El dia d'avui cal destacar-lo per la següent notícia que s'ha publicat a la revista Nature.
I es que s'ha fet un gran pas per a la fusió nuclear. Uns investigadors dels EEUU han aconseguit per primer cop que un experiment de fusió nuclear produís més energia que la necessària per a posar-lo en marxa, un pas prometedor cap al desenvolupament d'una nova font energètica neta, ja que no genera residus, i il·limitada, doncs el seu combustible és l'hidrogen, un dels components de l'aigua.
L'experiment, cal dir que molt fugaç, es va realitzar el passat més de novembre a la National Ignition Facility (NIF), una infraestructura d'investigació del Govern dels Estats Units amb grans aplicacions en el sector militar, però no s'han donat a conèixer fins a comprovar l'exactitud de les dades.
El que pretén la fusió nuclear, que no s'ha de confondre amb la fissió empleada pels reactors nuclears i les bombes atòmiques, és reproduir en un espai controlat les reaccions que es produeixen en el Sol i altres estrelles mitjançant la fusió per calor de dos nuclis atòmics.
El ITER, la gran infraestructura internacional que es construeix a Cadarache (França), i la NIF, situada a Livermore (Califòrnia), tenen el mateix objectiu, aconseguir una fusió nuclear rentable energèticament, però el mètode difereix completament. El mètode de la NIF es coneix com a confinament inercial.
Per aconseguir les temperatures per a la fusió, els científics dels EEUU van bombardejar amb 192 làsers un cilindre d'or de dos mil·límetres de diàmetre on al seu interior hi havia una microesfera de combustible (un plasma de deuteri i triti, dos isòtops de l'hidrogen). Els làsers van ser condicionats per a que es comprimissin i ocupessin el diàmetre d'un cabell. Els feixos van provocar una implosió, cosa que equival a reduir una pilota de beisbol a la mida d'un pèsol.
Com a conseqüència, i durant una mil milionèsima de segon, la regió central del cilindre va arribar a temperatures d'uns 100 milions de graus. Això va provocar que els isòtops d'hidrogen es fusionessin fins a donar lloc a un sol nucli d'heli i un neutró.
Durant aquest breu període de temps, la reacció va alliberar l'equivalent a l'energia emmagatzemada en dues bateries AA, unes piles estàndard (uns 17.000 Julis). Tot i ser una quantitat d'energia modesta, l'alliberació d'energia va ser més important que l'energia absorbida pel combustible, estimada entre 9.000 i 12.000 Julis.
L'energia és 10 vegades superior a la prèviament aconseguida, però els autors recorden que no es va tractar d'una reacció sostinguda, el moment d'ignició o encès que es busca.
Així que tot indica que cada cop ens queda menys per arribar a la fusió perfecte.
