Investigadors de l'IDIBELL i de la Universitat de Barcelona han analitzat la primera mostra d'un cervell complet d'una pacient afectada amb leucodistròfia MLC. Aquest estudi ha permès definir la relació funcional que existeix entre els dos gens que causen la malaltia: MLC1 i GlialCAM, cosa que obre la porta a noves estratègies terapèutiques per tractar aquesta malaltia rara. L'estudi ha estat publicat a la revista Human Molecular Genetics.
En el treball han col·laborat el grup de Genètica Molecular Humana de l'IDIBELL, liderat per la investigadora Virginia Nunes, i el grup de Malalties Rares de la UB, encapçalat per Raúl Estevez que ha coordinat el projecte. Tots dos formen part del CIBERER (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares).
Gens causants de la MLC
La leucoencefalopatia megaliencefàlica amb quists subcorticals (MLC) és un tipus rar de leucodistròfia que apareix durant el primer any de vida i està caracteritzat per la macrocefàlia (grandària excessiva del cap). Uns anys després apareix un lent deteriorament neurològic amb atàxia (deficiència de la coordinació motora) i espasmes. Les tècniques de ressonància magnètica revelen inflamació de la substància blanca cerebral i la presència de quists subcorticals, especialment en les regions temporal i anterior.
En el 75% dels pacients de MLC s'han identificat mutacions en el gen MLC1, causant de la malaltia. En el 25% restant dels pacients, sense mutació en el gen MLC1, la malaltia es manifesta amb dues formes: una que presenta les mateixes característiques clíniques i les mateixes dades de ressonància magnètica que s'observen en malaltes amb mutacions en MLC1 i una altra amb símpotmes transitoris i en la qual la malaltia remet.
La informació genètica suggeria que almenys un altre gen estava involucrat en la MLC, però fins ara els estudis realitzats amb els gens candidats havien estat negatius. Els mateixos investigadors han identificat el segon gen causant de la malaltia, el GlialCAM, en un treball publicat el mes de maig del 2011 a la revista The American Journal of Genetics.
Relació entre MLC1 i GlialCAM
L'objectiu de l'estudi ha estat determinar la relació funcional entre aquests dos gens utilitzant la biòpsia d'un cervell complet d'una pacient afectada per MLC i també cultius primaris d'astròcits. D'una banda, han demostrat que en els casos en què la causa la malaltia és una mutació en el gen MLC1, aquesta proteïna no es detecta en el cervell. Aquest és el cas de la mostra estudiada que confirma la hipòtesi que la deficiència de MLC1 en la superfície cel·lula és la base molecular de la MLC. En aquest cas la presència de GlialCAM era normal.
D'altra banda, han demostrat que GlialCAM és una molècula escorta, necessària per portar MLC1 a les unions cel·lulars i que a més protegeix de mecanismes de destrucció cel·lular i l'estabilitza. Així, en cultius primaris d'astròcits els investigadors han observat que les mutacions en GlialCAM afecten el trànsit de proteïnes.
En definitiva, les mutacions en el gen MLC1 poden causar la malaltia per si mateixes perquè provoquen la pèrdua de la proteïna MLC1, mentre que les mutacions en GlialCAM causen la deslocalització de MLC1.
La investigadora CIBERER, Virginia Nunes, ha explicat que "els resultats de l'estudi suggereixen que en pacients amb mutacions amb MLC1 una nova estratègia terapèutica basada en la sobre expressió de GlialCAM podria ser beneficiosa" En tot cas, ha advertit Nunes, "primer caldrà conèixer millor les funcions de tots dos gens".
feia molt que no teniem article nou!! mola mola !!
ResponEliminam'alegro que t'agradi
ResponElimina