranz.

Ella és la última víctima mortal a Espanya d’aquesta patologia rara que es transmet de pares a fills i de la que només hi ha 100 casos registrats a tot el món (tots ells han mort), 40 d’ells espanyols. A més, aquesta malaltia es troba especialment al País Basc. Allà es van detectar la meitat dels casos registrats al país.

“És una malaltia genètica provocada per la mutació del gen de la proteïna priònica PRNP, que no té tractament. Per aquest motiu, els descendents d’una persona que tingui aquest gen alterat té el 50% de possibilitats de patir-la. També pot succeir que no la desenvolupi una persona que sigui portador del gen mutat i que el seu fill sí ho pateixi”, va explicar el doctor Zarranz.

La malaltia es desenvolupa al tàlem, la part del cervell que regula la son, impedeix al malalt dormir i li provoca un desgast neuronal que afecta a les seves funcions motores i cerebrals fins que mor en menys d’un any.

L’insomni només és un dels símptomes. Es comença per no poder dormir i s’acaba amb la pèrdua total de l’atenció, trastorns de moviments, falta d’equilibri; fins que evolucionen a un estat de greu demència. “L’insomni es converteix en el menor dels problemes del pacient, que en un curt període de temps queda postrat al llit”, explica el doctor. L’ILF apareix a l’edat adulta, al voltant dels 50 anys, encara que a vegades pot afectar a pacients de 30 anys o majors de 80.

Origen de la mutació

A partir de 1996, desprès del brot del mal de les vaques boges, la UE va impulsar la creació de sistemes de vigilància de malalties priòniques (grup al que formen part tant aquesta patologia com l’ILF). D’aquesta manera es va descobrir que la incidència de persones portadores de la mutació responsable de l’ILF era molt elevada en famílies del País Basc.

Aquesta zona es caracteritza per una orografia molt muntanyosa, que ha donat lloc a l’aïllament genètic. Per aquests motius, els investigadors van creure que la major incidència de casos a l’Euskadi podria ser degut al conegut com “efecte fundador”, que es produeix quan un individu amb una mutació, de la que es desconeix el seu origen, s’estableix en un lloc i la transmet a la seva descendència.

L’autora d’aquesta tesi, Ana Belén Rodríguez, va estudiar tots els casos registrats en famílies del País Basc i va examinar els seus arbres genealògics. Va trobar dos antecedents comuns.

A més, les dades genealògiques relacionen la majoria dels casos entre si, i situen les generacions més antigues portadores de la mutació a una regió del sud del País Basc entre els segles XVII i XVIII. Això no significa que l’origen de la mutació es pugui situar a l’Euskadi, va explicar la investigadora, ja que va poder ser portada d’un altre lloc.

“S’ha d’intentar eliminar-la”

A l’actualitat, l’insomni letal familiar no té cura. Les persones que la pateixen moren irremediablement i les seves vides, des de que la malaltia es manifesta fins que arriba aquest moment, es converteixen en un infern. Només hi ha una manera d’acabar amb aquesta patologia, segons el doctor Zarranz:”S’ha d’intentar eliminar aquesta mutació”. Per això, l’expert proposa als seus pacients i als seus familiars que es facin proves genètiques per veure si porten el gen i aconsella que no tinguin fills de forma natural. Només d’aquesta manera es podrà posar fi a l’ILF.