Les malalties recessives heretades d'un sol progenitor

Perquè no tot és tan simple com l'herència Mendeliana.... 

Investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid han descrit tres casos de disomia uniparental (herència de dues còpies del mateix cromosoma exclusivament d'un progenitor) en pacients amb malalties metabòliques d'herència recessiva (en que es necessita tenir defectes en les dues còpies del cromosoma). Aquesta troballa posa de manifest que la freqüència d'aquests casos pot ser més gran de la que s'espera.

Les malalties metabòliques hereditàries afecte l'estructura o la funció dels enzims, receptors o de transportadors implicats en el metabolisme. Són considerares malalties rares per la seva baixa prevalença. S'hereten majoritàriament de manera recessiva, i després d'identificar les mutacions en el pacient, es confirma l'herència en els pares.

Típica herència de malalties recessives

Els investigadors destaquen que el treball posa de manifest la importància d'analitzar els pares per a completar el diagnòstic genètic dels pacients i la utilitat dels anàlisis de "xips" de ADN per a detectar disomies uniparentals i altres tipus de re-ordenaments del genoma com ara grans delecions. 

La freqüència d'aquests re-ordenaments, tot i que en principi és baixa, pot ser més alta del que s'estima ja que els anàlisis no es fan rutinàriament. 

Aquesta troballa es va realitzar després d'identificar tres pacients afectats amb diferents tipus d'aquestes malalties (acidèmia propiònica, homocistinúria i un defecte congènit de la glicosilació) que portaven una mutació del corresponent gen en els dos cromosomes. Tot i així, un dels pares no era portador de la mutació.

Després d'excloure la possible no-paternitat, el genoma dels pacients es va analitzar amb uns "xips" de ADN per a caracteritzar els polimorfismes d'un sol nucleòtid (seqüències d'ADN que varien entre individus, però que es mantenen en herència, una del pare i una de la mare) pera tot el genoma. Es va observar que en cada pacient hi havia una regió o segment del cromosoma on s'havia perdut l'heterozigositat (per tant que les dues còpies eren iguals), just on es localitzava el gen responsable de la malaltia.

Els anàlisis es van completar estudiant altres tipus de polimorfismes, en aquest cas microsatèlits (seqüències més llargues d'ADN), en les mostres dels pacients i dels pares. Les dades van confirmar que els pacients tenien dues còpies de segments dels cromosomes heretats exclusivament del pare o de la pare.

D'aquesta manera la mutació apareix en les dues còpies i es produeix la malaltia. A més d'aquest tipus de casos, reportats amb poca freqüència, la disomia uniparental pot donar lloc a malaltia quan els cromosomes implicats tenen gens la expressió del qual es troba regulada per la empremta genètica (casos en que només la còpia de la mare o la del pare s'expressen a conseqüència de la inactivació de l'altre còpia per efecte de marques epigenètiques, que són modificacions que tenen els gens al llarg de la vida), com són el cas dels síndromes Prader-Willi i Angelman.