Dia Mundial contra la Lepra

Ahir dia 29 de gener va ser el dia mundial de la lepra, i tot i ser una malaltia gairebé desapareguda en el nostre país, l’any passat encara es van produir  11 nous casos de lepra a Espanya  (8 casos menys que el 2010).

En general, 71 persones van tenir que rebre tractament contra la lepra i la majoria d’ells es troben a Catalunya, Andalusia i Galicia.

Leprós fent tocar una campana que
avisava a tothom de la seva presència

La lepra és una malaltia infecciosa produïda per la bactèria Mycobacterium leprae o per Mycobacterium lepromatosis. La primera es va descobrir l’any 1874 per un metge noruec que es deia Gerhard Armauer Hansen, d’aquí que la bactèria s’anomeni bacil de Hansen (bacil indica que és de forma allargada); la segona es va identificar l’any 2008 a la Universitat de Texas.

La lepra va ser històricament incurable, mutilant i vergonyosa, fins al punt que, entre d’altres mesures, es va decretar l’any 1909, per demanda de la “Societat de Patologies Exòtiques” l’exclusió sistemàtica dels leprosos i el seu reagrupament en “Leproseries” com a mesura essencial de prevenció.

Se sap que afecta a la humanitat des d’almenys el 600 aC. (en un tractat mèdic hindú) i va ser ben diagnosticada en diverses civilitzacions antigues, com a la Xina, l’antic Egipte o l’Índia. L’any 1995, la Organització Mundial de la Salut (OMS) estimava que entre dos i tres milions de persones de tot el món estaven en situació de discapacitat de forma permanent per culpa de la lepra. Tot i que les forçades quarantenes de pacients, mesures innecessàries i no ètiques, encara es mantenen avui dia en moltíssims països, Espanya inclosa. Durant l’Edat Mitjana va ser una malaltia molt difosa.

Les quarantenes no eren necessàries ja que és una malaltia infecciosa de molt baixa transmissibilitat quan està degudament tractada, encara que els pacients que no reben tractament o quan aquest és inadequat sí que poden ser una font de contagi.

L’estigma social que es va associar amb les formes avançades de la lepra continua en moltes regions, i segueix sent el major obstacle per a l’inici dels tractaments. Els primers tractaments van aparèixer a finals de 1930 amb la introducció de la sulfona dapsona i altres derivats. Tot i així van aparèixer resistents i és llavors quan es van començar teràpies basades en l’administració de diversos fàrmacs de manera simultània als anys 80.

La seva difusió és molt gran, però és més freqüent en països tropicals o càlids.

Presenta dos tipus principals depenent de la seva reacció immune en el malalt.

-La lepra tuberculoide: produeix grans taques hiperestèsiques (de gran sensibilitat i dolor) i més tard anestèsiques (totalment al contrari). Tenen una forta reacció cel·lular però baixa en producció d’anticossos.

-La lepra lepromatosa: origina grans nòduls a la pell (lepromes). La progressió de les lesions causa grans deformacions. Existeix una extensa destrucció de teixits, com el cartílag nassal i orelles. També hi ha afectació dels nervis perifèrics amb pèrdues sensorials.