La malaltia de Chagas està considerada una malaltia oblidada per la Organització Mundial de la Salut (OMS), tot i que afecta a 10 milions de persones a Amèrica del sud, i a 30.000 persones a Espanya, on ha arribat juntament amb la immigració, sobretot de persones dels països dels Andes.
Pot mantenir-se fins a 30 anys latent (la persona està infectada però no presenta símptomes), pel que la persona no sap que és portadora i pot ser perillós, ja que les dones ho transmeten als seus fills (via matern-filial, única via de contagi a Espanya, ja que l'insecte que transmet la malaltia -una xinxa- que és la que transmet la malaltia a Amèrica). Per això, el descobriment d'una sèrie de biomarcadors que es poden detectar en sang, són la clau per al seu control.
La malaltia té una primera fase aguda amb símptomes similars als d'una grip. Si no es tracta en aquesta primera fase, els malalts passen entre 20 o 30 anys per una fase crònica indeterminada - un 20-30% dels pacients tendeixen a desenvolupar alteracions cardíaques, un 10% digestives o ambdues i en un percentatge menor presenten una forma neurològica. Durant aquests anys de fase indeterminada el paràsit està dins de l'organisme reproduint-se i provocant danys a diferents teixits sense que es vegin els símptomes.
Trypanosoma cruzi i glòbuls vermells |
Els biomarcadors permeten saber què està passant en el període de latència. La clau ha estat en que els investigadors, utilitzant proteïnes recombinades han aconseguit demostrar que tant els pacients amb Chagas crònic en fase indeterminada com aquells amb simptomatologia cardíaca o digestiva, presenten un nivell superior d'anticossos enfront als antigens KMP11, HSP70, PFR2 de Trypanosoma cruzi (són proteïnes que tenen els paràsits causants de la malaltia). Per mesurar-los només cal un anàlisi de sang, tot i que no l'estàndard, ja que s'han de fer proves específiques.
El descobriment té una altra avantatge: actualment, quan es diagnostica la malaltia a un pacient el primer problema que es planteja el metge és si tractar-lo o no, perquè no se sap en quin grau de la malaltia està. A més tampoc se sap si els teixits de la persona estan afectats o no. Els fàrmacs per a Chagas són tòxics, poden produir hipersensibilitat, al·lèrgia, etc. i fins ara no existien marcadors que poguessin indicar al metge què fer en cada cas concret. Alhora que tampoc se sabia si el tractament estava funcionant o no.
L'any 1998, l'OMS va declarar com a meta per a l'eliminació de la transmissió d'aquesta malaltia l'any 2010. Això no s'ha produït per una falta d'inversió econòmica. Però des de la coordinació de la RICET s'aconsella invertir en I+D en aquesta malaltia no només pels països endèmics, sinó també per a Espanya perquè suposen molts pacients i una sobrecàrrega per al sistema sanitari, i fent un tractament adequat, correctament seguit i aplicat a qui ho necessita, entre 5.000 i 10.000 persones s'evitarien tenir alteracions cardíaques que acabaran necessitant, entre d'altres coses, més de 1.000 marcapassos.
No tenia ni idea de que estigues considerada oblidada... A la carrera ens n'han parlat força pero com que afecta al 3r mon no deu ser rendible invertir-hi... Molt xulo!
ResponEliminaEsperem que les futures generacions pensin menys amb els diners i més en les persones!
ResponEliminaSobretot en la investigació!
molt bon escrit, clar i entenedor, i útil per quan una oblida moooltes coses! merci!
ResponEliminaÉs curiós com es propaga
ResponEliminaGràcies Neus i Albert per comentar! S'agraeix!! M'alegro també que us agradi!! ;)
ResponEliminaSi esta enfermedad afectase a europeos o americanos ya verías cómo invertirían para erradicarla. Muy interesante.
ResponEliminaPasa como a muchas enfermedades que principalmente se encuentran en paises subdesenvolupados, es triste pero las farmaceuticas hacen mejor los planes de estudios para ver si una cosa será rendible, mejor que nuestrso gobernantes con nuestro dinero
ResponEliminaoooh!! mola!!
ResponElimina