Alterats per la primavera

Una de cada 10 persones té astenia primaveral, reacció al canvi d'estació

Avui, ha arribat la primavera. Un canvi d'estació i -teòricament- de temperatura que a una de cada 10 persones deriva a fatiga, cansament físic i mental, apatia, somnolència i certa malenconia. És l'anomenada astenia primaveral.

"Es tracta de la resposta fisiològica del nostre organisme a la nova estació, un transtorn que és passatger" explica la doctora Marias Valiente, metgessa de família. "Tot el món reacciona d'una manera o d'una altra al canvi estacional, la primavera desestabilitza" afegeix Elena Borges, psicòloga clínica.

No hi ha un patró determinat de l'afectat per aquesta molèstia, encara que Pilar León, vocal d'alimentació del Col·legi de Farmacèutics de Madrid, destaca que les dones d'entre 35 i 60 anys són les més propenses a patir-la.

La repercusió és destacable a les persones que pateixen malalties mentals, "sobretot amb transtorn bipolar, que deriva en un augment de l'eufòria o de depressió", agrega Borges.

Per aquest transtorn no és necessari un tractament farmacològic, pel que els especialistes insisteixen en que els que ho pateixen, no s'han d'automedicar.

Cuidar l'organisme

La clau per fer front a l'astenia primaveral està en "descansar i cuidar els hàbits", recalca Valiente. I seguir certes recomendacions aplicables a la resta de l'any: "Tenir horaris de son regulars, fer exercici físic moderat, estar ben hidratat, evitar l'alcohol i el tabac i seguir una dieta variada i equilibrada", resumeix la doctora.

Menjar malament "pot potenciar aquesta dolència i la fatiga ja existent", insisteix León. Així, "és important reforçar el sistema immunològic" per "aconseguir que l'organisme estigui millor preparat per afrontar el cansament"

Alerta si els símptomes duren més de 15 dies: L'astenia primaveral no és un transtorn crònic. "En 15 dies hauria d'haver passat. Si els símptomes persisteixen durant més temps estarem parlant d'algún altre problema", adverteix la doctora Valiente. En aquest cas els metges recomanen acudir a un especialista.

La causa que es creu que produeix aquest transtorn és principalment l'estrès. Es pensa que hi ha una disminució de l'alliberació de les beta-endorfines, que són unes substàncies produïdes pel sistema endocrí i que són responsables de la disminució de la sensació de dolor.