Vida de laboratori

Després de 15 anys d’investigacions, científics dels Estats Units van anunciar que han creat per primer cop una cèl·lula controlada per un genoma sintètic.

En un informa divulgat per la revista ‘Science’, els investigadors de l’Institut Craig Venter, assenyalen que esperaven utilitzar el mètode per estudiar la maquinària biològica i crear bactèries dissenyades per a resoldre problemes ambientals i d’energia.

L’equip científic, dirigit pel fundador de l’institut i pare del genoma, Craig Venter, ja havia sintetitzat un genoma bacterià i l’havia trasplantat d’una bactèria a una altra. Els científics van sintetitzar el genoma de la bactèria M. mycoides a la qual van agregar seqüències d’ADN per diferenciar aquest genoma d’un de natural.

Segons l’informe, els investigadors van crear el que qualifiquen com una cèl·lula sintètica, encara quan només el genoma és artificial. “Aquesta és la primera cèl·lula sintètica que s’ha fet i l’anomenem sintètica perquès està totalment derivada d’un cromosoma sintètic”, va manifestar Venter. Va agregar que es va aconseguir amb quatre tipus de substàncies en un sintetitzador químic a partir d’informació proporcionada per un ordenador. Venter va manifestar que el procediment pot ser un instrument important per controlar processos biològics.

Amb aquest mètode els científics projecten dissenyar algues que puguin atrapar el diòxid de carboni i produir un altre tipus d’hidrocarbur d’utilitat en refineries. També podria utilitzar-se en la creació de noves substàncies o ingredients alimentaris, la producció de vacunes i fins i tot en la neteja de l’aigua. “Això es converteix en una eina molt poderosa per tractar de dissenyar el que volem que faci la biologia. Tenim una àmplia gamma d’aplicacions en ment”, va dir Venter.

El cromosoma artificial

L’anunci d’ahir és fruit de diverses fites científiques. L’any 2003 es va anunciar que la seqüències del genoma humà havia sigut completament desxifrada i l’any 2007, l’equip de Venter va crear un cromosoma artificial a partir d’elements químics, com a pas previ a la creació de la primera forma de vida artificial.

Les claus

1.Control: L’equip de Venter no ha creat vida d’on no n’hi ha, sinó que ha partit d’un genoma sintètic per a que les cèl·lules ja existents formessin una nova bactèria artificial a partir de l’ADN que havien dissenyat.

2.Per què?: Dominar l’escriptura del còdig genètic permet entendre en detall el funcionament de les cèl·lules vives. Amb aquesta informació es pot tractar de modificar les característiques de les cèl·lules.

3.Riscos: Venter ha analitzat les qüestions ètiques i socials que comporten el seu descobriment i ha primat els beneficis que pot aportar, sobretot en el camp de la medicina.

4.Futur: El proper pas és crear organismes més complexos que serveixin per a objectius concrets. Per això cal entendre quina és la funció de cadascun dels gens d’una cèl·lula.