El cost mitjà d’un pacient d’asma a Espanya és de 1.726 euros anuals i, actualment, s’estima que hi ha 3 milions d’asmàtics, abastant un ampli espectre d’edats ja que és una malaltia crònica que sovint apareix a la infància, segons un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica coincidint amb el Dia Mundial de l’Asma que es celebra avui.
L’estudi, fet per 41 investigadors de la societat, a través de consultes de pneumologia de tota Espanya, analitza l’impacte econòmic de l’asma des de tres variables: edat del pacient, gravetat i zona geogràfica, tenint en compte tant els costos directes (consum de medicaments, consultes mèdiques, ingressos hospitalaris i proves complementàries) com els indirectes (desplaçaments, i pèrdues de jornades laborals).
Els costos són superiors en els individus asmàtics majors de 65 anus (2.078 euros) i, segons la variable gravetat, el cost oscil·la entre 959 euros per a l’asma lleu intermitent i 2.635 euros per a l’asma greu.
La variable zona geogràfica en relació a l’impacte de l’asma, mostra diferències entre les diferents zones. El cost econòmic d’un asmàtic greu és més elevat a la zona sud d’Espanya- Andalusia, Extremadura, Múrcia- on es registren uns costos de 3.466 euros per pacient; mentre que el cost és menor en les zones del nord- Astúries, Cantàbria, Galicia- al tractar-se d’asma intermitent o lleu.
La meitat dels pacients no controla la seva malaltia
El 47% dels pacients amb asma no controla la seva malaltia i de fet, el 26% no segueix cap tipus de tractament, segons les dades de la ‘Guia Espanyola per al Maneig de l’Asma 2009’ als que es va referir el doctor Carlos Melero, coordinador del grup de l’Asma de la Societat Madrilenya de Pneumologia (Pneumomadrid).
La variable zona geogràfica en relació a l’impacte de l’asma, mostra diferències entre les diferents zones. El cost econòmic d’un asmàtic greu és més elevat a la zona sud d’Espanya- Andalusia, Extremadura, Múrcia- on es registren uns costos de 3.466 euros per pacient; mentre que el cost és menor en les zones del nord- Astúries, Cantàbria, Galicia- al tractar-se d’asma intermitent o lleu.
La meitat dels pacients no controla la seva malaltia
El 47% dels pacients amb asma no controla la seva malaltia i de fet, el 26% no segueix cap tipus de tractament, segons les dades de la ‘Guia Espanyola per al Maneig de l’Asma 2009’ als que es va referir el doctor Carlos Melero, coordinador del grup de l’Asma de la Societat Madrilenya de Pneumologia (Pneumomadrid).
El doctor va afirmar que aquest pacients pateixen uns símptomes “innecessàriament” ja que amb una correcte adherència al tractament, “el 95% dels casos pot arribar a tenir una vida normal”, va indicar. El problema és que els pacients “no es tracten adequadament o abandonen el tractament quan noten una mínima millora”, va assenyalar Melero.
L’objectiu fonamental d’aquest dia, segons l’Associació d’Asmàtics de Madrid, és “la informació adeuada de tots els aspectes de la malaltia, tant la fisiopatologia, el tractament, els desencadenants i la importància de l’autocura, donat que es tracta d’una malaltia en la que la prevalència va en augment, tant en nens com en adults”, explica Conxita Grau, presidenta de l’Associació.
Fisiopatologia
Tot i que es coneix que l’asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d’aquesta inflamació estan encara per resoldre i les causes d’aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl·lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d’alguna manera complexa.
Existeix una evidència de que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l’al·lergen i l’asma induït per l’esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl·lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiperreactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i els limfòcits T. Els limfòcits T estan programats per a prodir unes substàncies (citoquines), que condueixen a la característica inflamació produida per eosinòfils. El procès d’inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l’engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada