Últimament m'ha arribat, des de diferents
fonts, informació sobre una nova tecnologia que de mica en mica està agafant
els seu lloc a la societat actual.
La nova tecnologia en qüestió és la impressora
en 3D.
No fa gaire que vaig escoltar aquest terme
per primer cop a la meva vida, i ho he de dir, em va sobtar moltíssim. Què
volia dir imprimir en 3D? no deixa de ser una petita fàbrica a casa teva. Li
indiques a la impressora el protocol que ha de seguir, li administres el
material que ha d'utilitzar i en un pim pam (actualment no tant però en breu
serà un dit i fet) ja tens construït el que volies/necessitaves.
Parlant sobre el tema, me n'he adonat que
serà una aplicació que farà canviar bastant la manera de funcionar que té el
món actualment. A bo o a dolent mai se sap, la humanitat sempre m'acaba
sorprenent. El que està clar, es que la invenció està agafant embranzida i en
(molt) poc temps ja serà el pa nostre de cada dia.
Un cop feta la introducció ve el tema
científic. Com aquest invent ens pot ajudar a la ciència? En faré dues
referències que he trobat molt interessants.
Primer. Titular més que sorprenent. Cito
literalment.
Aconsegueixen la impressió en 3D de
cèl·lules mare humanes.
"Un equip de la Universitat Heriot-Watt
d'Edimburg ha dut a terme la primera impressió en 3D de cèl·lules mare humanes.
El treball, dirigit pel doctor Will Wanmiao Shu, ha explicat que en poc temps
serà capaç d'imprimir teixits humans.
Es tracta del primer cop que es fa ús de
les cèl·lules mare com una forma de "tinta" imprimint de manera
controlada estructures tridimensionals d'elles. Alan Faulkner, especialista en bioenginyeria va construir la impressora a partir d'un equip d'impressió
antic. L'home va utilitzar una tècnica basada en un sistema de vàlvula que és
capaç de crear diferents patrons programables a partir de diferents bio-tintes,
que a la seva vegada i de forma independent regulen el volum de cada gota.
L'equip va imprimir petites gotes de
bio-tinta que contenien cada una fins cinc cèl·lules de ronyó d'embrió humà i
una línia cel·lular embrionària. Segons Shu, el 99% de les cèl·lules assajades
estaven vives i eren viables per la replicació.
La impressió és lo suficientment precisa
com per a produir micro-teixits en 3D. Les cèl·lules impreses encara poden mantenir
la seva potència, capacitat de diferenciar-se en qualsevol cèl·lula del nostre
cos. Es pot aconseguir models precisos de teixits humans essencials per al
desenvolupament de fàrmacs in vitro.
Aquesta diferenciació es produeix quan les
cèl·lules mare es combinen amb cèl·lules naixents d'òrgans específics com el
fetge o els pulmons que emeten senyals químiques per transformar les cèl·lules
mare en fetge o teixit pulmonar.
L'equip de Shu ha explicat que darrere la
impressió 3D de cèl·lules mare humanes, en un futur pròxim, possiblement a
partir del 2015, buscaran produir teixit hepàtic humà i construir òrgans
individuals a través de la tècnica per a que puguin utilitzar-se en trasplantaments Sent així, en un futur proper podríem imprimir grups d'aquestes
cèl·lules per a "programar-les" i que es converteixin en òrgans que
necessitem. Un principi que acabaria amb tots els problemes de la donació."
Un cop vaig acabar de llegir aquesta
informació, sincerament, no m'ho creia. A part que hi ha alguns conceptes que
no acabava de veure clars... però he buscat informació sobre el director del
grup i es veu que té força renom en la seva disciplina de micro enginyeria i
que té aquest projecte finançat per una farmacèutica.
O sigui, que sembla que sí, s'està investigant
en crear nous òrgans substitutius.
En segon lloc hi ha una altra informació
que m'han passat sobre el tema que també he trobat molt interessant.
La impressió en 3D permet la reconstrucció
de la cara d'un home víctima d'un càncer
És el cas d'un home que tenia un tumor
facial de la mida d'una pilota de tenis. Era un tipus de càncer que s'havia
d'extirpar i en les que va necessitar posteriors intervencions quirúrgiques.
El problema d'aquest home és que el càncer
se li va expandir per gran part de la seva cara, de manera que el tractament
quirúrgic que li van aplicar va tenir que treure-li gran part de la seva cara
esquerra. Però aquest problema s'ha vist mig arreglat amb l'arribada de la
impressió en 3D, que li ha retornat part de la cara en certa manera.
Mitjançant una tècnica pionera, els
cirurgians van aconseguir reconstruir la meitat de la seva cara, dissenyat
mitjançant la impressió 3D d'una pròtesi que li recobria la meitat de la cara.
Aquest procediment realitzat al Regne Unit per primer cop ha aconseguit crear
una espècie "d'imatge mirall" de la cara del pacient.
Per a això van fer un estudi de com podria
ser la cara del malalt amb escàners i reconstrucció tridimensional, per després
dissenyar la màscara facial, mitjançant impressió 3D en nylon endurit.
En el futur, lo ideal seria imprimir
aquest tipus de rostres artificials en silicona, que permetria una millor
adaptació a la cara de l'individu, i inclús la diferent coloració de la
pròtesi.
La impressió 3D en nylon es va realitzar
capa a capa, i la seva col·locació al rostre no va ser una feina fàcil. Aquesta
pròtesi facial està subjecta a la cara mitjançant imants, que així facilitar la
col·locació i retirada.
El nou avenç de la tecnologia 3D li ha
tornat en part la normalitat a aquest pacient anglès.
Fonts:
http://alt1040.com/2013/04/impresion-3d-de-celulas-madre-humanas
http://blogthinkbig.com/impresion-3d-reconstruccion-cara/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada