Uns astrònoms descobreixen el primer asteroide cobert de gel

Dos equips internacionals d’astrònoms han descobert que un gran asteroide conegut des de mitjans del segle XIX, anomenat 24 Themis, té gel a la seva superfície, una troballa que pot ajudar a entendre l’origen de l’Univers i, molt concretament, d’on procedeix l’aigua que actualment hi ha a la Terra.

“Sospitàvem que els asteroides podien tenir aigua, una relíquia dels primers moments de la seva formació, però és el primer cop que aconseguim verificar-ho”, explica un dels autors del treball, Javier Licandro, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i de la Universitat de La Laguna.

No només cometes

El descobriment dóna suport a la hipòtesi de que l’aigua i altres compostos terrestres podrien haver arribat des de l’espai i afavorir l’aparició de la vida primitiva, sosté Licandro. “Sabíem que l’aigua no és originària de la Terra perquè no va poder sobreviure al període en que tot era magma. Ara sabem que no només pot provenir de cometes, sinó també d’asteroides”.

En canvi no és petit si es té en compte la gran quantitat d’asteroides que encara ara naveguen per l’espai. Va poder haver un autèntic bombardeig que va durar desenes o cents de milions d’anys, prossegueix Licandro.

El descobriment es va presentar de manera preliminar als EEUU en un congrés especialitzat a finals de l’any passat. Ara, desprès de passar els pertinents filtres de verificació, es publiquen a la revista especialitzada ‘Nature’.

Format fa 4.500 milions d’anys

24 Themis, que es va formar fa uns 4.500 milions d’anys, pràcticament com la Terra, és un dels majors cossos rocosos del cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter, a uns 480 milions de kilòmetres de la Terra. Els astrònoms porten estudiant-lo des de fa temps per una estranya peculiaritat: en la seva mateixa òrbita és situen una sèrie d’asteroides de menor mida que van poder formar-se d’una col·lisió amb un altre cos. Tot i així, excepte sospites de minerals hidratats, mai s’havia vist res semblant.

No s’ha vaporitzat

No havia la més mínima evidència d’aigua. De fet, molts experts sostenien fins ara que els asteroides (sense atmosfera), no eren capaços de retenir el gel primigeni durant milions d’anys per la seva relativa proximitat al Sol. “Deien que s’hauria subliminat, vaporitzat, com els hi succeeix als cometes”, resumeix Licandro. En situacions de vuit, poc podrien fer les temperatures extremadament fredes d’aquesta regió del cosmos.

En canvi, la troballa suggereix que a l’interior dels grans asteroides poden inclús haver-hi dipòsits de gel que es van gastant poc a poc. “Creiem que el menys l’1% de l’asteroide és aigua”, insisteix Licandro.

Telescopi IRTF del Mauna Kea

Els dos equips, coordinats per Andrew Rivkin (Universitat Johns Hopkins, EEUU) i Humberto Campins (Universitat Central de Florida, EEUU), han treballat amb el telescopi infraroig IRTF de l’observatori de Mauna Kea, a Hawai, mitjançant tècniques d’espectroscopia. Es tracta d’un mètode que mesura la longitud d’ona que la llum dels cossos celests reflecteixen a l’incidir sobre ells els rajos del Sol.

Els astrònoms han observat, per exemple, que l’espectre lluminós corresponent a l’aigua (o al gel) es manté estable mentre gira l’asteroide, “pel que es dedueix que l’aigua està repartida per tota la superfície” , conclou Licandro. També sembla confirmat que el gel descobert té una composició molt similar a l’aigua dels oceans terrestres.

Descoberts sis plantetes extrasolars que orbiten en sentit ‘equivocat’

Un equip d’astrònoms ha descobert sis planetes extrasolars, més enllà del nostre sistema solar, que desafien els coneixements actuals en astronomia perquè circulen en sentit contrari a la rotació de la seva estrella. Si el seu sol gira cap a un sentit, ells giren cap a l’altre.

L’estudi, desenvolupat per astrònoms suïssos, s’ha presentat a la reunió nacional d’astronomia de la Royal Society britànica, que es va celebrar a Glasgow (Escòcia). L’Observatori Europeu Austral va informar del descobriment en un comunicat.

Així funciona en el nostre sistema

Fins ara es creia que tots els planetes es formaven a partir d’un disc composat de gas i pols, conegut com protoplanetari, que gira al voltant d’una estrella en el seu mateix sentit. Així es pensava, perquè entre altres aspectes, és així com funciona en el Sistema Solar.

Tot va començar quan els investigadors, participants en el projecte WASP que busca automàticament exoplanetes, van detectar nou cossos llunyans gràcies al sistema de trànsits: van saber de la seva existència perquè, vist des de la Terra, el seu moviment orbital bloqueja temporalment la llum a la superfície de l’estrella mare. Es com si els planetes generessin eclipses al seu sol.

Sorprenent moviment retrògrad

Amb posterioritat van decidir analitzar-los juntament amb altres 27 plantes ja coneguts amb anterioritat. I la seva sorpresa va ser doble. Per una part, van descobrir que més de la meitat dels Júpiters calents (exoplanetes de gran massa que orbiten molt a prop del seus sols) tenen òrbites que no es mouen en la línia de l’eix de rotació de les seves estrelles mare. Per altra banda, de forma més sorprenent, van descobrir que sis dels exoplanetes, inclosos dos dels recentment descoberts, tenen un “moviment retrògrad”, és a dir, orbiten en la direcció “equivocada”.

Bomba científica

“És una veritable bomba que estem llençant en el camp dels exoplanetes”, va dir Amaury Triaud, estudiant de doctorat de l’Observatori de Ginebra que, juntament amb Andrew Cameron i Didier Queloz, dur a terme el treball d’observació.

Hipòtesi alternativa

Per explicar el moviment retrògrad dels nous exoplanetes, “una hipòtesi alternativa suggereix que la proximitat dels Júpiters calents a les seves estrelles no sigui a causa de les interaccions amb el disc de pols, sinó a un procés evolutiu més lent que implica un tira i afluixa gravitacional amb estrelles o planetes companys més distants, durant cients de milions d’anys”. Desprès de que aquestes perturbacions hagin empès a l’exoplaneta gegant a adoptar una òrbita inclinada i allargada, la fricció associada a les forces de marea fa que perdi energia cada cop que passa a prop de l’estrella. “Finalment podria quedar assentat en una òrbita quasi circular, a prop a l’estrella, però amb una inclinació aleatòria”.

El WASP (Wide Angle Search for Planets) està composat per dos observatoris robòtics situats a l’illa de La Palma (Canàries) i a Sud-àfrica, cada un dels quals consisteix en buit càmeres de gran angular que simultània i contínuament monitoritza el cel per a la detecció de trànsits planetaris. Les càmeres WASP s’operen per un consoci en el que participen l’Institut d’Astrofísica de Canàries i les universitats britàniques de Keele, Leicester i Saint Andrews, entre altres centres. Les troballes es van confirmar desprès amb els telescopis de l’ESO a l’observatori de La Silla (Xile).

Mireu-vos la font d'on ho he tret que hi ha fotos i un video! Aquí