El virus no ens infecten a tots per igual

Sempre ens hem preguntat, almenys jo us quants cops, com podia ser que certes persones fossin més propenses a agafar uns refredats i d'altres no s'hagin refredat mai (o molts pocs cops) i que un refredat afecti més a una persona que a una altra. Doncs la resposta, si més no en part, ja ha estat descoberta!

Un grup d'investigadors dels Estats Units han descobert un gen que està implicat en les persones que presenten un quadre més greu de grip. El treball s'ha publicat a una de les revistes més prestigioses com és la Nature.

En concret, els científics es van adonar que el gen anomenat IFITM (interferó induïble transmembrana), que regula una proteïna de la membrana de les cèl·lules, té un factor clau en el procés d'infecció, ja que la proteïna protegeix de l'entrada dels virus a les cèl·lules. Per tant en condicions normals ens protegeix, però si la proteïna està mutada (no funciona), els virus tenen més facilitat per entrar.

Els estudis es van fer amb el virus H1N1. En els cultius cel·lulars es va veure que les cèl·lules que tenien certes mutacions a aquest gen eren més susceptibles a la infecció. Després, en ratolins es va comprovar que aquells sense el gen (anomenats Knock-out) desenvolupaven una pneumònia fulminant inclús quan se'ls exposaven a un virus d'activitat moderada.

Per últim es va comprovar què havia succeït amb les persones hospitalitzades durant l'epidèmia de grip del 2009, i es va veure que hi havia una elevada proporció de persones que tenien la mutació d'aquest gen, el que feia que la proteïna fos menys eficaç. En general, hi ha variacions en una de cada 400 persones, però en els ingressats aquesta taxa augmentava a una de cada 20. Això vol dir que el gen influeix, encara que sigui només en una part, a la susceptibilitat. 

Un dels coautors de l'estudi, Paul Kellam, va dir que la troballa podia servir per predir els casos més greus en persones exposades a la grip.

També s'ha dit que aquest treball indica que quan s'investiga la possible toxicitat d'un virus, no només s'ha de centrar en la genètica del virus en sí, sinó que també és important la genètica de l'infectat.

Per ara, el paper del gen sembla important, encara que queda molt per a investigar. De moment també s'ha vist en els cultius in vitro (per tant en cultius de cèl·lules, no en animals), que també protegeix contra altres virus, com ara el del Nil occidental (infecció que va en augment en el nostre país i que es transmet mitjançant  els ocells).