Mosques addictes a l'alcohol?

Després de dues setmanes sense escriure res al bloc, torno amb una de les recomanacions que m'han recomanat, i que la veritat, l'he trobat d'allò més curiosa.

Es tracta d'un experiment que (evidentment) han fet als Estats Units, i que segons ells, tot va començar com una idea boja.

L'experiment l'han fet amb un dels organismes més estudiats en la ciència, la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) i el que han trobat és un mecanisme molecular directament implicat en la reacció del cervell a la gratificació o a la seva absència. Bàsicament el que han descrit és que les mosques mascles, quan són rebutjades per les femelles, beuen alcohol, mentre que les que estan sexualment satisfetes, s'abstenen.

Drosophila melanogaster

Però anem a explicar una mica més com va sorgir la idea. 

Tot va començar en un laboratori de la Universitat de Califòrnia de San Francisco. Els investigadors sospitaven que podria haver algun mecanisme cerebral que relacionés les experiències (com ara el rebuig sexual) amb estats psicològics com ara la depressió del sistema cerebral que respon a la gratificació. Per tant hi hauria alguna relació entre el (per exemple) desamor amb una addicció?

En l'experiment van formar dos grups de mosques mascles per a ser sotmeses a diferents experiències sexuals. Uns mascles tenen sessions durant una hora, tres cops al dia durant 4 dies amb femelles que els rebutgen per què ja han estat aparellades. En aquest cas van veure que els mascles no tenien un comportament de seguici amb les femelles, inclòs amb aquelles femelles que són receptives.

En canvi, els altres mascles tenen sessions de sis hores d'aparellament amb diverses femelles verges receptives, en una proporció de 1 a 5 (1 mascle per cada 5 femelles), durant quatre dies.

En el següent pas els mascles no satisfets sexualment es posen en un altre recipient en que poden escollir entre un aliment normal i un altre aliment en que se li ha afegit un 15% d'alcohol, i aquestes mosques que no s'han pogut aparellar prefereixen l'aliment amb alcohol, mentre que els mascles satisfets, davant la mateixa elecció, trien l'aliment sense alcohol.

La diferència de comportament respon al que passa al cervell d'uns i dels altres. Segonsel que diuen és que, una petit molècula que anomenen neuropèptid F en el cervell de les mosques, o més aviat el nivell que tenen d'aquestes molècules, és el que controla les diferents conductes. El neuropèptid en qüestió és un regulador de la cerca de la gratificació. Així, els mascles que aconsegueixen aparellar-se amb èxit tenen una gran quantitat d'aquesta molècula al cervell, mentre que els rebutjats tenen nivells inferior i busquen una gratificació alternativa consumint l'alcohol fins arribar a nivells d'intoxicació.

Els investigadors han verificat aquesta troballa fent també experiments amb mosques transgèniques (que tenen un gen d'alguna altra espècie incorporat dins el seu material genètic). Amb la enginyeria genètica es poden fer manipulacions dels nivells de neuropèptid F de manera que es pot "jugar" amb els seus nivells. Quan s'augmenta la producció d'aquesta molècula en el cervell de mascles que no s'han aparellat, actuen com si estiguessin satisfets sexualment rebutjant voluntàriament l'alcohol. D'altra banda, quan els nivells del neuropèptid és baix, els mascles, encara que estiguin satisfets sexualment, actuen com si fossin rebutjats per les femelles i trien l'alcohol.

S'ha trobat una molècula similar en els humans, que s'anomena neuropèptid Y, i també pot controlar els comportaments com ara el consum excessiu de l'alcohol. Els investigadors creuen que pot ser una pista per,  al futur, poder  tractar mitjançant aquest mecanisme el problema de les addiccions. De fet els nivells de neuropèptid Y en el cervell humà, es redueix en persones que tenen depressió i tenen problemes post-traumàtics, el que pot predisposar-les a l'alcohol. 

Després de tot, es tardarà encara un temps en poder traslladar tot el coneixement en mosques com a un nou enfocament terapèutic en humans. També s'ha vist que aquesta molècula està implicada en l'alimentació (és un regulador de la gana), l'ansietat i la son. De manera que s'ha fet un petit pas per entendre un dels grans problemes que té la nostra societat, que és l'addicció, però encara s'ha d'investigar molt més sobre els efectes d'aquest neuropèptid Y.

Per últim agrair la col·laboració del Dani per donar-me el link a la notícia!