La notícia del dia és, sense dubte, el comunicat d'un equip mèdic en la curació d'un nadó que tenia el virus de la immunodeficiència humana VIH.
Un equip mèdic dels Estats Units ha asegurat avui que ha aconseguit curar a un nadó amb el VIH per primer cop a la història, en un cas que podria obrir un nou capítol en el tractament dels nens seropositius.
El nadó, una nena nascuda a Mississipi a finals del any 2010, va rebre un tractament de retrovirals des de les 30 hores després del seu naixement, cosa que no és habitual.
La nena té ara dos anys i mig i ha estat sense medicaments durant l'últim any, sense que s'hagin registrat senyals d'un virus actiu.
Encara que es necessiten més proves per comprovar si el mateix tractament funciona en altres nens, els investigadors consideren que el cas demostra que el VIH en nadons pot ser curable, i anticipen que l'estudi canviarà la forma en la que els acabats de néixer i les mares infectades són tractats en tot el món.
Si la comunitat mèdica valida l'estudi, la nena de Mississipi seria, a més, el segon cas ben documentat de la cura de VIH en el món.
El primer cas va ser conegut com el "pacient de Berlín", Timothy Brown, que suposadament, es va curar després de rebre, l'any 2007, un trasplant de medul·la òssia d'un donant genèticament resistent a la infecció per VIH.
Alguns doctors consultats van expressar els seus dubtes davant la falta de proves de que el nadó estigués certament infectat, tot i que es van fer cinc probes que van donar positiu durant el primer mes de vida de la nena.
La mare de la nena va donar a llum prematurament, sense haver visitat a un metge durant el seu embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estava, van traslladar al nadó al Centre Mèdic de la Universitat de Mississipi, a on va arribar amb unes 30 hores de vida.
Els primers anàlisis que li van fer van rebel·lar uns nivells de virus d'unes 20.000 còpies per mililitre de sang, que es considera baix per a un nadó, però el fet de que donés positiu suggereix que la infecció va tenir lloc a ventre de la mare i no durant el part.
En lloc de seguir la costum mèdica d'administrar dos medicaments com a mida profilàctica, es va començar un règim de tres fàrmacs, el que va provocar que els nivells de virus baixesin ràpidament.
Quan la nena tenia un mes, els nivells de virus ja eren indetectables, i van seguir així fins que tenia 18 mesos, quan la mare la va deixar de portar a l'hospital.
Cinc mesos després, la mare i la filla van tornar i es van fer més proves, la sorpresa va arribar quan les proves encara eren negatives. Es van contactar a altres investigadors que portaven un estudi clínic sobre el tema, i van fer una bateria de proves que van detectar petites mostres de material genètic viral, però cap virus ni latent ni amb capacitat de replicar-se.