Investigadors de l'IDIBELL han col·laborat en un estudi que caracteritza una proteïna anomenada RBM38, clau en la regulació de la mort de les cèl·lules tumorals, que es desactiva en els tumors mamaris, fent-los més resistents a determinats tractaments de quimioteràpia.
L'estudi ha estat coordinat per investigadors del Netherlands Cancer Institute. Els resultats es publiquen en el darrer número de la revista Nature Communications.
La proteïna p53 anomenada guardià del genoma s'encarrega d'eliminar les cèl·lules premalignes. Els investigadors han descobert que la RBM38 l'ajuda a exercir aquesta defensa mitjançant el control d'unes petites molècules reguladores denominades microARNs. L'investigador de l'IDIBELL Manel Esteller ha explicat que "aquesta funció normal de RBM38, que faria desaparèixer les cèl·lules amb defectes susceptible d'originar un tumor, es perd en el càncer de mama".
L'estudi conclou que els tumors mamaris desactiven epigenèticament el gen de RBM38 (es produeix una alteració química en l'ADN del gen que codifica per aquesta proteïna), de manera que no pot interactuar entre p53 i els microARNs per evitar el creixement anòmal.
Aplicació pràctica
Segons Esteller, aquesta troballa, a més d'aprofundir en el coneixement dels orígens del càncer, també podria tenir una aplicació pràctica. "Els tumors de mama en els quals no funciona la proteïna RBM38 són especialment resistents a determinades quimioteràpies, com les que contenen el fàrmac doxorubicina. Per tant podria ajudar a seleccionar en aquests pacients un tractament amb un altre fàrmac per maximitzar les probabilitats que els pacients responguin a la teràpia".
Per entendre-ho millor,
Què són els microARNs?
És una cadena de ARN (ácid ribonucleic) molt petita, de 21-25 aminoàcids que té la capacitat de regular l'expressió d'altres gens mitjançant diversos processos, utilitzant la interferència com a manera de bloqueig d'expressió.
Què és la doxorubicina?
És un antineoplàsic en que la seva principal acció es creu que és la inhibició de l'ADN, l'ARN i síntesi proteïca, tenint així un efecte tòxic per a les cèl·lules. Com que les cèl·lules tumorals són les que proliferen més activament, són les que tenen un requeriment més gran de ADN, ARN i proteïnes, per tant l'efecte de la doxorubicina és a totes les cèl·lules però principalment afecta a les cèl·lules tumorals.
flipando me hayo!
ResponElimina