Creix l'ús de tractaments urgents contra el VIH

La xifra de persones que recòrren a un tractament urgent amb antirretrovirals, per por a haver-se infectat amb el VIH, es va triplicar entre els anys 2001 i 2005, segons un estudi de la Fundació Areces.

El tractament s'administra en hospitals públics des del 2000 i va ser recomanat en el Plà Nacionel de Sida el 2002. Consisteix en el consum de fàrmacs en les 48 hores següents a la possibles exposició al risc, i durant quatre setmanes. El doctor de la Unitat de VIH de l'Hospital La Paz de Madrid, José María Peña, va recalcar la "excepcionalitat" d'aquesta pràctica. El seu company Ignacio Santos, de l'Hospital de la Princesa de Madrid, va senyalar l'efectivitat "bastant alta" del tractament. Segons l'estudi, només hi ha infecció en un 0,3% dels casos, per exposició a noves situacions de risc durant el tractament.

El 56% de pacients eren homes de mitjana edat, però també hi va haver nens que toquen xeringues tirades.

Què és el VIH?

El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és l'agent infecciós que determina la síndrome de immunodeficiència humana (SIDA). S'inclou dins el gènere Lentivirus, dins la família Retroviridae. Va ser descobert a França l'any 1983 per Luc Montagnier. Té forma esfèrica, amb envolcall i càpside proteïca. El seu genoma és una cadena de RNA monocatenari que s'ha de copiar provisionalment a ADN per multiplicar-se i integrar-se dins del genoma de la cèl·lula que ha infectat.

Com es transmet?

Per qué hi hagi transmissió s'ha de trobar en una determinada concentració en diferents fluids biològics, com ara:

- sang

- semen

- secrecions vaginals

- llet materna

També es pot trobar, i en quantitat suficient, en el líquid cefaloraquídic, líquid amniòtic, líquid pleural, sinovial,...

Les tres principals formes de transmissió són:

1.La sexual: acte sexual sense protecció. El contagi es produeix pel contacte de secrecions infectades amb la mucosa genital, rectal o oral de l'altra persona.

2.La parenteral. És una forma de contagi a travès de xeringues contaminades que es dóna per la utilització de drogues intravenoses o quan els serveis sanitaris, com ha passat algun cop en països pobres, no fan servir els millors mitjans d'higiene, també en persones, com hemofílics, que han rebut una transfusió de sang contaminada o productes contaminats derivats de la sang, i en menor grau treballadors de la salut que estan exposats a la infecció en un accident de treball com pot tenir lloc si una ferida entra en contacte amb sang contaminada; també durant la realització de piercings i tatuatges.

3.La vertical: de mares a fills. El contagi pot passar durant les últimes setmanes d'embaraç, durant el part o a l'alletar al nado. D'aquestes situacions, el part és el més problemàtic. Actualment en països desenvolupats la transmissió vertical del VIH està totalment controlada (sempre que la mare sàpiga que és portadora) ja que desde l'inici de l'embaraç se li dóna a l'embaraçada un Tractament Anti-Retroviral de Gran Activitat (TARGA) especialment indicat per aquestes situacions, el part es realitza per cesària generalment, es suprimeix la producció de llet, i amb això la lactància, i inclòs es dóna tractament ativiral al nou nat.