Tots els virus, inclòs el virus del SARS-Cov2, el virus que causa la malaltia COVID-19, van canviant, van evolucionant a mida que van replicant. En el moment en que el virus replica i va fent copies de si mateix, sovint poden haver-hi petits canvis (o mutacions) en el seu codi genètic. Quan aquetes petites mutacions per casualitat han donat un petit (o gran) avantatge és quan s’origina una nova variant del virus original.
Els virus són incapaços de multiplicar-se sense l’ajut d’un hoste, ja siguin bactèries, animals o nosaltres, els humans. De manera que ens han d’infectar i utilitzar la maquinaria de dins les nostres cèl·lules per poder reproduir-se. Per tant, com més persones (o animals) infectades, més probabilitats de que aquestes mutacions es produeixin i que puguin causar un avantatge per al virus.
S’ha de dir que la gran majoria d’aquestes mutacions no produiran cap canvi per al virus, però puntualment (i com més infeccions hi hagi, més probabilitats hi ha que succeeixi) poden aparèixer millores que facilitin tant la transmissió del virus, com la severitat de la malaltia.
Quantes variants hi ha? Alpha, Beta, Gamma, Delta... Què signifiquen?
A data de Juny de 2021, la Organització Mundial de la Salut, o OMS, ha identificat fins a 11 variants del virus del SARS-Cov2 diferents, però principalment estan dividides en dos grans grups: variants de preocupació i variants d’interès.
Les que es consideren variants de preocupació en són 4 (les més conegudes o que se’n sent més a parlar) i entren en aquesta categoria quan tenen un o més dels següents canvis:
- Augment de transmissibilitat
- Augment de la virulència (capacitat del virus per a fer dany a l’hoste)
- Disminució de la efectivitat de les mesures socials, vacunes o tractaments disponibles.
Dins d’aquesta categoria trobem les que van ser identificades per primer cop en el Regne Unit (variant Alpha), Sudàfrica (variant Beta), Brasil (variant Gamma) i Índia (variant delta). Tal i com es mostra en la imatge generada per la BBC amb dades de la OMS.
D’altra banda trobem les variants considerades d’interès, quan es presenten canvis en el genoma del virus i ha sigut identificat com a causa de transmissió comunitària o s’ha trobat en diferents països. En aquest cas trobem 7 variants diferents: Èpsilon (EEUU), Zeta (Brasil), Eta (diversos països), Theta (Filipines), Iota (EEUU), Kappa (Índia) i Lambda (Perú).
Quins canvis hi ha hagut en les variants de preocupació a nivell genètic?
Principalment s’ha vist que el que més esta canviant i aportant més transmissió al virus són canvis en el material genètic que determina la proteïna espiga de la càpsida del virus i les principals mutacions són:
- La mutació N501Y que es troba en les variants de Sudàfrica, Brasil i Regne Unit, contribueix a que el virus es propagui més fàcilment.
- La mutació E484K que es trona en les variants de Sudàfrica i Brasil, pot afectar a la resposta immunitària que es produeix en el nostre cos després d’entrar en contacte amb el virus.
- Les mutacions P681R i L452R ajuden a la variant de l’Índia a propagar-se més fàcilment.
Com evitar que apareguin noves variants?
Avui dia, aquest és el punt clau en el que estan treballant molts científics. Per ara, les mesures per evitar la transmissió, com ara rentar-se les mans, portar mascareta, mantenir una bona ventilació i la distancia de seguretat, són les millors maneres per evitar que apareguin noves variants del virus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada