Virus H5N1, estudiar o no estudiar?

La llibertat d'investigació i divulgació d'experiments científics i la por a que aquests descobriments siguin utilitzats per atacs bioterroristes estan en entredit. Dos equips experts en malalties infeccioses, a Europa i Estats Units, han descobert les mutacions genètiques necessàries per la transmissió del virus H5N1 entre les persones, que podria tenir conseqüències letals (el contagi seria molt més ràpid). 

Amb tot això s'ha produït un fet sense precedents; Science i Nature, les revistes científiques més prestigioses, han retardat la presentació dels treballs davant les pressions del Consell Assessor Científic dels Estats Units per  la Bioseguretat, òrgan assessor del Govern. Les revistes van anunciar simultàniament la setmana passada, la suspensió, durant 60 dies, de les publicacions.

A Holanda, Ron Fouchier, un viròleg del Centre Mèdic Universitari  Erasmus, de Rotterdam, i responsable d'un dels estudis, sosté que publicar els resultats de la investigació és essencial per protegir la salut pública mundial, si no es comparteix la informació amb la resta de la comunitat científica, serà difícil prevenir una possible pandèmia.

A Washington, per contra, els experts en bioseguretat afirmen que només suprimint els detalls metodològics es podria evitar que caigués en mans equivocades. En altres paraules, és millor no deixar informació tècnica per a que ningú pugui crear una arma biològica.

Els científics van assumir la moratòria voluntària. En una carta firmada per tots els investigadors, expliquen que així volen donar temps al debat sobre el risc que puguin suposar els seus treballs, i reconeixen l'alarma sorgida. Ara, els científics i les direccions de Science i Nature estudien publicar-ho en dues fases.

Les zones dorades són els virus dins les cèl·lules

A Science hi haurà una versió retallada i divulgadora, i una altra més llarga pels científics subjecta a requisits de confidencialitat senyalats pels Estats Units. Se sabia que era possible trobar mutacions genètiques (cinc en aquest cas) per a que el virus H5N1 pogués transmetre's entre humans per l'aire, amb estossecs i esternuts. Es treballa en condicions de màxima seguretat biològica i hi ha riscos, però és major el benefici que suposa prevenir una possible pandèmia de grip aviar. 

Reaccions que desencadena el virus dins de l'orgaisme

La grip aviar és una malaltia infecciosa que afecta a les aus i es transmet entre elles a través de les femtes, l'aigua i els aliments, o bé per l'aire. El contagi de l'animal a l'ésser humà és excepcional i requereix un contacte directe i constant. De moment, l'únic indici de transmissió entre persones ha sigut trobat per la Organització Mundial de la Salut en una família d'Indonesia.

Des de 2003, s'han registrats diversos brots del virus H5N1 a les aus i per contenir-ho, s'han de sacrificar. Hi ha hagut diversos episodis en països on és difícil eradicar-la, sobretot en zones de baix desenvolupament amb escàs menjar. Un brot del 2003 va començar a l'Àsia i es va propagar per no actuar ràpidament.

Durant els experiments s'han utilitzat fures, un mamífer amb la resposta enfront la grip com la dels humans. Un cop modificat el virus, es va aconseguir una variant que passa amb facilitat d'un animal a l'altre. 

Algunes de les mutacions trobades en el virus ja s'havien trobat de manera natural en diverses zones del món. Pot ser que mai arribin a desencadenar una pandèmia, però la feina dels científics és preparar i provar vacunes i antivirals i compartir les dades amb els països i laboratoris que la necessitin per evitar una possible pandèmia. 

Aquí se'ns presenta un dels dubtes de la ciència: s'ha d'estudiar com elaborar un virus altament patogen per tal de millorar-ne el coneixement i obtenir una vacuna, quan encara no existeix el virus en si? o ja s'estudiarà quan aparegui el perill real?