El cervell no pot concentrar-se en més de dues activitats alhora

Els neurocientífics exploren la capacitat humana per treballar en multitasca i conclouen que quan s'intenten fer tres tasques alhora, es perd el fil d'una d'elles.

El cervell humà pot concentrar-se en diverses activitats alhora. En dues activitats, per a ser exactes. A partir de la tercera, es col·lapsa, segons han observat investigadors francesos desprès d'escrutar amb ressonància magnètica els cervells de voluntaris que intentaven fer diverses tasques simultànies.

"Podem conduir i estar parlant al mateix temps, però no podem afegir una tercera activitat" com manipular el GPS, ha explicat Etienne Koechlin, neurocientífic de l'Institut Nacional de la Salut i la Investigació Mèdica de França i coautor de l'estudi "Quan s'intenten fer tres coses alhora, es perd el fil d'una d'elles". Un altre exemple que dona Koechlin: "Podem cuinar i estar parlant per telèfon, però no podem llegir el diari alhora".

La raó, segons ha demostrat la investigació, presentada en l'últim número de la revista Science, es que el cervell reparteix el treball entre els seus dos hemisferis quan s'ha de concentrar en dues tasques alhora. En persones dretanes, l'hemisferi esquerre s'encarrega de la tasca principal i el dret, de la secundària. Si en aquest moment s'intenta començar una tercera activitat, el cervell no la pot assumir al tenir ja els dos hemisferis ocupats. Solució: s'interromp una de les dues activitats que s'estaven fent per a poder concentrar-se en la tercera.

Aquest fenomen s'ha observat en un grup de 32 voluntaris sans als que se'ls hi va demanar que realitzessis complexes proves cognitives per a les que anaven a rebre compensació econòmica. Algunes proves tenien premis majors que altres, el que indicava quins eren més importants.

Mentre els participants en l'estudi es van concentrar en una sola tasca, les imatges de ressonància magnètica van mostrar que tenien àrees dels dos hemisferis del cervell dedicades a aconseguir el premi. Concretament, unes àrees del còrtex frontal que participen en activitats per a les que un està motivat.

Al concentrar-se en dues tasques, les imatges van mostrar com el cervell les distribuïa entre els hemisferis. En llenguatge informàtic: va seguir processant les dues activitats en paral·lel.
A l'introduir una tercera activitat, una de les tres s'interrompia: aquesta activitat que s'abandonava, per agafar-la més tard, deixava de processar-se en paral·lel per processar-se en sèrie.

La investigació demostra que la capacitat del cervell humà de funcionar en multitasca és limitada, observa Koechlin. Inclòs quan només fem dues activitats alhora, "som menys eficients en cada una de les dues que si les fem per separat". L'investigador desaconsella estudiar xatejant per internet, ja que dispersa els limitats recursos del cervell. I recorda que "som conductors més segurs quan ens concentrem en la conducció"

La soja pot prevenir l’osteoporosi

La soja s’ha d’utilitzar com a teràpia hormonal substitutiva desprès de la menopausa ja que, a més de reduir la osteoporosi, protegeix contra la toxicitat del pèptid-amilode de la malaltia d’Alzheimer i s’està estudiant un possible efecte preventiu enfront a la diabetis tipus 2. Així ho va explicar el doctor José Viña Ribes, de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, durant la seva conferència ‘Efectes beneficiosos de l’alimentació amb complements de soja sobre gens de longevitat’ a la Real Acadèmia Nacional de Farmàcia i organitzat també per COFM i l’Institut Tomàs Pascual.

“La utilització d’estrògens en dones menopàusiques pot ser perjudicial i per això s’utilitzen les isoflavones de la soja”, va afirmar Viña Ribes, que es va posicionar a favor dels aliments suplementats amb soja enfront a l’uús de genisteina com a fàrmac. Així mateix, el doctor va fer èmfasi en que és aconsellable consumir aquests aliments en petites quantitats i diversos cops al dia.

Igualment, el mateix dia es va fer la conferència “Inflamació i patogenicitat. La resposta inflamatòria en patologies cardiovasculars i en l’envelliment” a càrrec del doctor Lisardo Boscá Gomar, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Alberto Sols.

El doctor va abordar el tema de la patologia inflamatòria com a causa d’un 70-80% de malalties, entre les que destaquen l’Alzheimer, anafilàxies, aterosclerosi, malaltia de Crohn, dany isquèmic/perfusió. A més de la importància de les cèl·lules com els monòcits, macròfags i neutròfils; i de factors de transcripció com PPAR i LXR, en els processos inflamatoris.

Els afectats d'osteoporosis no tenen la percepció d'estar malalts

La meitat de les dones patirà una fractura a causa de la osteoporosis després dels 50 anys, segons un estudi internacional liderat per la Universitat de Columbia de Nova York i l'Hospital del Mar de Barcelona, que ha sigut publicat a la revista 'Osteoporosis International'.

La investigació titulada 'Global Longitudinal Study of Osteoporosis in Women' ha sigut coliderada pel metge Robert Lindsay, de la Universitat de Massachussents a Boston, i el cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital del Mar, Adolf Díez-Pérez, i mostra que moltes dones amb alt risc de patir fractures associades a l'osteoporosis no senten les implicacions de tenir factors de risc importants.

L'estudi ha reunit informació sobre els factors de risc de la osteoporosis, tractaments, comportaments de les pacients i conseqüències de les fractures de 60.000 dones de més de 55 anys de deu països i en un període de 5 anys.

Les dones eren d'Austràlia, Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Espanya (2.910 eren de Barcelona), Regne Unit i Estats Units.

Casi un terc d'elles (32%) tenia un diagnòstic d'osteoporosis, un 27% havia patit fractures prèviament, el 15% tenia un pes baix, un 38% havia patit caigudes feia poc i un 18% tenia antecedents familiars de fractura de cadera.

"Els resultats d'aquest estudi ens permetran concienciar a les dones de la importància de pendre's seriosament la seva malaltia", va senyalar Díez Pérez. "La osteoporosis no només està infradiagnosticada i infratractada, sinó que un cop diagnosticada la percepció de malaltia també està per sota de les altres patologies de les quals les pacients són molt conscients", va afegir.

Alhora va constatar que només el 43% de les dones diagnosticades d'osteoporosi desprès de la menopausa pensaven que el seu risc de fratura era major que el d'altres dones de la mateixa edat; aquesta fracció es redueix a un terç quan es te en compte a dones amb dos o més factors de risc importants.

A la osteoporosis, la quantitat de mineral dels ossos disminueix, de manera que la seva baixa densitat causa una fragilitat que fa que els ossos es trenquin més fàcilment.

Quan hi ha fractures, aquestes acostumen a comportar dolor crònic, pèrdua de la independència i de la movilitat i, especialment en el cas de fractura de cadera, un major risc de mort. El risc de fractura augmenta considerablement amb l'edat, de manera que es preveu que el nombre de fractures augmenti a mesura que envelleixi la població, tenint en compte que després de la menopausa, una de cada tres dones desenvolupa osteoporosis.

Aixó, s'han identificat diversos factors de risc que s'haurien de tenir en compte en dones majors de 55 anys, com per exemple el baix pes, l'edat avançada, antecedents familiars de fractura de cadera, història personal de fractures des dels 25 anys, ingesta de cortisona, artritis reumatoide i consum de tabac.

"Esperem que la visió que obtenim de l'estudi ajudarà a que metges i pacients treballin junts per identificar a les persones amb risc de fractura i millorar la comprensió del significat d'aquest risc" va indicar la autora principal de l'article, Ethel Siris, directora del Toni Stabile Osteoporosis Center del Centre Mèdic de la Universitat de Columbia, de Nova York.

Segons els autors de l'estudi, es necessita urgentment la millora de l'educació tant de metge com de dones post-menopàusiques. "L'educació és fonamental si volem reduir l'efecte d'aquestes fractures a tot el món", van concloure.

Identificades les primeres mutacions genètiques en l'estudi de la leucèmia limfàtica crònica

La revista Nature ha publicat un article sobre la tasca recent que duu a terme un consorci internacional creat per a l'estudi del genoma del càncer (International Cancer Genome Consortium, ICGC), en el qual participen més de dos-cents científics, una vintena llarga dels quals són espanyols i treballen sota la direcció científica d'Elías Campo, catedràtic del Departament d'Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina de la UB i investigador de l'Hospital Clínic, i de Carlos López-Otínm de la Universitat d'Oviedo.

L'aportació espanyola a l'ICGC es centra en l'estudi del genoma de la leucèmia limfàtica crònica (Projecte LLC), la forma de leucèmia més freqüent en els països occidentals i que presenta un comportament clínic molt heterogeni. Els investigadors Campo i López-Otín han anunciat avui que ja s'han identificat les primeres mutacions genètiques. Això permetrà, en un futur, desenvolupar noves estratègies diagnòstiques i nous fàrmacs per combatre aquest tipus de càncer.

El Projecte LLC es recolza sobre una llarga tradició investigadora d'aquesta malaltia a Espanya, i particularment a l'Hospital Clínic i a la Universitat de Barcelona, on es disposa d'una col·lecció de mostres excel·lent, associada a una base de dades, que constitueix el nucli impulsor d'aquest projecte. A més, també compta amb la participació d'altres infraestructures, com ara el nou Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), dirigit per l'investigador Ivo Gut, que estarà ubicat al Parc Científic de Barcelona. El director científic del Projecte LLC és el catedràtic Elías Campo, un dels experts més destacats en la investigació d'aquesta malaltia a escala internacional.

L'International Cancer Genome Consortium, en el qual participen, a més d'Espanya, una desena de països, coordina projectes de recerca de tot el món amb l'objectiu de seqüenciar un total de 25.000 genomes dels ciquanta tipus de càncer més importants. La identificació de les alteracions genètiques en aquests tumors impulsarà el desenvolupament de mètodes diagnòstics més precisos i de teràpies més eficaces contra el càncer, una malaltia que causa una de cada quatre morts al nostre país.

En el Projecte LLC, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a travès de l'Institut de Salut Carlos III, també hi participen investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, l'Institut Català d'Oncologia, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca i la Universitat de Deusto.

La OMS presentarà al 2013 una nova classificació mundial de transtorns mentals “més útil” per a la pràctica clínica.

La Organització Mundial de la Salut (OMS) ha iniciat un procès de revisió de la seva classificació mundial dels transtorns mentals amb l’objectiu de “redefinir” aquestes patologies i elaborar un catàleg “més útil” per a la pràctica clínica i els professionals sanitaris, que haurà d’estar llest per al 2013 o 2014.

Així ho va assegurar el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) José Luis Ayuso, que representa a Espanya dins del grup d’experts internacionals que treballa en aquest document, i que s’ha reunit a Madrid amb l’objectiu d’establir les bases d’aquesta nova classificació, la última modificació de la qual es va fer el 1992.

Aquest grup extern de la OMS ha establert iniciar uns estudis de camp per a conèixer la situació de les malalties mentals en funció de les diferents zones geogràfiques, per a partir d’allà desenvolupar unes definicions “amb caràcter universal” que tinguin validesa a tot el món.

Així mateix, volen que aquesta nova classificació tingui “utilitat per a clínics i no sigui purament conceptual i teòrica”, va explicar Ayuso en declaracions a Europa Press, de manera que “pugui ajudar als professionals sanitaris a l’hora de pendre decissions en el maneig terapèutic d’aquestes patologies”.

Igualment, estudiaran la possibilitat de “simplificar” algunes de les categories actualment vigents perquè hi ha algunes que s’utilitzen poc i, per contra, altres que “serveixen com a calaix desastre”, algo que aquest expert confia en erradicar ja que “no es pot diagnosticar per eliminació”.

A la reunió d’aquests dies a Madrid no han entrat en detalls sobre malalties concretes, deixant-ho per a futures reunions com les que celebraran a Ginebra els pròxims mesos de juny i novembre.

Un dels temes a definir en un futur serà la descatalogació de la transexualitat com a transtorn mental, algo pel que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar recentment que va iniciar gestions per a que sigui eliminada d’aquesta classificació.

Desenvolupen un pàncrees 'artificial' basat en un software antidiabetic

Investigadors de la Universitat de Boston als Estats Units han desenvolupat un pàncrees artificial que utilitza un algoritme informàtic per equilibrar els nivells de sucre a l’organisme i que podria ajudar als pacients amb diabetis tipus 1 a controlar millor la malaltia. Les característiques del dispositiu es publiquen aquesta setmana a la revista ‘Science Translational Medicine’.

L’estudi s’ha realitzat amb un dispositiu que utilitza un ordinador portàtil però en un futur podria portar un xip informàtic com a part d’un sistema artificial completament transportable i que podria revolucionar el tractament d’unes 285 milions de persones que viuen amb diabetis.

A la diabetis tipus 1, el pàncrees deixa de produir suficient insulina, hormona que redueix el sucre en sang, per a controlar de manera adequada els nivells de sucre sanguinis a l’organisme.

A l’actualitat, la única manera de que els pacients segueixin sans és mantenir un delicat equilibri del sucre en sang per a que els nivells no pugin o baixin massa. Això suposa un controla de 24 hores sobre el sucre en sang i injeccions d’insulina, juntament amb una dieta estricta i exercici. Inclòs quan es porta un estil de vida controlat, el sucre en sang pot baixar a nivells perillosos donant lloc a hipoglucèmies.

Anteriors intents per a desenvolupar un pàncrees artificial només s’han centrat en l’administració d’insulina i no han pogut prevenir la hipoglucèmia. En el seu treball actual, l’equip de Firas El-Khatib, ha desenvolupat un pàncrees artificial que administra insulina i glucagó segons les necessitats existents, imitat en gran mesura al pàncrees normal.

Aquest pàncrees artificial està composat per un control continu del sucre en sang, dues bombes que injecten les hormones sota la pell i un ordinador portàtil que integra el programa informàtic que permet a les dues bombes interaccionar entre si i calcular quanta insulina o glucagó necessita un pacient en un moment donat.

Els investigadors van poder controlar amb aquest dispositiu en sucre en sang dels participants en l’estudi sense que tingués lloc cap hipoglucèmia. A l’actualitat els científics estan provant un pàncrees artificial portàtil, en el que el programa informàtic va en un petit xip en comptes d’un ordinador.

Investigació desvela la funció de dos gens relacionats amb l’esquizofrènia

Investigadors de l’Institut de Neurociències han desvelat la funció que dos gens relacionats amb l’esquizofrènia compleixen a l’escorça cerebral, han informat avui fonts d’aquesta institució, integrada per la Universitat Miguel Hernández i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

L’estudi, dirigit pels investigadors Óscar Marín i Beatriz Rico, ha desvelat la funció dels gens Nrg1 i ErbB4, el que permetrà profunditzar sobre les causes de l’esquizofrènia i obrir noves portes a la troballa de fàrmacs més efectius.

Tot i que se sap poc sobre les causes de l’esquizofrènia, sembla que “la malaltia es deu a l’alteració simultània de diversos gens”, entre els que figuren el NRg1 i ErbB4, la mutació dels quals a ratolins de laboratori produeix alteracions similars a les descrites en els malalts d’esquizofrènia.

Les mencionades fonts han informat que l’estudi ha demostrat que aquests dos gens “tenen un paper clau en el desenvolupament de les connexions de les interneurones inhibidores de l’escorça cerebral, neurones la funció de les quals és modular i sincronitzar l’activitat de les neurones principals del còrtex”.

“El còrtex cerebral és la regió més complexa del nostre cervell, responsable de la nostra capacitat de raonament, del llenguatge i del comportament social”, ha explicat la investigadora Beatriz Rico.

Ha explicat que el seu funcionament depèn de les connexions neuronals, “que poden ser de dos tipus, excitadores o inhibidores, segons activin o inhibeixin l’activitat neuronal”.

El seu company d’investigació, Óscar Marín, ha afegit que aquests dos gens tenen un doble funció: permeten la formació de connexions entre neurones inhibidores i excitadores i “són necessaris per a que les interneurones rebin les connexions excitadores”.

“Si es perd la funció d’aquests gens, per exemple per una mutació, el còrtex cerebral perd la inhibició, el que dona lloc a importants desajustos funcionals”, va afegir Rico.

La esquizofrènia és un desordre complex que interfereix amb el funcionament de diversos sistemes cerebrals necessaris per al raonament i el comportament social.

Encara que els seus aspectes més notables –pensament desordenat, deliris, al·lucinacions, alteracions afectives, conductuals i del llenguatge- no es fan visibles fins al final de l’adolescència o la primera joventut, es creu que la malaltia té un fort component genètic, ja que s’hereta en un 80% dels casos.