La hora de la dislèxia

Afecta al 10% d'escolars a Espanya

El Senat aprova estudiar aquest transtorn de l'aprenentatge i formar al professorat

La filla de Maria José confonia la b amb la p, feia la a invertida i el 3 i el 5 a la inversa, com reflexats en un mirall. Acabava de començar primària, i una pedagòga lo va confirmar a la seva mare que tenia dislèxia. Aquesta dificultat d'aprenentatge es considera la tercera causa de fracàs escolar i no és tan rara. Afecta entre un 8 i un 10% de nens en edat escolar, el doble que el dèficit d'atenció (TDA) o hiperactivitat (3-5%).

No obstant, el cas de Maria José Nicolás és especial. Senadora del Grup Popular per Múrcia, va aconseguir que el passat 25 de març s'aprovès per unanimitat en el Senat la seva moció per fer un estudi a nivell estatal i millorar la formació del professorat. Les xifres amb que es treballen o bé són extrapolades del Regne Unit i EEUU o procedeixen d'estudis antics, com el de la Fundació CEAR (Centre d'Estudis, Aprenentatge i Reeducació), que les eleva al 15%.

Un error de sincronització

ELs dislèxics no tenen un problema lingüístic, sinó una anomalia (hereditària) a la sincronització neuronal, com acava de publicar l'Institut Aragonès de Ciències de la Salut a la revista Dyslexia. Els hi costa associar un so amb un grup de lletres unides en una paraula. Per això, segons Maria José, "potser a Espanya hi hagi menys dislèxics que els estimats, perquè al Regne Unit es separa més l'escriptura de la pronunciació".

També per això, en la seva moció es demanaven terapeutes per a que ajudin als nens dislèxics per la seva falta de discriminació auditiva o de percepció visual. "Necessiten un entrenament físic, de motricitat, de lateralitat, per a que es desenvolupin determinades zones del seu cervell", explica Irene Ranz, presidenta de la Fundació Aprender. "També psicòlogs, perqué són alumnes afferrats al No puc".

Maria Hosé copara al dislèxic amb l'esquerrà: "Si li poses al llàpis a la dreta apendrà, però més tard i pitjor". I reconeix que cada cop més regions s'han posat les piles des de que la LOE reconeix la dislèxia, l'any 2006. A Múrcia, Balears o Canàries ja es distribueixen guies per a que els professors detectin aquests nens als que "no se'ls hi veu la cara, com els síndrome de Down, ni tenen problemes intelectuals".

Entre els consells als professors destaquen no fer sentir malament a l'alumne entregant-li un exàmen totalment corregit en vermell; oferir-li fer la prova oral i no baixar punts per ortografia (a més de la dislèxia existeix la disortografia o la discalculia, menys comuns). I, com els pares, paciència, doncs el dislèxic pot necessitar el doble de temps per fer les tasques.

El cervell dislèxic, en grau lleu o sever, ho és per sempre, però té la seva contrapartida amb la creativitat, com atestiguen Walt Disney o Albert Einstein.

Col·legis pensats per aquests nens

L'equip d'orientació del col·legi és l'encarregat de dictaminar si un nen té dislèxia, i és clau que ho faci quan aprèn a llegir i es detecten dificultats. A partir d'aquí. el petot té dret a ajudes, com un professor de Pedagogóa Terapèutica dos hores a la setmana o un aprenentatge alternatiu. També hi ha centres, com El Brot de Barcelona, que proposen des de fa 25 anys un aprenentatge multisensorial no basat en la lectoescriptura, en grups de 8 nens entre els que també hi ha hiperactius. Una iniciativa pionera que es preveu que aviat sigui exportada a Madrid.