A l'actualitat es registren entre 1.500 i 3.000 casos de peste a l'any a tot el món, amb una mortalitat propera al 15%, xifra que era del 60% abans de l'aparició dels antibiòtics, i del 100% en els casos de la peste pneumònica, va afirmar Antonio Carreras, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de Salamanca, durant la sessió 'Epidemies a Espanya' que va tancar el cicle 'Des de la memòria: Història, Medicina i Ciència en temps de...', organitzat per la Fundació de Ciències de la Salut.
Segons va apuntar l'expert, "el devallament de la peste va ser degut fundamentalment a la millora de les condicions de vida i en els servicis de salut". Tot i així, "continua sent una malaltia de declaració obligatòria perquè el risc d'epidèmia sempre hi es", va resaltar.
D'altra banda, Diego Garcia, catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i president de la fundació, va assenyalar que "la malaltia, en general, i les epidèmies, en concret, estan íntimament relacionades amb el desenvolupament humà", Encara que els microorganismes que produeixen les patologies "estan a la naturalesa des de sempre, necessiten unes determinades condicions per generar-les", va afegir.
A Espanya, les epidèmies de la peste van deixar pasa les de febre groga, i "al llarg del segle XIX es va fer molt notable el còlera, convertint-se en pandèmic al voltant de 1817", va explicar. "Una característica comuna a totes les epidèmies és la por a la malaltia, al tractament i als mitjans d'incomunicació", va recordar Gracia.
Per la seva part, el doctor Ragael Nájera, professor emèrit de l'Escola Nacional de Sanitat, va tractar sobre la història de la gri. S'han consignat 31 pandèmies en els últims quatre segles, destacant especialment les de 1788-1789, 1889-1890, 1918-1919 i 2009. "La influència dels mitjans de transport en la seva expansió comença a documentar-se a la segona d'elles, i agafa especial relevància després de l'aparició dels avions comercials", va assenyalar l'expert.
Tanmateix, va indicar que "els grans avenços al voltant a l'abordatge de la grip apareixen lligats a interessos econòmics més que sanitaris", degut a les conseqüències negatives que va tenir per les indústries tan importants com la tabacalera o la porcina. Així, fins 1933 no es va descobrir el virus de la grip.
L'origen de l'actual pandèmia es causa d'un virus amb gens procedents de dos soques porcines, una aviar i una altra humana. "La gran capacitat d'aquests virus per recombinar-se justifica les mides preses per les autoritats sanitàries enfront a la incertesa de la seva evolució futura", va afirmar.
També es poden extreure conclusions positives de les grans mortalitats del passat. Així, segons va explicar Vicente Pérez Moreda, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid "a arrel de les epidèmies del segle XIV, es van adoptar noves mides d'urgència per reduïr el caos urbà i contrarrestar el contagi", com la prohibició de la mobilitat de persones i productes.
També es poden extreure conclusions positives de les grans mortalitats del passat. Així, segons va explicar Vicente Pérez Moreda, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid "a arrel de les epidèmies del segle XIV, es van adoptar noves mides d'urgència per reduïr el caos urbà i contrarrestar el contagi", com la prohibició de la mobilitat de persones i productes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada