Homenatge a Stephen Hawking

Aquest diumenge passat, dia 8 de gener, va ser el 70 aniversari de l'astrofísic britànic Stephen Hawking. Ha sigut notícia, lamentablement, per no haver pogut assistir a la seva celebració que ha tingut lloc a la ciutat universitària de Cambridge, on hi ha passat la major part de la seva vida investigant.

El cosmòleg, malalt d'una incurable esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que el lliga a una cadira de rodes des de fa 40 anys, tampoc va poder participar en la conferència científica de tres dies que estava prevista.

En els últims temps, la capacitat de Stephen Hawking per comunicar-se amb el món exterior s'ha deteriorat fins al punt que pronuncia una paraula per minut. En els seus dies bons, el sistema de comunicació ideat per David Mason (ex marit de la seva infermera i ex dona Elaine) li permeti articular fins a 15 paraules en 60 segons.

El sistema funciona gràcies a un sensor d'infrarojos instal·lat a les seves ulleres, preparat per captar els moviments de les seves galtes i desplaçar simultàniament un cursor a un ordenador, que li permet seleccionar paraules que després són pronunciades per un sintetitzador. L'avenç de l'esclerosi lateral amiotròfica ha limitat sèriament els seus moviments facials, pel que cada cop li resulta més difícil "parlar" (el científic va perdre la veu quan va contraure una pneumònia l'any 1985 i se li va tenir que fer una traqueotomia).

Els enginyers de la firma Intel estan treballant ara intensament per permetre que Hawking torni a "parlar" amb relativa fluidesa. 

Un dels sistemes consisteix en un petit escàner capaç de detectar l'activitat des les ones cerebrals i moure sobre la marxa el cursor de l'ordenador. Es tracta, en definitiva, d'un sistema avançat per "llegir el pensament" que ja s'ha utilitzat en experiments amb videojocs. L'únic problema és que requereix la instal·lació prèvia d'un casc, el qual podria comprimir també els músculs del coll, totalment paralitzats com a conseqüència de la seva malaltia.

Una altra opció, menys complexa, és la instal·lació de nous sensors a les seves ulleres que s'activin pel moviment dels ulls, encara que el científic té cada cop més dificultats visuals. El tercer mètode serien un sensors d'expressió facial, instal·lats davant d'ell com si fossin un mirall, amb la capacitat de captar el mínim gest.

Què en sabeu de la feina que ha fet Stephen Hawking com a astrofísic?
I de la seva malaltia?

Gràcies per llegir-me! Ajuda'm a mantenir el blog deixant comentaris!