La COVID-19: Què signifiquen les variants del virus Sars-Cov2? Com apareixen?

Tots els virus, inclòs el virus del SARS-Cov2, el virus que causa la malaltia COVID-19, van canviant, van evolucionant a mida que van replicant. En el moment en que el virus replica i va fent copies de si mateix, sovint poden haver-hi petits canvis (o mutacions) en el seu codi genètic. Quan aquetes petites mutacions per casualitat han donat un petit (o gran) avantatge és quan s’origina una nova variant del virus original. 

 

Els virus són incapaços de multiplicar-se sense l’ajut d’un hoste, ja siguin bactèries, animals o nosaltres, els humans. De manera que ens han d’infectar i utilitzar la maquinaria de dins les nostres cèl·lules per poder reproduir-se. Per tant, com més persones (o animals) infectades, més probabilitats de que aquestes mutacions es produeixin i que puguin causar un avantatge per al virus. 

S’ha de dir que la gran majoria d’aquestes mutacions no produiran cap canvi per al virus, però puntualment (i com més infeccions hi hagi, més probabilitats hi ha que succeeixi) poden aparèixer millores que facilitin tant la transmissió del virus, com la severitat de la malaltia. 

Quantes variants hi ha? Alpha, Beta, Gamma, Delta... Què signifiquen?

 

A data de Juny de 2021, la Organització Mundial de la Salut, o OMS, ha identificat fins a 11 variants del virus del SARS-Cov2 diferents, però principalment estan dividides en dos grans grups: variants de preocupació i variants d’interès. 

 

Les que es consideren variants de preocupació en són 4 (les més conegudes o que se’n sent més a parlar) i entren en aquesta categoria quan tenen un o més dels següents canvis:

-       Augment de transmissibilitat 

-       Augment de la virulència (capacitat del virus per a fer dany a l’hoste)

-       Disminució de la efectivitat de les mesures socials, vacunes o tractaments disponibles. 

 

Dins d’aquesta categoria trobem les que van ser identificades per primer cop en el Regne Unit (variant Alpha), Sudàfrica (variant Beta), Brasil (variant Gamma) i Índia (variant delta). Tal i com es mostra en la imatge generada per la BBC amb dades de la OMS.

D’altra banda trobem les variants considerades d’interès, quan es presenten canvis en el genoma del virus i ha sigut identificat com a causa de transmissió comunitària o s’ha trobat en diferents països. En aquest cas trobem 7 variants diferents: Èpsilon (EEUU), Zeta (Brasil), Eta (diversos països), Theta (Filipines), Iota (EEUU), Kappa (Índia) i Lambda (Perú).   

 

 

Quins canvis hi ha hagut en les variants de preocupació a nivell genètic?

 

Principalment s’ha vist que el que més esta canviant i aportant més transmissió al virus són canvis en el material genètic que determina la proteïna espiga de la càpsida del virus i les principals mutacions són: 

- La mutació N501Y que es troba en les variants de Sudàfrica, Brasil i Regne Unit, contribueix a que el virus es propagui més fàcilment. 

- La mutació E484K que es trona en les variants de Sudàfrica i Brasil, pot afectar a la resposta immunitària que es produeix en el nostre cos després d’entrar en contacte amb el virus. 

- Les mutacions P681R i L452R ajuden a la variant de l’Índia a propagar-se més fàcilment. 

Com evitar que apareguin noves variants?

 

Avui dia, aquest és el punt clau en el que estan treballant molts científics. Per ara, les mesures per evitar la transmissió, com ara rentar-se les mans, portar mascareta, mantenir una bona ventilació i la distancia de seguretat, són les millors maneres per evitar que apareguin noves variants del virus.

 

Teràpia gènica per a la SIDA

Els fàrmacs per combatre el virus d'immunodeficiència humana (VIH) que causa la sida podrien substituir-se amb una teràpia gènica, va suggerir un estudi publicat per la revista 'Science Translacional Medicine'.

Aquesta tècnica consisteix bàsicament en la inserció de gens al torrent sanguini dels pacients. La seva aplicació podria reemplaçar l'actual règim de combinació de fàrmacs per impedir la manifestació de la sida en pacients infectats, va indicar l'estudi que va realitzar un grup científic expanyol encapçalat per l'oncòleg David DiGiusto, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Pensilvania als Estats Units.

La tècnica va ser aplicada en pacients amb limfoma, un càncer de sang que és una de les manifestacions típiques de la infecció del VIH en persones que han desenvolupat la sida.
En general en el tractament d'aquests pacients, juntament amb la quimioteràpia, s'aplica una extracció parcial de la seva mèdul·la òssia seguida per per un transplant dels seus propis glòbuls vermells.

Segons l'estudi, en aquest procès al que van ser sotmesos quatre pacients els científics van insertar un vector amb gens "antivirus" juntament amb les cèl·lules d'un transplant normal.
Un cop a l'interior de les cèl·lules, el vector va donar lloc a tres factors diferents que van frenar la multiplicació del virus.

Cap dels pacients va mostrar símptomes d'intoxicació sanguínia i els glòbuls dels quatre van mostrar expressions dels gens "antivirus" de la sida.
A més a més, 18 mesos desprès, el nombre d'aquests antivirus havia augmentat en dos dels quatre pacients.

Segons l'informe, els resultats indiquen que el procediment és aparentment segur i que les cèl·lules que van rebre el nou material genètic van poder sobreviure desprès del transplant.

Tot i així, els científics van admetre que encara existeixen obstacles i que el següent pas serà assegurar que les cèl·lules sanguínies que rebin els gens de protecció no siguin destruits pel sistema immunològic del pacient.

A més, també serà necessari assegurar la multiplicació d'aquestes cèl·lules i que totes continguin els factors contra el VIH.

Creix l'ús de tractaments urgents contra el VIH

La xifra de persones que recòrren a un tractament urgent amb antirretrovirals, per por a haver-se infectat amb el VIH, es va triplicar entre els anys 2001 i 2005, segons un estudi de la Fundació Areces.

El tractament s'administra en hospitals públics des del 2000 i va ser recomanat en el Plà Nacionel de Sida el 2002. Consisteix en el consum de fàrmacs en les 48 hores següents a la possibles exposició al risc, i durant quatre setmanes. El doctor de la Unitat de VIH de l'Hospital La Paz de Madrid, José María Peña, va recalcar la "excepcionalitat" d'aquesta pràctica. El seu company Ignacio Santos, de l'Hospital de la Princesa de Madrid, va senyalar l'efectivitat "bastant alta" del tractament. Segons l'estudi, només hi ha infecció en un 0,3% dels casos, per exposició a noves situacions de risc durant el tractament.

El 56% de pacients eren homes de mitjana edat, però també hi va haver nens que toquen xeringues tirades.

Què és el VIH?

El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és l'agent infecciós que determina la síndrome de immunodeficiència humana (SIDA). S'inclou dins el gènere Lentivirus, dins la família Retroviridae. Va ser descobert a França l'any 1983 per Luc Montagnier. Té forma esfèrica, amb envolcall i càpside proteïca. El seu genoma és una cadena de RNA monocatenari que s'ha de copiar provisionalment a ADN per multiplicar-se i integrar-se dins del genoma de la cèl·lula que ha infectat.

Com es transmet?

Per qué hi hagi transmissió s'ha de trobar en una determinada concentració en diferents fluids biològics, com ara:

- sang

- semen

- secrecions vaginals

- llet materna

També es pot trobar, i en quantitat suficient, en el líquid cefaloraquídic, líquid amniòtic, líquid pleural, sinovial,...

Les tres principals formes de transmissió són:

1.La sexual: acte sexual sense protecció. El contagi es produeix pel contacte de secrecions infectades amb la mucosa genital, rectal o oral de l'altra persona.

2.La parenteral. És una forma de contagi a travès de xeringues contaminades que es dóna per la utilització de drogues intravenoses o quan els serveis sanitaris, com ha passat algun cop en països pobres, no fan servir els millors mitjans d'higiene, també en persones, com hemofílics, que han rebut una transfusió de sang contaminada o productes contaminats derivats de la sang, i en menor grau treballadors de la salut que estan exposats a la infecció en un accident de treball com pot tenir lloc si una ferida entra en contacte amb sang contaminada; també durant la realització de piercings i tatuatges.

3.La vertical: de mares a fills. El contagi pot passar durant les últimes setmanes d'embaraç, durant el part o a l'alletar al nado. D'aquestes situacions, el part és el més problemàtic. Actualment en països desenvolupats la transmissió vertical del VIH està totalment controlada (sempre que la mare sàpiga que és portadora) ja que desde l'inici de l'embaraç se li dóna a l'embaraçada un Tractament Anti-Retroviral de Gran Activitat (TARGA) especialment indicat per aquestes situacions, el part es realitza per cesària generalment, es suprimeix la producció de llet, i amb això la lactància, i inclòs es dóna tractament ativiral al nou nat.

Virus del papiloma humà

Últimament surten moltes notícies relacionades amb aquest virus. Tot arrel de que el nostre govern ha començat una campanya de vacunació gratuita a les nenes menors de 16 anys per prevenir el càncer d'úter que es causat per aquest virus.

El meu objectiu d'avui és informar una mica sobre com és aquest virus, com es transmet, etc.

GENERALITATS

El virus del papiloma humà és un grup gran de virus, els quals se n'han identificat més de 100 tipus diferents, molts d'aquests es transmeten sexualment i infecten l'aparell genital masculí i femení. També es causant d'infeccions a la pell i pot afectar el tracte anogenital, oral i respiratori.

Estan relacionats amb diferents tipus de càncer, entre els quals s'inclouen: el càncer de coll d'úter i càncer en diferents òrgans com les amígdales, faringe, esòfag, mama, pròstata, ovari, uretra i pell.

El càncer de coll d'úter és el SEGON càncer de la dona en freqüència a tot el món després del càncer de mama, i és el principal càncer de la dona a la majoria dels països en vies de desenvolupament, on té lloc el 80% dels casos de càncer de coll d'uter. S'estima que causa al voltat de 500.000 morts durant tot l'any arreu del món.

PERIODE D'INCUBACIÓ

És molt variable. Generalment de 2 a 3 mesos, encara que poden ser anys. La majoria de les infeccions tenen lloc sense lesions aparents i desapareixen sense deixar evidències de la infecció. Un petit porcentatge de les infeccions persisteixen en el temps (5-10%), provocant lesions que poden evolucionar a lesions precanceroses o càncer amb el temps (10-12 anys).

FREQÜÈNCIA D'INFECCIÓ

S'ha vist que aquest virus és molt freqüent entre la població. Es calcula que un 1% de la població sexualment activa té verrugues genitals; 4% pot tenir lesions pel virus; 10% serien positius pel virus però no es detectaria; 60% poden tenir anticossos detectables al seu cos, el que indica que en algun moment s'han exposat a algun tipus de papiloma humà.

En dones fins el 50% de les adolescents i adultes adquireixen el virus en els seus 4-5 anys primers de tenir una vida sexual activa, d'aquestes un 25% tindran lesions epitelials de baix grau, encara que en el 90-95% dels casos es curen soles, sense cap tractament.