Nova tècnica per al tractament de l'obesitat: cirurgia endolumial

L'obesitat constitueix un greu problema de salut i afecta en gran manera la qualitat dels qui la pateixen. Per algunes la única solució és la cirurgia.

L'excès de pes afeta al 52'7% dels adults espanyols i l'obesitat al 15% de la població espanyola major de 18 anys.



En aquest camp, l'aparició de noves tècniques menys invasives que la cirurgia tradicional com la cirurgia endoluminal o millores en tècniques no tan noves com el tractament de l'obesitat amb baló intragàstric, obre un nou horitzó per a les persones que la pateixen.

La denominada cirurgia endoluminal és una tècnica quirúrgica que permet reduir l'estòmac via endoscòpica sense incisions ni cicatrius aportant avantatges substancials als pacients.

L'equip mèdic de Teràpies de l'Obesitat ha efectuat, per primera vegada a Espanya, reduccions d'estómnac per via endoscòpica sense necessitat de practicar cap incisió. A Europa i EEUU s'han realitzat 74 intervencions mitjançant la tècnica POSE amb resultats satisfactoris.

El tractament quirúrgic denominat POSE (o cirurgia Primària Endoluminal de l'Obesitat) permet, gràcies a les eines tècniques d'última generació, reduir la capacitat de l'estòmac per via oral sense necessitat d'obrir cap via d'accés. El procediment endoscòpic consisteix a realitzar plecs a l'estòmac i suturar-los per reduir la seva grandària. Així, la capacitat de l'estómac queda limitada i el pacient presenta una gran sacietat ingerint una petita quantitat d'aliments.

El mateix equip mèdic de Teràpies de l'Obesitat, va ser el primer equip de professionals mèdics a introduir el baló intragàstric a Espanya.

L'objectiu d'aquesta unitat és la lluita contra una malaltia crònica que s'ha convertit en un dels majors problemes de l'actualitat i que en la majoria dels casos és desencadenant d'altres malalties.

Una càpsula radiactiva podria servir per eliminar tumors sense cirurgia

Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de les universitats d'Oxford i Londres (Regne Unit) ha aconseguit desenvolupar un model de 'nanocàpsules' de carboni amb un compost radiactiu al seu interior que podria ser útil per al tractament de tumors.

La troballa, publicat en l'últim número de la revista 'Nature Materials', permetria l'administració concentrada d'una densitat de radiodosis "sense precedents" contra el tumor, a més d'obtenir imatges "ultrasensibles" de l'organisme de forma no invasiva, informa el CSIC en un comunicat.

Fins al moment, la comunitat científica havia aconseguit introduir materials radiactius a l'interior de 'nanotubs' de carboni, però no formar 'nanocàpsules' de les que aquest material no poguès escapar. Segons els autors de l'estudi, aquest és un dels principals resultats de la investigació, ja que "en tractaments basats en radiació no és necessari que l'element radiactiu estigui en contacte directe amb l'òrgan tractat, sinó que aquest sigui irradiat".

"Al tenir el material radiactiu completament sellat a l'interior de les 'nanocàpsules' evitem que es dirigeixi als òrgans amb els que té major afinitat i podem redirigir-lo cap a altres", concreta un dels directors de l'estudi, Gerard Tobías, de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC).

En concret, l'equip ha desenvolupat 'nanocàpsules' farcides de iodur, un radiactiu extensament utilitzat per al tractament de càncer de tiroides. A l'exterior de cada 'nanotub' hi han anclat hidrats de carboni per millorar la seva dispersió en aigua o derivats, algo que els fa compatibles per a la seva administració als éssers vius.

"El següent pas de la investigació és intervindre els 'nanotubs' per aconseguir que s'acumulin a un destí desitjat. La creència és que, modificant les propietats físico-químiques d'aquestes nanocàpsules, serà possible", conclou Tobías.

Viure amb diabetis

Una bona dieta i exercici, la clau

La tipus dos té més relació amb els hàbits que amb la genètica, diuen els experts

Assimilar que es té diabetis no és fàcil. Després d'un periode de dol habitual, molts dels malalts assumeixen que es pot ser diabètic i tenir una vida plena. En el cas de la diabetis tipus dos, la més freqüent, una dieta equilibrada i fer exercici regularment són la clau.

"Per mi és una condició, no una malaltia que no em deixa viure". És el testimoni d'Ana Maria Colomar, qui desde fa any i mig conviu amb la diabetis tipus dos. "La noticia la vaig rebre molt malament. Era una bona candidata [tenia sobrepès i la seva mare era diabètica], encara que vaig pensar que me'n lliuraria. Vaig estar tres mesos de dol, però després vaig assumir que tenia diabetis i tot va canviar", explica Colomar, professora universitària de 50 anys. Va contactar amb l'Associació de Diabètics de Madrid, es va posar en mans d'un endocrí i va començar a fer exercici cada dia.

Frenar l'augment de casos

"La diabetis tipus dos està més relacionada amb els hàbits que amb els gens", va dir el president de la Societat Espanyola de Medicina Interna, Pedro Conthe, durant el congrès Europeu sobre Diabetis celebrat a Viena. De fet, el nombre d'afectats creix dia a dia, algo que respòn "a l'augment de l'obesitat". Actualment en el món hi ha 246 milions de diabètics (221 milions de tipus dos), segons dades de la Federació Internacional de Diabetis. S'estima que l'any 2030 aquesta xifra s'elevi fins als 336 milions.

Per parar aquesta tendència, els experts aboguen per "canviar els estils de vida!, mantenir el pes ideal i convinar tractaments precoçment", apunta Conthe. S'estima que el 50%de diabètics desconeix patir aquesta malaltia, crònica i silenciosa, pel que s'insisteix en estar atent als símptomes-més sed, més gana i/o més necessitat d'anar al lavabo-, i fer-se controls regulars. Sobre tot les persones amb més risc a patir-la: amb casos de diabetis a la familia, obesitat o que tenen altres dolències.

I es que la diabetis tipus dos es pot prevenir "fins en un 60%", recalca Conthe. La diabetis tipus u, la que acostuma a aparèixer a la infància és molt més agressiva.

Una nova opció terapèutica

La Comissió Europea acaba de donar l'autorització de comercialització d' Onglyza, un nou tractament per adults diabètics amb un inadecuat control de la glucosa.

L'autorització es basa en la informació obtinguda d'un exhaustiu programa de desenvolupament clínic que va evaluar-ne la seguritat i la eficàcia del medicament. Onglyza, que ja ha sortit comercialitzat als EEUU, ha sigut desenvolupat per les farmacèutiques AstraZenca i Bristol-Myers Squibb. Prenent-lo amb altres antidiabètics orals, el fàrmac millora el control del sucre en sang dels pacients. Es presenta com un comprimit diari de 5 mg.

La xifra

167 bilions d'euros són les despese sanitàries globals dirigits al tractament i la prevenció de la diabetis a tot el món, segons dades del 2007. La Federació Internacional de Diabetis calcula que aquesta xifra superarà els 216 billons d'euros l'any 2025.

Creix l'ús de tractaments urgents contra el VIH

La xifra de persones que recòrren a un tractament urgent amb antirretrovirals, per por a haver-se infectat amb el VIH, es va triplicar entre els anys 2001 i 2005, segons un estudi de la Fundació Areces.

El tractament s'administra en hospitals públics des del 2000 i va ser recomanat en el Plà Nacionel de Sida el 2002. Consisteix en el consum de fàrmacs en les 48 hores següents a la possibles exposició al risc, i durant quatre setmanes. El doctor de la Unitat de VIH de l'Hospital La Paz de Madrid, José María Peña, va recalcar la "excepcionalitat" d'aquesta pràctica. El seu company Ignacio Santos, de l'Hospital de la Princesa de Madrid, va senyalar l'efectivitat "bastant alta" del tractament. Segons l'estudi, només hi ha infecció en un 0,3% dels casos, per exposició a noves situacions de risc durant el tractament.

El 56% de pacients eren homes de mitjana edat, però també hi va haver nens que toquen xeringues tirades.

Què és el VIH?

El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és l'agent infecciós que determina la síndrome de immunodeficiència humana (SIDA). S'inclou dins el gènere Lentivirus, dins la família Retroviridae. Va ser descobert a França l'any 1983 per Luc Montagnier. Té forma esfèrica, amb envolcall i càpside proteïca. El seu genoma és una cadena de RNA monocatenari que s'ha de copiar provisionalment a ADN per multiplicar-se i integrar-se dins del genoma de la cèl·lula que ha infectat.

Com es transmet?

Per qué hi hagi transmissió s'ha de trobar en una determinada concentració en diferents fluids biològics, com ara:

- sang

- semen

- secrecions vaginals

- llet materna

També es pot trobar, i en quantitat suficient, en el líquid cefaloraquídic, líquid amniòtic, líquid pleural, sinovial,...

Les tres principals formes de transmissió són:

1.La sexual: acte sexual sense protecció. El contagi es produeix pel contacte de secrecions infectades amb la mucosa genital, rectal o oral de l'altra persona.

2.La parenteral. És una forma de contagi a travès de xeringues contaminades que es dóna per la utilització de drogues intravenoses o quan els serveis sanitaris, com ha passat algun cop en països pobres, no fan servir els millors mitjans d'higiene, també en persones, com hemofílics, que han rebut una transfusió de sang contaminada o productes contaminats derivats de la sang, i en menor grau treballadors de la salut que estan exposats a la infecció en un accident de treball com pot tenir lloc si una ferida entra en contacte amb sang contaminada; també durant la realització de piercings i tatuatges.

3.La vertical: de mares a fills. El contagi pot passar durant les últimes setmanes d'embaraç, durant el part o a l'alletar al nado. D'aquestes situacions, el part és el més problemàtic. Actualment en països desenvolupats la transmissió vertical del VIH està totalment controlada (sempre que la mare sàpiga que és portadora) ja que desde l'inici de l'embaraç se li dóna a l'embaraçada un Tractament Anti-Retroviral de Gran Activitat (TARGA) especialment indicat per aquestes situacions, el part es realitza per cesària generalment, es suprimeix la producció de llet, i amb això la lactància, i inclòs es dóna tractament ativiral al nou nat.