La setmana passada vaig anar amb uns amics al Palau de la Música. L'edifici no em deixarà mai de fascinar.
La qüestió és que hi celebraven el centenari de la fundació de la Societat Catalana de Biologia, i gràcies a la Mònica, que em va informar de l'esdeveniment, vaig poder-hi ser present.
Al principi pensava que seria avorrit, molta xerrameca i poca teca; però em va sorprendre lo interessant que em van semblar totes les xerrades (algunes més que d'altres... tot s'ha de dir), però el missatge final, era molt maco i esperançador.
Sempre hi ha hagut molta cultura científica en el nostre país. Catalunya sempre ha sigut capdavantera en moltes qüestions, i no es queda enrere quan parlem de ciència. I m'en sento molt orgullosa, de formar part d'una societat com aquesta i d'haver pogut assistir al centenari d'una institució tan important, amb membres tan importants.
A banda d'això, un dels vídeos que ens van ensenyar era sobre un dels capítols que TV3 estava enregistrant per al Sense Ficció. Es tracta d'introduir i explicar una mica la ciència al nostre país. El capítol es diu "Lluitant per la vida" i el resumeixen així:
"Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d'altres, mostren l'estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l'alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més a la societat... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.
És una experiència humana i humanista col·lectiva, tenaç en la seva persistència en la lluita pel coneixement, que ha configurat un pensament col·lectiu indiscutible en oposició als drames de la història.
Fa cent anys, un grapat de científics, conscients tant dels seus deures col·lectius com del destí del país, van proclamar que la veritable glòria de Catalunya només s'assoliria quan es fes Ciència com la que es feia en altres països. El documental interroga sobre aquest repte posant l'accent en els homes que avui la fan i recorre el llarg camí que ha fet la ciència.
D'altra banda, de la mà de Moisès Broggi el documental també s'endinsa en la medicina de guerra, l'exili i la postguerra, que tensen la narració i configuren el caràcter quixotesc d'aquests herois de la ciència. Tots junts han consolidat l'estructura social catalana tant retornant els avenços científics a la societat com participant donant relleu a la vida cultural del país."
Us deixo el link per si voleu, hi ha un vídeo molt interessant: aquí
Espero que us animeu a veure'l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada