Investigació desvela la funció de dos gens relacionats amb l’esquizofrènia

Investigadors de l’Institut de Neurociències han desvelat la funció que dos gens relacionats amb l’esquizofrènia compleixen a l’escorça cerebral, han informat avui fonts d’aquesta institució, integrada per la Universitat Miguel Hernández i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

L’estudi, dirigit pels investigadors Óscar Marín i Beatriz Rico, ha desvelat la funció dels gens Nrg1 i ErbB4, el que permetrà profunditzar sobre les causes de l’esquizofrènia i obrir noves portes a la troballa de fàrmacs més efectius.

Tot i que se sap poc sobre les causes de l’esquizofrènia, sembla que “la malaltia es deu a l’alteració simultània de diversos gens”, entre els que figuren el NRg1 i ErbB4, la mutació dels quals a ratolins de laboratori produeix alteracions similars a les descrites en els malalts d’esquizofrènia.

Les mencionades fonts han informat que l’estudi ha demostrat que aquests dos gens “tenen un paper clau en el desenvolupament de les connexions de les interneurones inhibidores de l’escorça cerebral, neurones la funció de les quals és modular i sincronitzar l’activitat de les neurones principals del còrtex”.

“El còrtex cerebral és la regió més complexa del nostre cervell, responsable de la nostra capacitat de raonament, del llenguatge i del comportament social”, ha explicat la investigadora Beatriz Rico.

Ha explicat que el seu funcionament depèn de les connexions neuronals, “que poden ser de dos tipus, excitadores o inhibidores, segons activin o inhibeixin l’activitat neuronal”.

El seu company d’investigació, Óscar Marín, ha afegit que aquests dos gens tenen un doble funció: permeten la formació de connexions entre neurones inhibidores i excitadores i “són necessaris per a que les interneurones rebin les connexions excitadores”.

“Si es perd la funció d’aquests gens, per exemple per una mutació, el còrtex cerebral perd la inhibició, el que dona lloc a importants desajustos funcionals”, va afegir Rico.

La esquizofrènia és un desordre complex que interfereix amb el funcionament de diversos sistemes cerebrals necessaris per al raonament i el comportament social.

Encara que els seus aspectes més notables –pensament desordenat, deliris, al·lucinacions, alteracions afectives, conductuals i del llenguatge- no es fan visibles fins al final de l’adolescència o la primera joventut, es creu que la malaltia té un fort component genètic, ja que s’hereta en un 80% dels casos.