Marató de Tv3 i més...

Avui podem dir, més que mai, que estem orgullosos de ser catalans. Ni crisis ni res ens atura enfront la solidaritat. Perquè per a molt que diguin, som un poble solidari. 

"Y para muestra un botón": més de 10 milions d'euros recaptats per la Marató de TV3, cada any fem un rècord, sempre per una bona causa, aquest any, el càncer.

I seguirem així, any rere any. 

I perquè on em moc jo és en l'àmbit de la investigació, us diré una cosa per a sentir-vos encara més (si cap) orgullosos del que sou.

La notícia me l'ha passat una amiga meva, i he considerat que els resultats de la Marató, es mereixien una entrada al meu bloc, però la cirereta la posa la següent noticia:

Del total de la producció científica catalana, un 60% prové de les investigacions de les universitat públiques. A més a més, a Catalunya, l'impacte de la recerca que es fa des de les universitats públiques és un 52% més alt que el de la mitjana mundial. 

Són dades de l'informe "Indicadors d'investigació i innovació de les universitats públiques catalanes" que ha presentat aquest dilluns l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). El document també explica que els investigadors catalans són un 80% més productius que la mitjana espanyola, situant a Catalunya en la sisena posició a la Unió Europea per darrera de Dinamarca o Suècia. En aquest rànquing Espanya es situa en la tretzena posició.

Els efectes pràctics en la societat però no són tan positius, una problemàtica que es veu reflectida en el descens que ha vist el percentatge de sol·licituds de patents que ha caigut un 23% en 3 anys. El president de l'ACUP, Francesc Xavier Grau, ho ha atribuït al desequilibri entre el sistema científic i el productiu "que no té prou recursos per dedicar-los a la innovació".

Un 38% dels fons europeus dedicats a les universitats espanyoles va dirigit a centres catalans, i només un 22% d'aquesta categoria dels fons espanyols van dirigits a Catalunya, tot i ser repartit responent a "termes suposadament competitius".

Així doncs, diguin el que digui, som solidaris, treballadors i mereixem més del que ens donen.

Som un país imparable.

Documental demà 11/12/12 "Lluitant per la vida" a Sense Ficció

La setmana passada vaig anar amb uns amics al Palau de la Música. L'edifici no em deixarà mai de fascinar. 

La qüestió és que hi celebraven el centenari de la fundació de la Societat Catalana de Biologia, i gràcies a la Mònica, que em va informar de l'esdeveniment, vaig poder-hi ser present.

Al principi pensava que seria avorrit,  molta xerrameca i poca teca; però em va sorprendre lo interessant que em van semblar totes les xerrades (algunes més que d'altres... tot s'ha de dir), però el missatge final, era molt maco i esperançador. 

Sempre hi ha hagut molta cultura científica en el nostre país. Catalunya sempre ha sigut capdavantera en moltes qüestions, i no es queda enrere quan parlem de ciència. I m'en sento molt orgullosa, de formar part d'una societat com aquesta i d'haver pogut assistir al centenari d'una institució tan important, amb membres tan importants.

A banda d'això, un dels vídeos que ens van ensenyar era sobre un dels capítols que TV3 estava enregistrant per al Sense Ficció. Es tracta d'introduir i explicar una mica la ciència al nostre país. El capítol es diu "Lluitant per la vida" i el resumeixen així:

"Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d'altres, mostren l'estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l'alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més a la societat... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.

És una experiència humana i humanista col·lectiva, tenaç en la seva persistència en la lluita pel coneixement, que ha configurat un pensament col·lectiu indiscutible en oposició als drames de la història.

Fa cent anys, un grapat de científics, conscients tant dels seus deures col·lectius com del destí del país, van proclamar que la veritable glòria de Catalunya només s'assoliria quan es fes Ciència com la que es feia en altres països. El documental interroga sobre aquest repte posant l'accent en els homes que avui la fan i recorre el llarg camí que ha fet la ciència.

D'altra banda, de la mà de Moisès Broggi el documental també s'endinsa en la medicina de guerra, l'exili i la postguerra, que tensen la narració i configuren el caràcter quixotesc d'aquests herois de la ciència. Tots junts han consolidat l'estructura social catalana tant retornant els avenços científics a la societat com participant donant relleu a la vida cultural del país."

Us deixo el link per si voleu, hi ha un vídeo molt interessant: aquí

Espero que us animeu a veure'l.

Vistes des de l'Estació Espacial Internacional

M'he trobat aquest video, sobre les vistes des de l'espai exterior de la nostra terra.

Encara que curt, m'ha agradat i el volia compartir amb vosaltres.

Bon vol!

Teràpia gènica a la vista?

L'Agència Europea del Medicament va recomanar ahir que s'aprovés el primer fàrmac comercial per teràpia gènica. 

La teràpia gènica no és res més que un fàrmac que incorpori el gen mutat que causa la malaltia. En aquest cas aquesta teràpia va dirigida a una malaltia rara. 

Es tracta del dèficit d'un enzim, la lipoproteïna lipasa, que afecta només a 200 persones a tota Europa. Però se sap que malalties d'aquest tipus, n'hi ha moltes, que amb aquest tipus de teràpia, es podrien curar i, per tant, són l'esperança de moltes persones, ja que poden incloure`s unes 7000 malalties diferents.

Aquesta primera aprovació d'un fàrmac genètic obre les portes a la medicina i també a la seva regulació legal a nivell mundial.

A diferència de la seva homòloga dels EEUU, la Food and Drug Administration (FDA), l'Agència Europea del Medicament és una xarxa de coordinació entre les agències nacionals dels països membres. La recomanació del seu comitè encara ha de ser traslladada a la Comissió Europea, però hi ha esperances de que la passi.

De ser així, serà la primera vegada que s'aprovi un fàrmac comercial de teràpia gènica en el món. Hi ha hagut pocs èxits, des de que aquesta tècnica, que consisteix en infectar als pacients amb malalties congènites (genètiques hereditàries) amb el gen que els hi falta, va començar a fer assajos experimentals fa 25 anys. 

El més important va ser la curació de 13 "nens bombolla" (amb malalties d'immunodeficiències hereditàries), a Paris l'any 2004, però que no es va seguir estudiant a causa de que el virus utilitzat per introduir el gen va causar leucèmia a dos dels nens.

En aquella ocasió, els virus utilitzats eren rotavirus, de la família del VIH, que es consideren un dels vectors (manera d'entrar el gen dins la cèl·lula) més eficaços, ja que un dels passos vitals d'aquests virus és entrar dins la cèl·lula i incorporar el seu material genètic "dins" del nostre. 

En aquest cas el virus utilitzat pertany a una altra família, els adenovirus, que també s'utilitzen sovint en aquest tipus d'experiments i no són tant perillosos.

Fa 30 anys que s'estan posant a punt les teràpies gèniques com a mètode d'elecció per a curar milers de malalties hereditàries, la gran majoria devastadores, que s'han catalogat des de fa centenars d'anys. Però els persistents fracassos en aquesta àrea, inclosa la mort d'un pacient dels EEUU als anys 90, havien començat a produir escepticisme generalitzat entre les firmes biotecnològiques, metges i reguladors nacionals sobre la seva viabilitat.

Així doncs, la decisió dels científics que assessoren a Brusel·les suposa així un estímul sense precedents, en un camp que, fins ara, les farmacèutiques havien sigut reticents a participar. 

El fàrmac que serà aprovat, ha sigut desenvolupat per un laboratori holandès.

Els malalts de deficiència de la lipoproteïna lipasa (LPL) pateixen una mutació hereditària que els hi impedeix produir l'enzim que, en situacions normals, degrada les lipoproteïnes (transporten els greixos per la sang després d'un àpat, al ser absorbides pels intestins). L'error genètic causa una acumulació de greixos a les venes i a les artèries, fins al punt que la sang té més aviat un aspecte més blanquinós que vermell.

De manera que el tractament consistirà en introduir el virus amb la còpia del gen de la LPL correcte a les cèl·lules musculars de la cama. Així s'activarà el gen i es començarà a produir la proteïna correctament i s'alliberarà a la sang on podrà començar a fer la seva funció.

De moment s'ha testat el fàrmac en 27 pacients, i en una forma que no s'adapta per complet als rigors dels assajos clínics vigent en països europeus ni als EEUU. De fet, el comitè que l'ha acceptat ara, l'havia rebutjat 3 cops en els últims dos anys. Hi ha hagut moltes discussions, i al final s'ha acceptat per un petit marge, ja que encara no se saben gaire bé l'eficàcia i la seguritat del fàrmac. Però la veritat és que als malalts d'aquestes malalties tant greus, els hi és bastant igual tots aquests rigors reglamentaris.

Ratolins femella mutilen els genitals dels mascles per una mutació genètica.

I avui una notícia curiosa. Almenys jo l'he trobat molt curiosa i divertida per algunes... potser als mascles no els hi fa tanta gràcia (o si).

Uns científics de l'Universitat de Ginebra van iniciar un estudi quan van veure que alguns rosegadors del laboratori havien patit l'amputació dels seus òrgans sexuals.

S'ha vist que una mutació genètica aguditza el desitj sexual en ratolins femella i provoca comportaments agressius, com ara mutilacions dels genitals dels mascles.

L'estudi va començar quan es va descobrir que alguns dels ratolins mascle del laboratori havien patit l'amputació dels seus òrgans sexuals externs i es va decidir filmar el comportament dels rosegadors durant la nit, ja que és el període que estan més actius.

A les gravacions es va poder observar que algunes femelles, amb un tipus específic de mutació en el gen Hoxd10 (del grup de gens de HoxD) aguditzaven el seu instint sexual durant el seu període receptiu (cada quatre o sis dies) de forma inusual i arribaven a tenir comportaments agressius atacant els mascles.

Les femelles amb aquesta mutació es comporten normal durant la major part del temps, però durant el període de recepció sexual persegueixen als mascles insistentment, exploren i mosseguen els seus genitals.

Aquest comportament descontrolat i exacerbat està relacionat amb una mutació en el grup de gens HoxD, segons l'estudi publicat a Current Biology, i apareix només en una mica més de la meitat de les femelles i no en els mascles.

Diuen que tot això s'ha descobert per accident, perquè no esperaven induir, amb aquesta mutació, cap canvi en el comportament dels ratolins. S'esperava trobar alguns canvis en la seva anatomia. Tampoc esperaven que tingués cap efecte a cap funció del cervell.

Per altra banda, aquest estudi també ha evidenciat que en aquests mamífers són les femelles les que inicien l'apropament sexual i l'aparellament, contràriament al pensament tradicional de que eren els mascles els que iniciaven el festeig.

Preguntant per l'aplicació d'aquesta investigació als éssers humans, es va assegurar que aquest tipus d'estudis permeten conèixer millor la seva genètica perquè no hi ha grans diferències amb els ratolins.

Tot i així, el científic va aclarir que de moment els humans en els que s'ha desxifrat una anomalia similar en el seu grup de gens HoxD, no han presentat cap tipus de comportament sexual estrany. 

Tots els secrets de l'ADN?

Tornant de vacances, costa tornar a agafar el ritme. Costa tornar a escriure. 

Però ni les vacances ni la falta de ritme ha afectat a molts científics d'arreu del món, que avui han vist la seva feina recompensada (feina segurament de tota una vida).

Què en diuen als mitjans de comunicació?

Per a mi l'estan venent, una mica, com una gran revelació. Però, ho és?

A part de comparacions del genoma (una mica absurdes) amb un robot o fins i tot amb els textos de la biblioteca de Babel (entenc la comparació com un munt de lletres per a ordenar), es diu que existeix una paradoxa del genoma humà.

Aquesta paradoxa, es ben coneguda: 3.000 milions de lletres químiques (els coneguts nucleòtids) repartides al llarg de 23 parells de cromosomes. 

Es considera que només un 1,5% de totes aquestes lletres sembla ser funcional (i com a funcional interpreto que aquestes lletres es converteixen, al final, en proteïna). Tota la resta, el 98,5% restant, es considera genoma escombraria, que no tenia funció (de debò algú es va arribar a pensar que no tindria funció?)

Com que representava un percentatge molt gran del genoma humà, es va decidir estudiar més a fons. I aquí va començar el projecte Encode. Projecte enfocat a acabar de descriure (aquest cop correctament) totes les funcions del genoma, no només el seu efecte gen-proteïna, sinó tota la resta, fora de la resta de gens convencionals. 

Només dir que és un projecte de gran, gran (molt GRAN) envergadura (442 autors en un sol article... m'agradaria saber qui és el primer i l'últim firmant) van publicar aquests resultats a la prestigiosa revista Nature.

El principal resultat d'aquest projecte, va ser descartar d'una vegada per totes, que el genoma escombraria no era tal cosa.

S'ha vist que el 80% del genoma humà resulta tenir almenys una funció bioquímica en almenys algun teixit del cos i en almenys alguna fase del desenvolupament o de la vida adulta. I un 95% del genoma està implicat en la regulació dels gens (tenint en compte la possibilitat que gens regulen altres gens). De fet se sap que la majoria de les mutacions implicades en una malaltia, es troba en aquesta regió escombraria del genoma; per tant el seu estudi sempre està enfocat a noves possibilitats terapèutiques. 

I aquesta és la gran notícia. La veritat que m'ha sorprès, per als que estem posats una mica en el tema. No és cap notícia. Encara falta molt camí.

Reflexió

Fa dies que no publico res al bloc, i es que la vida dóna voltes que ni te n'adones, i he estat ocupada pensant què fer amb la meva vida. Què m'agrada? A què em vull dedicar? En què puc ser feliç? Que al capdavall, per a mi, és el més important. Treballar i que ni te n'adonis que estàs treballant. I a mi això se m'havia acabat. Toca donar una volta de rosca.

D'altra banda, havia pensat de donar-li, també, una volta al bloc. La ciència és important, sí, i és important que la gent conegui la feina que s'està fent en investigació, tant a Espanya com a la resta del món. Fer difusió.

Però últimament, com tots sabem, el món està canviant moltíssim. Les nostres vides difícilment són iguals a quan eren fa 4 anys, i les nostres expectatives, potser encara que siguin les mateixes, som conscients que potser que ens costi una mica més de complir. 

Per tant, crec que ara mateix el que necessito és un espai de reflexió. Crec que tots el necessitem. Amb tot el que està passant, si prima de risc a l'alça, que si la borsa baixa, retallades, suspensió de pagaments, la sanitat col·lapsada, l'educació pels terres.... Ja n'hi ha prou de parlar, és el moment de reflexionar. Per què s'ha arribat a aquest punt? i el més important: Què em de fer NOSALTRES per a solucionar-ho?. Tots pensarem que els que s'han d'encarregar de la situació són els polítics, que són ells els que ens han portat a aquesta situació (entre altres personatges). Però pel moment, els afectats han sigut els treballadors, els que realment estem fent que el país tiri endavant. Quants polítics s'han quedat sense feina?. Quants s'han abaixat els sous astronòmics?. Quants han demanat perdó per haver fet malament la seva feina? A qui han demanat responsabilitats? Gent... ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl, ja n'hi ha prou d'esperar que siguin ells els que ens treguin d'aquesta situació, ja n'hi ha prou del "ja ens en sortirem". NO ENS EN SORTIREM. Si nosaltres, els treballadors, que som els realment afectats en aquesta crisi, no ens movem, no ens en sortirem.

Per això demano, no pel meu bé, no pel bé de del món. És pel bé de cadascú de nosaltres, de la nostra família, dels nostres amics... és pel bé de tots els que estimem, que ens hem de mobilitzar!. 

Perquè això no ha fet res més que començar, mentre els polítics vegin que la societat no es mou, seguiran fent de les seves.

No siguem mandrosos! Aixequem-nos! Cridem! Lluitem! Indignem-nos! Perquè estem en els nostre dret! Perquè, potser no encara, però arribarà un dia, que la gent no tindrà més a perdre. No deixem que arribin fins aquest punt, no deixem que destrossin tot el que la gent va aconseguir en el seu moment.

Jo ja m'he cansat d'estar asseguda, veient com són els altres que lluiten pels meus drets, com estan uns quants lluitat pel bé de tothom. No siguem com ells. No mirem només per nosaltres. Mirem per a tots, perquè només quan estiguem units podrem canviar les coses.

Per això us diré una frase que em va dir un amic meu fa uns dies, i la veritat que em va agradar i es que "les cadenes només es senten quan un camina". Aixequeu-vos, camineu i notareu que vosaltres també esteu encadenats.