tag:blogger.com,1999:blog-87845868958418477792023-11-16T08:42:52.906+01:00Bon dia ciència - Buenos días cienciaMarinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.comBlogger144125tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-34864124156825023552021-07-20T05:08:00.004+02:002021-07-20T05:08:33.606+02:00La COVID-19: Què signifiquen les variants del virus Sars-Cov2? Com apareixen?<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;">Tots els virus, inclòs el virus del SARS-Cov2, el virus que causa la malaltia COVID-19, van canviant, van evolucionant a mida que van replicant. En el moment en que el virus replica i va fent copies de si mateix, sovint poden haver-hi petits canvis (o mutacions) en el seu codi genètic. Quan aquetes petites mutacions per casualitat han donat un petit (o gran) avantatge és quan s’origina una nova variant del virus original. </p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">Els virus són incapaços de multiplicar-se sense l’ajut d’un hoste, ja siguin bactèries, animals o nosaltres, els humans. De manera que ens han d’infectar i utilitzar la maquinaria de dins les nostres cèl·lules per poder reproduir-se. Per tant, com més persones (o animals) infectades, més probabilitats de que aquestes mutacions es produeixin i que puguin causar un avantatge per al virus. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">S’ha de dir que la gran majoria d’aquestes mutacions no produiran cap canvi per al virus, però puntualment (i com més infeccions hi hagi, més probabilitats hi ha que succeeixi) poden aparèixer millores que facilitin tant la transmissió del virus, com la severitat de la malaltia. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.empireo.es/wp-content/uploads/Coronavirus-Empireo-Ilustraci%C3%B3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="370" src="https://www.empireo.es/wp-content/uploads/Coronavirus-Empireo-Ilustraci%C3%B3n.jpg" width="526" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><b>Quantes variants hi ha? Alpha, Beta, Gamma, Delta... Què signifiquen?</b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">A data de Juny de 2021, la Organització Mundial de la Salut, o OMS, ha identificat fins a 11 variants del virus del SARS-Cov2 diferents, però principalment estan dividides en dos grans grups: variants de preocupació i variants d’interès. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">Les que es consideren variants de preocupació en són 4 (les més conegudes o que se’n sent més a parlar) i entren en aquesta categoria quan tenen un o més dels següents canvis:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA">Augment de transmissibilitat <o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA">Augment de la virulència (capacitat del virus per a fer dany a l’hoste)<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA">Disminució de la efectivitat de les mesures socials, vacunes o tractaments disponibles. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">Dins d’aquesta categoria trobem les que van ser identificades per primer cop en el Regne Unit (variant Alpha), Sudàfrica (variant Beta), Brasil (variant Gamma) i Índia (variant delta). Tal i com es mostra en la imatge generada per la BBC amb dades de la OMS.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://ichef.bbci.co.uk/news/640/cpsprodpb/A62C/production/_119004524_tabla-variantes-nc.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="419" height="1221" src="https://ichef.bbci.co.uk/news/640/cpsprodpb/A62C/production/_119004524_tabla-variantes-nc.png" width="520" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">D’altra banda trobem les variants considerades d’interès, quan es presenten canvis en el genoma del virus i ha sigut identificat com a causa de transmissió comunitària o s’ha trobat en diferents països. En aquest cas trobem 7 variants diferents: Èpsilon (EEUU), Zeta (Brasil), Eta (diversos països), Theta (Filipines), Iota (EEUU), Kappa (Índia) i Lambda (Perú). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><b> </b></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><b>Quins canvis hi ha hagut en les variants de preocupació a nivell genètic?</b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">Principalment s’ha vist que el que més esta canviant i aportant més transmissió al virus són canvis en el material genètic que determina la proteïna espiga de la càpsida del virus i les principals mutacions són: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">- </span><span lang="CA">La mutació N501Y que es troba en les variants de Sudàfrica, Brasil i Regne Unit, contribueix a que el virus es propagui més fàcilment. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">- </span><span lang="CA">La mutació E484K que es trona en les variants de Sudàfrica i Brasil, pot afectar a la resposta immunitària que es produeix en el nostre cos després d’entrar en contacte amb el virus. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;">-</span></span><span style="font-family: Times New Roman; font-size: xx-small;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">Les mutacions P681R i L452R ajuden a la variant de l’Índia a propagar-se més fàcilment. </span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt; text-size-adjust: auto;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://ichef.bbci.co.uk/news/640/cpsprodpb/CD3C/production/_119004525_coronavirus-variants-v4-esp-nc.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="258" height="1982" src="https://ichef.bbci.co.uk/news/640/cpsprodpb/CD3C/production/_119004525_coronavirus-variants-v4-esp-nc.png" width="504" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><b>Com evitar que apareguin noves variants?<o:p></o:p></b></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"><b> </b></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA">Avui dia, aquest és el punt clau en el que estan treballant molts científics. Per ara, les mesures per evitar la transmissió, com ara rentar-se les mans, portar mascareta, mantenir una bona ventilació i la distancia de seguretat, són les millors maneres per evitar que apareguin noves variants del virus.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-size-adjust: auto;"><span lang="CA"> </span></p></div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-65501152752975510552014-04-16T17:21:00.001+02:002014-04-16T17:21:57.987+02:00Beques Carnet Jove Connecta't a l'Enginyeria<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies em va arribar informació sobre unes beques del Carnet Jove. Espero que sigui del vostre interés!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Beca Carnet Jove Connecta't a la Enginyeria és una de les onze beques que llança el Carnet Jove aquest 2014 amb l'objectiu de promoure la participació i inserció dels joves al món professional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest mes s'ha obert el període d'inscripció a les Beques Carnet Jove 2014, de les quals, la Beca Connecta't a la Enginyeria ofereix una estada formativa d'un any en una empresa referent del sector, Aqualogy Development Network (grup AGBAR) amb una dotació de 12.000€. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdg7eF1Q5jqePG54WNokhS9pPBlSlpHTSVuyOVKg8ZAkpq3TWIlzc-FBSoB4pAX0qD5wh6xW6vEZSq-LXnwsQNdVu60VvfJvafUEQKGUCDMxGHV3Dw7QrEI3U_-WBvS1Qmqyet4cqkAOcX/s1600/beca-enginyeria-2014.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdg7eF1Q5jqePG54WNokhS9pPBlSlpHTSVuyOVKg8ZAkpq3TWIlzc-FBSoB4pAX0qD5wh6xW6vEZSq-LXnwsQNdVu60VvfJvafUEQKGUCDMxGHV3Dw7QrEI3U_-WBvS1Qmqyet4cqkAOcX/s1600/beca-enginyeria-2014.jpg" height="226" width="320" /></a>La convocatòria ja és oberta als titulars del Carnet Jove que tenen entre 16 i 30 anys fins al 28 de maig de 2014. </div>
<div style="text-align: justify;">
Els joves seleccionats col·laboraran amb empreses de referència en el món de la informació, el disseny, les tecnologies, l'enginyeria i la comunicació amb beques d'entre 5000 i 12.000€ per un termini d'un any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el cas de la Beca Carnet Jove Connecta't a la Enginyeria, la persona seleccionada farà tasques conjuntes amb el Departament de Gestió del Coneixement, dins de l'àrea de Gestió i Transferència del Coneixement d'Aquology Development Network.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per conèixer el total d'onze beques Carnet Jove Connecta't 2014: </div>
<div style="text-align: justify;">
http://www.carnetjove.cat/beques_connectat </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Període de sol·licitud i requisits</b><br /><br />Les sol·licituds s’hauran d’acompanyar de projectes i treballs que els joves aspirants hagin desenvolupat anteriorment en la modalitat de beca a la qual opten. </div>
<div style="text-align: justify;">
Durant els 4 mesos posteriors al tancament de cada convocatòria, es resoldran i es comunicaran les adjudicacions de les beques a les persones beneficiàries. L’inici de l’estada de la persona becada a les diferents empreses col·laboradores serà pels volts del setembre de 2014 (juliol en el cas de la Beca CJ Connecta't a la Fotografia) i s’allargarà durant un any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGYaQ3G9FnzICB_WtOALGM_NboSa9TT8DwoWRzZccZ5alJZunaceyEoNoDsKyLTd89EW2hZDj3onfn8tHeM9xQsArODGHg38Fo26pKgdvacdNzCTheIZWqOFJliG0u5-ZeI-_2shzS1-I3/s1600/beca-generica-1-2014.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGYaQ3G9FnzICB_WtOALGM_NboSa9TT8DwoWRzZccZ5alJZunaceyEoNoDsKyLTd89EW2hZDj3onfn8tHeM9xQsArODGHg38Fo26pKgdvacdNzCTheIZWqOFJliG0u5-ZeI-_2shzS1-I3/s1600/beca-generica-1-2014.jpg" height="226" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Inserció professional i casos d’èxit</b><br /><br />Entre els més de 50 joves que han gaudit d’aquesta beca n’hi ha que han assolit un èxit professional molt remarcable durant i després de la seva estada a l’empresa. És el cas de l’enginyer de telecomunicacions Carlos Alberto Reyes (Barcelona, 1987) que mitjançant la beca Carnet Jove va col·laborar amb Aquology el 2013 i s’ha integrat al departament d’I+D de l’empresa.<br /><br />Altres casos destacats són el guionista Xavi Cazorla, el fotògraf Albert Jódar i els dibuixants Aleix Saló, Raquel Córcoles i Marta Rabadán.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més info: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=FXlfm1KbjYs&feature=youtu.be" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?<wbr></wbr>v=FXlfm1KbjYs&feature=youtu.be</a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-80098034020930833562014-02-13T15:45:00.001+01:002014-02-13T15:46:19.994+01:00La fusió nuclear rentable una mica més a prop<div style="text-align: justify;">
El dia d'avui cal destacar-lo per la següent notícia que s'ha publicat a la revista <i>Nature</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I es que s'ha fet un gran pas per a la fusió nuclear. Uns investigadors dels EEUU han aconseguit per primer cop que un experiment de fusió nuclear produís més energia que la necessària per a posar-lo en marxa, un pas prometedor cap al desenvolupament d'una nova font energètica neta, ja que no genera residus, i il·limitada, doncs el seu combustible és l'hidrogen, un dels components de l'aigua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/6/8/1392233012086.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/6/8/1392233012086.jpg" height="240" width="320" /></a>L'experiment, cal dir que molt fugaç, es va realitzar el passat més de novembre a la National Ignition Facility (NIF), una infraestructura d'investigació del Govern dels Estats Units amb grans aplicacions en el sector militar, però no s'han donat a conèixer fins a comprovar l'exactitud de les dades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que pretén la fusió nuclear, que no s'ha de confondre amb la fissió empleada pels reactors nuclears i les bombes atòmiques, és reproduir en un espai controlat les reaccions que es produeixen en el Sol i altres estrelles mitjançant la fusió per calor de dos nuclis atòmics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El ITER, la gran infraestructura internacional que es construeix a Cadarache (França), i la NIF, situada a Livermore (Califòrnia), tenen el mateix objectiu, aconseguir una fusió nuclear rentable energèticament, però el mètode difereix completament. El mètode de la NIF es coneix com a confinament inercial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per aconseguir les temperatures per a la fusió, els científics dels EEUU van bombardejar amb 192 làsers un cilindre d'or de dos mil·límetres de diàmetre on al seu interior hi havia una microesfera de combustible (un plasma de deuteri i triti, dos isòtops de l'hidrogen). Els làsers van ser condicionats per a que es comprimissin i ocupessin el diàmetre d'un cabell. Els feixos van provocar una implosió, cosa que equival a reduir una pilota de beisbol a la mida d'un pèsol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a conseqüència, i durant una mil milionèsima de segon, la regió central del cilindre va arribar a temperatures d'uns 100 milions de graus. Això va provocar que els isòtops d'hidrogen es fusionessin fins a donar lloc a un sol nucli d'heli i un neutró.</div>
<div style="text-align: justify;">
Durant aquest breu període de temps, la reacció va alliberar l'equivalent a l'energia emmagatzemada en dues bateries AA, unes piles estàndard (uns 17.000 Julis). Tot i ser una quantitat d'energia modesta, l'alliberació d'energia va ser més important que l'energia absorbida pel combustible, estimada entre 9.000 i 12.000 Julis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'energia és 10 vegades superior a la prèviament aconseguida, però els autors recorden que no es va tractar d'una reacció sostinguda, el moment d'ignició o encès que es busca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que tot indica que cada cop ens queda menys per arribar a la fusió perfecte. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://static3.wikia.nocookie.net/__cb20130318182234/boladedrac-cat/ca/images/6/63/Fusi%C3%B3_plantilla_facebook.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://static3.wikia.nocookie.net/__cb20130318182234/boladedrac-cat/ca/images/6/63/Fusi%C3%B3_plantilla_facebook.jpg" height="145" width="320" /></a></div>
<br />Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-53366551075289254232014-01-16T16:07:00.002+01:002014-01-16T16:07:37.090+01:00Fòssils revelen com el peix va fer la transició de l'aigua a la terra<div style="text-align: justify;">
Des del descobriment de <i>Tiktaalik roseae</i> fa deu anys, s'ha considerat com un nexe important en l'evolució dels animals terrestres. Nous anàlisis d'aquest fòssil expliquen com els animals van ser capaços de fer la <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">transició</span> de l'aigua a la terra, fa centenars de milions d'anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
L'estudi es va dur a terme per Neil Shubin de la Universitat de Chicago i s'ha publicat a la revista <i>Proceedings of the National Academy of Sciences</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Tiktaalik roseae </i>era un peix que similar a un cocodril que va viure fa entre 417-354 milions d'anys. Va ser descobert l'any 2004 durant una expedició a l'illa Ellesmere a Canadà. Tot i el temps que té era un espècimen molt ben preservat. Els investigadors van ser capaços de determinar que <i>Tiktaalik roseae </i>tenia moltes característiques que semblaven ser intermedis entre peix i animals terrestres i representa la <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">transició</span> de la vida aquàtica a la terrestre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest animal era capaç de respirar utilitzant una combinació de brànquies i pulmons que estaven protegits per una caixa toràcica, i el cap era més similar al d'un cocodril que a un peix. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'últim estudi ve de l'anàlisi de la faixa pèlvica i de l'aleta. Ja que els primers vertebrats amb extremitats (els coneguts tetràpodes) tenien unes extremitats posteriors (relativament) llargues, l'equip s'ha centrat en intentar entendre com va aparèixer aquesta característica. De manera que en l'estudi d'aquest fòssil van veure que la seva estructura pèlvica era més ample, cosa que els hauria permès tenir una aleta pèlvica més forta. Prou forta per aixafar llocs fangosos, i no només nedar per l'aigua. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www-news.uchicago.edu/releases/06/images/060406.tiktaalik-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www-news.uchicago.edu/releases/06/images/060406.tiktaalik-3.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La mida de l'estructura pèlvica era inesperada, ja que es creia que l'estructura d'extremitats posteriors fortes va evolucionar posteriorment, quan els animals passaven més temps fora de l'aigua, com a resposta al nou ambient. Les troballes indiquen que els canvis morfològics eren realment previs a la <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">transició</span> de l'aigua a la terra. Tot i que l'amplada de la pelvis era encara més similar a la d'un peix que a la dels tetràpodes, representa un inici molt important. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
S'han fet moltes troballes a partir de l'espècimen de <i>Tiktaalik roseae </i>que es va trobar, però encara queden moltes investigacions per fer. Encara hi ha ossos que falten de l'esquelet, incloent els ossos de l'aleta pèlvica. Aquests ossos podrien donar les claus de l'aparició de característiques com els nostres peus o els dits dels peus. Si algun dia es troben, els investigadors tindran una altra peça del trencaclosques d'una de les gestes més emocionants de tots els temps. </div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-55307040306841092842014-01-14T12:11:00.003+01:002014-01-14T12:11:46.046+01:00Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la<div style="text-align: justify;">
Els porucs de les agulles estan d'enhorabona, ja que es podran fer analítiques de sang sense haver de punxar al pacient.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La organització sanitària Badalona Serveis Assistencials (BSA) assaja un dispositiu format per uns biosensors que permeten analitzar la sang dels pacients sense la necessitat de punxar per treure-la i ofereix els resultats de manera molt ràpida, en menys de 10 minuts. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest dispositiu consisteix en col·locar dos biosensors al coll, dos a les aixelles i un al melic del pacient. Els biosensors es connecten a un ordenador i calibre la temperatura corporal de la persona. </div>
<div style="text-align: justify;">
A partir dels canvis bioquímics que es produeixen en l'organisme i de fórmules matemàtiques, el dispositiu pot analitzar fins a 131 paràmetre de la sang sense la necessitat d'extreure-la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El bioquímic i col·laborador en el desenvolupament d'aquest autoanalitzador, Peter Jusko, ha assegurat que el benefici més gran és la rapidesa en el procés de diagnòstic, ja que amb aquest mètode no invasiu es poden tenir els resultats el mateix dia de l'estudi, i el pacient no ha de tornar un altre dia a recollir els resultats. </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://img02.lavanguardia.com/2014/01/13/Un-dispositivo-podria-analizar_54399076269_51348736062_224_270.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://img02.lavanguardia.com/2014/01/13/Un-dispositivo-podria-analizar_54399076269_51348736062_224_270.jpg" /></a>Jusko ha insistit que aquest dispositiu ajudarà a millorar el diagnòstic perquè resol la dificultat a la que s'enfronten els metges al prendre decisions quan arriben els resultats, dies més tard, i on l'estat del pacient pot haver canviat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cap d'investigació i innovació del BSA, Antoni Sicras, ha senyalat que aquesta tècnica ja està comercialitzada i disponible per als hospitals i els centre mèdics i que la BSA està ara estudiant la fiabilitat de l'aparell.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això, la BSA ha portat a terme una prova pilot realitzada a 30 pacients, que es va presentar ahir, a més d'un estudi que es començarà a practicar a 100 voluntaris més als que es sotmetran a proba amb els biosensors, així com a una extracció de sang convencional per a comparar els resultats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sicras també ha comentat que aquest autoanalitzador es basa en tecnologia aeroespacial i ha estat dissenyada per membres de l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, de l'Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Researhc Institute. </div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-21278811027071796452014-01-08T12:46:00.001+01:002014-01-08T12:46:13.335+01:00Nova teràpia contra l'excés de calories<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tornant de festes nadalenques és
típic començar a veure anuncis de tot tipus d’estratègies per aprimar-se, els
gimnasos es tornen a omplir, l'operació bikini comença la seva primera etapa.
Així que no us estranyarà que jo segueixi la mateixa recepta (si algo funciona,
funciona). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així que seguint la moda,
m'agradaria explicar-vos una notícia que ha sortit avui a <a href="http://www.lavanguardia.com/vida/20140108/54398896472/antidoto-exceso-calorias.html">La
vanguardia</a>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />
En aquesta notícia ens expliquen que fa poc s'ha presentat a la revista <i>Cell
Metabolism</i>, el descobriment d'una nova molècula que té molts efectes beneficioses
per al cos humà. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'article presentat per
investigadors de l'hospital General de Massachusetts (EEUU) informa que aquesta
molècula és segregada pels músculs durant una activitat física i que ajuda a
cremar calories amb eficiència, no només quan s'està realitzant l'exercici
físic sinó que també després, quan s'està en repòs. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A més de ser una bona teràpia
contra el sobrepès i l'obesitat, ajuda a controlar els nivells de sucre en sang
i manté a ratlla els nivells de triglicèrids i de colesterol. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7W0j2xGdLAEYiDtF5nFVUlXFAm1pCcU7pJ74mrFpdsSonAYqTjhEMYPKceT_jjw8Ar1LadGUhc6ARyj40FRWxIP2Kjp0QqA4Xwm_VLCuuOOum5oHLXwBhlF3lOVEw7DpePXHHpf1Gk5k/s1600/pgc1+alpha.tiff" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7W0j2xGdLAEYiDtF5nFVUlXFAm1pCcU7pJ74mrFpdsSonAYqTjhEMYPKceT_jjw8Ar1LadGUhc6ARyj40FRWxIP2Kjp0QqA4Xwm_VLCuuOOum5oHLXwBhlF3lOVEw7DpePXHHpf1Gk5k/s1600/pgc1+alpha.tiff" height="254" width="320" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nova molècula s'anomena Baiba
(de les seves inicials en anglès de l'àcid beta-aminoisobutíric), i sorgeix com
una de les peces claus que regula els efectes beneficiosos de l'activitat
física. S'ha pensat que es podria administrar aquesta molècula com a un fàrmac
que seria eficaç per al tractament de l'obesitat, diabetis o el risc
cardiovascular. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Prèvies investigacions havien
demostrat que, quan es practicava activitat física, les cèl·lules musculars
produeixen una proteïna anomenada PGC1-alfa. Aquesta proteïna sembla tenir
efectes beneficiosos no només sobre els propis músculs sinó també sobre altres
òrgans i teixits. Però els investigadors encara no han aconseguit discernir de
quina manera els músculs interaccionen amb la resta del cos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per a respondre aquesta qüestió,
l'equip d'investigadors han analitat diferents molècules que es poden trobar en
les cèl·lules musculars després de produir-se PGC1-alfa. Entre les diferents
molècules, van identificar Baiba com la principal candidata a regular els
efectes beneficiosos de l'activitat física. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La molècula Baiba, segons han
descobert en experiments amb ratolins i han confirmat després en humans, es
produeix en les cèl·lules musculars quan es fa exercici i s'allibera després a
la circulació sanguínia. D'aquesta manera, es distribueix per tot l'organisme i
arriba a diferents teixits. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En el teixit adipós, Baiba activa
gens que regulen la producció de calor a partir de la combustió de calories.
D'aquesta manera, l'anomenat teixit adipós blanc la més comuna en les persones
adultes però també la més perjudicial, comença a comportar-se com el teixit
adipós bru, que és típica dels nadons i és més saludable. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://licensing.inserm.fr/upload/130309_103406_PEEL_F4nDsE.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://licensing.inserm.fr/upload/130309_103406_PEEL_F4nDsE.jpg" height="240" width="320" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En el fetge, Baiba estimula
l'oxidació del greix i evita així el trastorn del fetge gras (acumulació
excessiva de greix en l'òrgan), Igualment important per la salut, la producció
d'aquesta molècula gràcies a l'activitat física millora els nivells de sucre en
sang, segons s'ha comprovat en ratolins. D'aquesta manera, Baiba ajuda a
prevenir la diabetis tipus 2, una malaltia que està en augment en tot el món
per la mala qualitat de les dietes i l'augment del sedentarisme. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però els resultats més cridaners
d'aquest estudi són les que s'han observat en persones. En un anàlisi de mes de
2.000 voluntaris, s'ha observat que, quant més alts són els nivells de Baiba en
sang, més baixos acostumen a ser els nivells de colesterol i de triglicèrids. A
més, igual que en ratolins, quan més Baiba en sang, més eficient és la insulina
i per tant milloren els nivells de sucre en sang. Per últim, els nivells de
Baiba elevats acostumen a anar acompanyats per un pes corporal moderat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En un estudi posterior de 40
homes i 40 dones on es van apuntar en un programa d'activitat física durant 20
setmanes, el nivell mitja de Baiba en sang va augmentar un 17%. Els
participants eren persones sanes però sedentàries que van realitzar tres sessions
setmanals d'exercici amb bicicleta estàtica entre 30 i 50 minuts de duració.
Els resultats mostren que uns nivells d'activitat física moderats, d'uns 90
minuts a la setmana, és suficient per obtenir beneficis significatius per a la
salut. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així doncs, espero que després d'haver llegit això, us animeu a fer més exercici físic i poder així contrarestar una mica els dinars i sopars d'aquestes últimes festes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-16170894407404986452013-07-19T12:18:00.001+02:002013-07-19T12:18:56.066+02:00La ciència obre una via per alleujar transtorns de la síndrome de Down<div style="text-align: justify;">
Està de moda en la ciència parlar de les cèl·lules mare, de les mil maneres que hi ha per crear-les i de com molts estudis estan dedicats a crear nous teixits sans a partir d'aquestes cèl·lules. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir, la ciència va anar més enllà en les seves possibles aplicacions. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De fet, l'aplicació mèdica més immediata de les cèl·lules mare no són els trasplants, com es podria pensar, sinó l'ús de cultius cel·lulars derivats de pacients malalts, per estudiar a fons les claus de la seva malaltia i així poder provar milions de noves molècules, o fàrmacs candidats, que puguin pal·liar els seus símptomes. L'estratègia acaba de tenir un gran èxit en la investigació de la síndrome de Down.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta síndrome és la principal causa genètica de discapacitat intel·lectual en el món, i els pacients pateixen greus problemes de salut que, al final, acaba escorçant la seva vida. Entre aquests mals es troben defectes cardíacs congènits, deficiències en els sistema que genera els limfòcits del sistema immunològic i les altes cèl·lules de la sang, i un tipus d'Alzheimer d'aparició temprana. Sembla ser que les cèl·lules precursores de les neurones, els neuroblasts, també proliferen menys del normal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El genoma humà té normalment 23 parells de cromosomes (un de la mare i un del pare). Però, en un de cada 300 naixements es dona una trisomia, que no és res més que la presència de 3 còpies d'un mateix cromosoma en comptes de 2. Al voltant de la meitat dels casos són trisomies del cromosoma 21, que dóna lloc a la síndrome de Down. El cromosoma 21 és el més petit, i conté, aproximadament 350 dels 20.000 gens que composen el genoma humà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La immensa majoria de les més de 5.000 afeccions hereditàries estan causades per la mutació de només 1 gen, i totes les estratègies terapèutiques van destinades a la seva correcció. L'addició de tot un cromosoma, com succeeix en aquesta síndrome requereix un altre tipus d'estratègia terapèutica, i és el que s'ha fet en l'últim treball que s'ha presentat a la revista Nature. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://ep01.epimg.net/sociedad/imagenes/2013/07/17/actualidad/1374086890_486439_1374088080_sumario_normal.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://ep01.epimg.net/sociedad/imagenes/2013/07/17/actualidad/1374086890_486439_1374088080_sumario_normal.png" width="259" /></a>Jeanne Lawrence i 17 companys de Massachusetts, Califòrinia i Vancouver (Canadà) han ideat i desenvolupat una innovació per atacar el problema: un mètode no per corregir el gen defectuós, sinó per inactivar tot un cromosoma sencer: en aquest cas el cromosoma 21. </div>
<div style="text-align: justify;">
Per desenvolupar aquesta estratègia, s'han basat en un procés que ja succeeix a la naturalesa: la inactivació del cromosoma X. Per explicar una mica el que és: les dones tenen dos cromosomes X (XX) mentre que els homes tenen un cromosoma X i un Y (XY). El Y és un fòssil evolutiu d'un antic cromosoma X que ara porta els determinants de la masculinitat. Però el cromosoma X, que compartim els dos sexes, és un gran cromosoma que conté uns 2.000 gens, vitals tant per l'home com per la dona. I no és que les dones tinguin el doble "dosi" que els homes, sinó que hi ha el que s'anomena silenciament del cromosoma X (un dels dos parells), de manera que s'iguala entre homes i dones. El que van fer, va ser copiar els sistema d'inactivació del cromosoma X, i enganyar a l'organisme per a que inactivi el tercer cromosoma 21 present en els malalts de síndrome de Down.</div>
<div style="text-align: justify;">
El sistema natural es basa en un gen anomenat Xist, que resideix en el cromosoma X. És un gen molt singular, que no fabrica cap proteïna sinó que es queda en forma d'ARN. Els investigadors han utilitzat l'enginyeria genètica per introduir aquest gen en un lloc òptim en un dels tres cromosomes 21 que contenen les cèl·lules mare iPS derivades de persones amb síndrome de Down. I s'ha demostrat que aquesta intervenció silencia per complet i de forma estable aquest tercer cromosoma que causa la síndrome. </div>
<div style="text-align: justify;">
Més important encara, és que s'ha demostrat que aquest silenciament reverteix algunes de les disfuncions cel·lulars associades a Down, inclòs el dèficit de proliferació dels precursors de neurones.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De manera que, tot i que encara queda temps per a poder aplicar aquesta possible teràpia en malalts, s'està anant per bon camí per poder arribar a tractar els malalts amb síndrome de Down. </div>
<br />
<br />Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-53564700067753137652013-05-24T11:54:00.000+02:002013-05-24T11:54:15.357+02:00Pensar és dolent, literalment<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Recentment s’han publicat uns articles en què
la conclusió no deixa de ser curiosa. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El que descriuen és que el fet de pensar afavoreix
el trencament de les cadenes d'ADN de les neurones, fent aparèixer petites
lesions en el nostre material genètic (cosa que succeeix en moltes malalties
neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer). Per tant pensar ens “envelleix” més ràpidament
el nostre cervell. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En condicions normals el nostre genoma pateix
molts trencaments de cadenes que estan contínuament en reparació. De fet, per
reparar aquestes lesions, les cèl·lules tenen dues maneres de solucionar-ho.
Una és la unió de dues cèl·lules que estiguin en divisió (recombinació homòloga)
i així s’elimina l’ADN trencat d’una de les cèl·lules i es queda només el bo. L’altre
mètode és el no-homòlog, i bàsicament l’utilitzen les cèl·lules quan no s’estan
dividint, però és un mecanisme que no soluciona les petites delecions que hi
puguin haver, només serveix per reparar grans lesions. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.nature.com/neuro/journal/v16/n5/images_article/nn.3384-F1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="152" src="http://www.nature.com/neuro/journal/v16/n5/images_article/nn.3384-F1.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Aquest últim cas és el que utilitzen les
neurones, ja que tenen una taxa de divisió molt baixa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Cal recalcar que s’ha vist que succeeix tant
en individus joves com en individus adults. Així que la conclusió és que no només
el temps ens fa més vells, sinó que pensar també. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per si voleu més informació:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Suberbielle E. et al. "Physiologic brain activity causes DNA double-strand breaks in neurons, with exacerbation by amyloid-B" <i>Nature Neuroscience</i> February 2013</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Herrup K. et al. "Breaking news: thinking may be bad for DNA" <i>Nature Neuroscience</i> May 2013</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-70350765328939072712013-04-12T17:17:00.000+02:002013-04-12T17:17:04.941+02:00Cervells transparents per a l'estudi dels circuits neuronals<span style="font-size: large;">Un tractament químic que permet fer els òrgans transparents ofereix una gran possibilitat en el camp de les connexions. </span><br />
<br />
Els científics podran utilitzar aquesta tècnica per veure les grans connexions de xarxes neuronals amb molta facilitat i precisió. Aquesta tecnologia també obra la porta a noves maneres d'investigar els cervells que s'han donat tant de pacients com de donants sans.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpHqGR9xazckic37PYYEbE7o7h7W9CX6jDfLYLTZ2JTbVrDXfyuK3bPz5bsxwagZ62P8VkxiAme78zHt1ouj6gjJTIa_-mo-IVtbxOK19DokTmop9Ph__lepQDu8V83mqY-2niEyPQjDHo/s1600/see+through+brain+reduced+colours.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpHqGR9xazckic37PYYEbE7o7h7W9CX6jDfLYLTZ2JTbVrDXfyuK3bPz5bsxwagZ62P8VkxiAme78zHt1ouj6gjJTIa_-mo-IVtbxOK19DokTmop9Ph__lepQDu8V83mqY-2niEyPQjDHo/s320/see+through+brain+reduced+colours.jpg" width="320" /></a>D'aquesta manera és produeix un dels avenços més importants en dècades en l'estudi de la neuroanatomia. Actualment la tecnologia permetia estudiar i veure les neurones i les seves connexions a nivell microscòpic, tot i que només a través de talls molt fins del teixit. S'havia de fer una reconstrucció d'aquests talls per poder tenir una idea tridimensional. Ajuntant tot aquestes dades s'ha aconseguit tenir un mapa de les projeccions de les cèl·lules nervioses però segurament continguin errors.<br />
<br />
El nou mètode permet als investigadors veure a través d'un cervell sencer o de blocs de teixit gruixuts.<br />
Aquest aparell s'anomena CLARITY, i ha sigut dissenyat per Karl Deisseroth i el seu equip de la universitat Standford de California.<br />
La tècnica, publicada a Nature aquest mateix mes, fa que el cervell sigui transparent amb un detergent (no de rentar plats...), el SDS, que trenca els lípids que normalment bloquegen l'entrada de la llum.<br />
<br />
Altres grups van intentar aconseguir això en el passat, però moltes tècniques d'extracció dels lípids trencaven també les proteïnes i era difícil identificar els diferents tipus de neurones. L'equip de Deisseroth va solucionar aquest problema injectant primer al cervell acrilamida, el qual s'uneix a les proteïnes, àcids nucleics i altres biomolècules. Quan es calenta l'acrilamida, polimeritza i protegeix les molècules a les quals s'ha unit. D'aquesta manera només es perd un 8% de les proteïnes del cervell al fer el tractament, quan abans se'n perdia un 41%.<br />
Utilitzant aquesta tècnica en cervells de ratolí , els investigadors han tenyit les cèl·lules amb fluorescència en àrees des de les capes externes del còrtex fins a estructures més internes com el talam. També han pogut fer seguiment individual de les fibres nervioses utilitzant talls molt més gruixuts dels que es podien utilitzar abans.<br />
<br />
Aquesta nova tècnica permet descobrir nous detalls cel·lulars importants que poden completar la informació que tenim a nivell de vies neuronals.<br />
<br />
Molts experts han opinat sobre la tècnica i diuen que s'han de fer més estudis per assegurar que l'eliminació dels lípids no altera ni danya l'estructura del teixit neuronal, però diuen que pot arribar a ser una tècnica molt important en l'estudi de l'envelliment i malalties neuronals.<br />
Es podrà, per exemple, comparar els circuits neuronals dels pacients que tenien malalties neurològiques amb cervells de donants sans.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/c-NMfp13Uug?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Aquests estudis no són possibles en pacients vius, ja que la major part de mètodes que fan seguiment de les neurones requereixen d'enginyeria genètica o injecció de colorants.<br />
<br />
Us deixo penjada una imatge i un vídeo de l'article.<br />
<br />
Gracias Migueeeelll!!!! ^^Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-25107798025653884442013-04-06T15:19:00.001+02:002013-04-06T15:20:04.422+02:00Noves aplicacions a les impressores 3D<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Últimament m'ha arribat, des de diferents
fonts, informació sobre una nova tecnologia que de mica en mica està agafant
els seu lloc a la societat actual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">La nova tecnologia en qüestió és la impressora
en 3D. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">No fa gaire que vaig escoltar aquest terme
per primer cop a la meva vida, i ho he de dir, em va sobtar moltíssim. Què
volia dir imprimir en 3D? no deixa de ser una petita fàbrica a casa teva. Li
indiques a la impressora el protocol que ha de seguir, li administres el
material que ha d'utilitzar i en un pim pam (actualment no tant però en breu
serà un dit i fet) ja tens construït el que volies/necessitaves. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Parlant sobre el tema, me n'he adonat que
serà una aplicació que farà canviar bastant la manera de funcionar que té el
món actualment. A bo o a dolent mai se sap, la humanitat sempre m'acaba
sorprenent. El que està clar, es que la invenció està agafant embranzida i en
(molt) poc temps ja serà el pa nostre de cada dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Un cop feta la introducció ve el tema
científic. Com aquest invent ens pot ajudar a la ciència? En faré dues
referències que he trobat molt interessants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Primer. Titular més que sorprenent. Cito
literalment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Aconsegueixen la impressió en 3D de
cèl·lules mare humanes. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">"Un equip de la Universitat Heriot-Watt
d'Edimburg ha dut a terme la primera impressió en 3D de cèl·lules mare humanes.
El treball, dirigit pel doctor Will Wanmiao Shu, ha explicat que en poc temps
serà capaç d'imprimir teixits humans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="http://s3.alt1040.com/files/2013/03/3d-printed-cells-796x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="241" src="http://s3.alt1040.com/files/2013/03/3d-printed-cells-796x600.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Es tracta del primer cop que es fa ús de
les cèl·lules mare com una forma de "tinta" imprimint de manera
controlada estructures tridimensionals d'elles. Alan Faulkner, especialista en bioenginyeria va construir la impressora a partir d'un equip d'impressió
antic. L'home va utilitzar una tècnica basada en un sistema de vàlvula que és
capaç de crear diferents patrons programables a partir de diferents bio-tintes,
que a la seva vegada i de forma independent regulen el volum de cada gota. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">L'equip va imprimir petites gotes de
bio-tinta que contenien cada una fins cinc cèl·lules de ronyó d'embrió humà i
una línia cel·lular embrionària. Segons Shu, el 99% de les cèl·lules assajades
estaven vives i eren viables per la replicació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">La impressió és lo suficientment precisa
com per a produir micro-teixits en 3D. Les cèl·lules impreses encara poden mantenir
la seva potència, capacitat de diferenciar-se en qualsevol cèl·lula del nostre
cos. Es pot aconseguir models precisos de teixits humans essencials per al
desenvolupament de fàrmacs in vitro. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Aquesta diferenciació es produeix quan les
cèl·lules mare es combinen amb cèl·lules naixents d'òrgans específics com el
fetge o els pulmons que emeten senyals químiques per transformar les cèl·lules
mare en fetge o teixit pulmonar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">L'equip de Shu ha explicat que darrere la
impressió 3D de cèl·lules mare humanes, en un futur pròxim, possiblement a
partir del 2015, buscaran produir teixit hepàtic humà i construir òrgans
individuals a través de la tècnica per a que puguin utilitzar-se en trasplantaments Sent així, en un futur proper podríem imprimir grups d'aquestes
cèl·lules per a "programar-les" i que es converteixin en òrgans que
necessitem. Un principi que acabaria amb tots els problemes de la donació."<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Un cop vaig acabar de llegir aquesta
informació, sincerament, no m'ho creia. A part que hi ha alguns conceptes que
no acabava de veure clars... però he buscat informació sobre el director del
grup i es veu que té força renom en la seva disciplina de micro enginyeria i
que té aquest projecte finançat per una farmacèutica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">O sigui, que sembla que sí, s'està investigant
en crear nous òrgans substitutius. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">En segon lloc hi ha una altra informació
que m'han passat sobre el tema que també he trobat molt interessant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">La impressió en 3D permet la reconstrucció
de la cara d'un home víctima d'un càncer</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">És el cas d'un home que tenia un tumor
facial de la mida d'una pilota de tenis. Era un tipus de càncer que s'havia
d'extirpar i en les que va necessitar posteriors intervencions quirúrgiques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">El problema d'aquest home és que el càncer
se li va expandir per gran part de la seva cara, de manera que el tractament
quirúrgic que li van aplicar va tenir que treure-li gran part de la seva cara
esquerra. Però aquest problema s'ha vist mig arreglat amb l'arribada de la
impressió en 3D, que li ha retornat part de la cara en certa manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blogthinkbig.com/wp-content/uploads/2013/04/Telegraph.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="198" src="http://blogthinkbig.com/wp-content/uploads/2013/04/Telegraph.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Mitjançant una tècnica pionera, els
cirurgians van aconseguir reconstruir la meitat de la seva cara, dissenyat
mitjançant la impressió 3D d'una pròtesi que li recobria la meitat de la cara.
Aquest procediment realitzat al Regne Unit per primer cop ha aconseguit crear
una espècie "d'imatge mirall" de la cara del pacient. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Per a això van fer un estudi de com podria
ser la cara del malalt amb escàners i reconstrucció tridimensional, per després
dissenyar la màscara facial, mitjançant impressió 3D en nylon endurit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">En el futur, lo ideal seria imprimir
aquest tipus de rostres artificials en silicona, que permetria una millor
adaptació a la cara de l'individu, i inclús la diferent coloració de la
pròtesi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">La impressió 3D en nylon es va realitzar
capa a capa, i la seva col·locació al rostre no va ser una feina fàcil. Aquesta
pròtesi facial està subjecta a la cara mitjançant imants, que així facilitar la
col·locació i retirada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">El nou avenç de la tecnologia 3D li ha
tornat en part la normalitat a aquest pacient anglès. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Fonts: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">http://alt1040.com/2013/04/impresion-3d-de-celulas-madre-humanas</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">http://blogthinkbig.com/impresion-3d-reconstruccion-cara/</span></div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-9354784899918395902013-03-04T15:35:00.000+01:002013-03-04T15:35:04.743+01:00Veurem la curació del VIH?<div style="text-align: justify;">
La notícia del dia és, sense dubte, el comunicat d'un equip mèdic en la curació d'un nadó que tenia el virus de la immunodeficiència humana VIH.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un equip mèdic dels Estats Units ha asegurat avui que ha aconseguit curar a un nadó amb el VIH per primer cop a la història, en un cas que podria obrir un nou capítol en el tractament dels nens seropositius. </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El nadó, una nena nascuda a Mississipi a finals del any 2010, va rebre un tractament de retrovirals des de les 30 hores després del seu naixement, cosa que no és habitual. </div>
<div style="text-align: justify;">
La nena té ara dos anys i mig i ha estat sense medicaments durant l'últim any, sense que s'hagin registrat senyals d'un virus actiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Encara que es necessiten més proves per comprovar si el mateix tractament funciona en altres nens, els investigadors consideren que el cas demostra que el VIH en nadons pot ser curable, i anticipen que l'estudi canviarà la forma en la que els acabats de néixer i les mares infectades són tractats en tot el món. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si la comunitat mèdica valida l'estudi, la nena de Mississipi seria, a més, el segon cas ben documentat de la cura de VIH en el món. </div>
<div style="text-align: justify;">
El primer cas va ser conegut com el "pacient de Berlín", Timothy Brown, que suposadament, es va curar després de rebre, l'any 2007, un trasplant de medul·la òssia d'un donant genèticament resistent a la infecció per VIH.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Alguns doctors consultats van expressar els seus dubtes davant la falta de proves de que el nadó estigués certament infectat, tot i que es van fer cinc probes que van donar positiu durant el primer mes de vida de la nena.</div>
<div style="text-align: justify;">
La mare de la nena va donar a llum prematurament, sense haver visitat a un metge durant el seu embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estava, van traslladar al nadó al Centre Mèdic de la Universitat de Mississipi, a on va arribar amb unes 30 hores de vida. </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.unocero.com/wp-content/uploads/2013/01/Virus-VIH.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://www.unocero.com/wp-content/uploads/2013/01/Virus-VIH.jpg" width="320" /></a></div>
Els primers anàlisis que li van fer van rebel·lar uns nivells de virus d'unes 20.000 còpies per mililitre de sang, que es considera baix per a un nadó, però el fet de que donés positiu suggereix que la infecció va tenir lloc a ventre de la mare i no durant el part.</div>
<div style="text-align: justify;">
En lloc de seguir la costum mèdica d'administrar dos medicaments com a mida profilàctica, es va començar un règim de tres fàrmacs, el que va provocar que els nivells de virus baixesin ràpidament.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan la nena tenia un mes, els nivells de virus ja eren indetectables, i van seguir així fins que tenia 18 mesos, quan la mare la va deixar de portar a l'hospital. </div>
<div style="text-align: justify;">
Cinc mesos després, la mare i la filla van tornar i es van fer més proves, la sorpresa va arribar quan les proves encara eren negatives. Es van contactar a altres investigadors que portaven un estudi clínic sobre el tema, i van fer una bateria de proves que van detectar petites mostres de material genètic viral, però cap virus ni latent ni amb capacitat de replicar-se. </div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-90915990500935262162013-01-02T19:39:00.000+01:002013-01-02T19:39:11.509+01:00Una vacuna experimental controla VIH fins a un any<div style="text-align: justify;">
Repassant notícies importants i d'esquitllada, he trobat aquesta notícia força interessant. Tots sabem que són temps difícils per a molts sectors però no em de deixar de banda les investigacions que s'estan fent i els resultats que estan obtenint, perquè comporta molta feina i esforços de moltíssima gent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí va la notícia, per a mi una de les més importants del dia i que hauria de ser portada... un gran exemple del que la investigació podria fer per aquest país (encara que no ens deixin...)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.medciencia.com/wp-content/uploads/2012/12/vih.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="http://www.medciencia.com/wp-content/uploads/2012/12/vih.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La comunitat mèdica ha avançat un pas en la troballa d'una solució definitiva contra el virus de la immunodeficiència humana (VIH). L'equip d'investigadors del <u>Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l'Hospital Clínic</u> ha presentat avui els resultats d'una vacuna terapèutica contra el VIH, els resultats dels quals són esperançadors. Les proves, realitzades a 36 pacients que seguien la teràpia antirretroviral (TAR), van demostrar una reducció de més de tres vegades de la carga viral (quantitat de virus) en el 95% dels infectats, mentre que en els pacients del grup control, que van rebre un placebo, aquesta reducció no es va produir. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i així, els efectes positius comencen a disminuir després de la dotzena setmana, per acabar desapareixent a l'any de l'aplicació. La vacuna no cura del tot els pacients, ja que el virus s'acaba fent resistent als antirretrovirals amb el temps. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El treball s'ha publicat a una de les revistes més prestigioses del món, la <i>Science Translational Medicine</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb més detall, l'objectiu dels investigadors és perfeccionar una vacuna que sigui capaç de controlar indefinidament la replicació del VIH. S'aconseguiria així una alternativa viable als còctels antivirals que s'utilitzen ara, que tenen que ser presos de per vida (amb el cost que això comporta, sense tenir en compte les molèsties per als pacients). </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3b/Dendritic_cell.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3b/Dendritic_cell.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cèl·lula dendrítica vista al microscopi</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per crear la vacuna, els investigadors van utilitzar <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_dendr%C3%ADtica">cèl·lules dendrítiques</a> (cèl·lules del sistema immunològic) de l'afectat, per a "contaminar-les" amb una part del virus del propi malalt inactivat per calor en el laboratori. Aquestes cèl·lules, reincorporades al cos del pacient, aconsegueixen arribar als ganglis limfàtics i alertar al sistema immunitari de l'existència del VIH, amb el que es desencadena la resposta immune. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel moment, la vacuna no substituirà la TAR, ja que després d'un any de la seva aplicació el virus torna a fer-se present. Però tot i així s'ha de tenir en compte que el producte és científicament molt important, que encara s'ha de complementar i optimitzar abans de que pugui arribar a sortir a la venta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vacuna terapèutica, descoberta en el marc del programa <a href="http://www.hivacat.org/">HIVACAT</a> per a la investigació i desenvolupament de vacunes terapèutiques i preventives contra la sida, obre un camí cap a estudis complementaris, amb l'objectiu d'aconseguir una curació funcional dels afectats. Aquesta curació no suposaria l'eradicació total del virus, però sí un control efectiu de la seva replicació durant llargs períodes o de per vida, sense necessitat de tractament. </div>
<div style="text-align: justify;">
Es creu que la vacuna definitiva serà possiblement una combinació de diferents estratègies, potser sumant-la a una segona vacuna terapèutica o a un fàrmac que activi la infecció latent (sense presència de símptomes). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que el projecte HIVACAT compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, la Obra Social de La Caixa i Laboratoris Esteve, no ha faltat el suport a més mesures al·legant que el ritme de la investigació podria ser molt més ràpid si es tinguessin fonts de finançament complementàries. </div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-55325653888500049952012-12-17T22:40:00.000+01:002012-12-17T22:40:22.740+01:00Marató de Tv3 i més...<div style="text-align: justify;">
Avui podem dir, més que mai, que estem orgullosos de ser catalans. Ni crisis ni res ens atura enfront la solidaritat. Perquè per a molt que diguin, som un poble solidari. </div>
<div style="text-align: justify;">
"Y para muestra un botón": més de 10 milions d'euros recaptats per la Marató de TV3, cada any fem un rècord, sempre per una bona causa, aquest any, el càncer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.voluntariat.org/Portals/0/logo_programa_normal.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="72" src="http://www.voluntariat.org/Portals/0/logo_programa_normal.gif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I seguirem així, any rere any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I perquè on em moc jo és en l'àmbit de la investigació, us diré una cosa per a sentir-vos encara més (si cap) orgullosos del que sou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La notícia me l'ha passat una amiga meva, i he considerat que els resultats de la Marató, es mereixien una entrada al meu bloc, però la cirereta la posa la següent noticia:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Del total de la producció científica catalana, un 60% prové de les investigacions de les universitat públiques. A més a més, a Catalunya, l'impacte de la recerca que es fa des de les universitats públiques és un 52% més alt que el de la mitjana mundial. </div>
<div style="text-align: justify;">
Són dades de l'informe "Indicadors d'investigació i innovació de les universitats públiques catalanes" que ha presentat aquest dilluns l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). El document també explica que els investigadors catalans són un 80% més productius que la mitjana espanyola, situant a Catalunya en la sisena posició a la Unió Europea per darrera de Dinamarca o Suècia. En aquest rànquing Espanya es situa en la tretzena posició.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els efectes pràctics en la societat però no són tan positius, una problemàtica que es veu reflectida en el descens que ha vist el percentatge de sol·licituds de patents que ha caigut un 23% en 3 anys. El president de l'ACUP, Francesc Xavier Grau, ho ha atribuït al desequilibri entre el sistema científic i el productiu "que no té prou recursos per dedicar-los a la innovació".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un 38% dels fons europeus dedicats a les universitats espanyoles va dirigit a centres catalans, i només un 22% d'aquesta categoria dels fons espanyols van dirigits a Catalunya, tot i ser repartit responent a "termes suposadament competitius".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, diguin el que digui, som solidaris, treballadors i mereixem més del que ens donen.</div>
<div style="text-align: justify;">
Som un país imparable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-89265558476243319102012-12-10T23:18:00.001+01:002012-12-10T23:18:17.821+01:00Documental demà 11/12/12 "Lluitant per la vida" a Sense Ficció<div style="text-align: justify;">
La setmana passada vaig anar amb uns amics al Palau de la Música. L'edifici no em deixarà mai de fascinar. </div>
<div style="text-align: justify;">
La qüestió és que hi celebraven el centenari de la fundació de la Societat Catalana de Biologia, i gràcies a la Mònica, que em va informar de l'esdeveniment, vaig poder-hi ser present.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al principi pensava que seria avorrit, molta xerrameca i poca teca; però em va sorprendre lo interessant que em van semblar totes les xerrades (algunes més que d'altres... tot s'ha de dir), però el missatge final, era molt maco i esperançador. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre hi ha hagut molta cultura científica en el nostre país. Catalunya sempre ha sigut capdavantera en moltes qüestions, i no es queda enrere quan parlem de ciència. I m'en sento molt orgullosa, de formar part d'una societat com aquesta i d'haver pogut assistir al centenari d'una institució tan important, amb membres tan importants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A banda d'això, un dels vídeos que ens van ensenyar era sobre un dels capítols que TV3 estava enregistrant per al Sense Ficció. Es tracta d'introduir i explicar una mica la ciència al nostre país. El capítol es diu "Lluitant per la vida" i el resumeixen així:</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/882/20121130-lab.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="176" src="http://blogs.ccrtvi.com/media/882/20121130-lab.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
"Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d'altres, mostren l'estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l'alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més a la societat... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.</div>
<div style="text-align: justify;">
És una experiència humana i humanista col·lectiva, tenaç en la seva persistència en la lluita pel coneixement, que ha configurat un pensament col·lectiu indiscutible en oposició als drames de la història.</div>
<div style="text-align: justify;">
Fa cent anys, un grapat de científics, conscients tant dels seus deures col·lectius com del destí del país, van proclamar que la veritable glòria de Catalunya només s'assoliria quan es fes Ciència com la que es feia en altres països. El documental interroga sobre aquest repte posant l'accent en els homes que avui la fan i recorre el llarg camí que ha fet la ciència.</div>
<div style="text-align: justify;">
D'altra banda, de la mà de Moisès Broggi el documental també s'endinsa en la medicina de guerra, l'exili i la postguerra, que tensen la narració i configuren el caràcter quixotesc d'aquests herois de la ciència. Tots junts han consolidat l'estructura social catalana tant retornant els avenços científics a la societat com participant donant relleu a la vida cultural del país."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us deixo el link per si voleu, hi ha un vídeo molt interessant: <a href="http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=48428&catid=1270">aquí</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Espero que us animeu a veure'l.</div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-30798519432787913212012-12-07T09:59:00.002+01:002012-12-07T09:59:57.690+01:00Vistes des de l'Estació Espacial InternacionalM'he trobat aquest video, sobre les vistes des de l'espai exterior de la nostra terra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/74mhQyuyELQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Encara que curt, m'ha agradat i el volia compartir amb vosaltres.<br />
<br />
Bon vol!Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-46041976491519808372012-11-07T22:25:00.001+01:002012-11-07T22:25:12.932+01:00Teràpia gènica a la vista?<div style="text-align: justify;">
L'Agència Europea del Medicament va recomanar ahir que s'aprovés el primer fàrmac comercial per teràpia gènica. </div>
<div style="text-align: justify;">
La teràpia gènica no és res més que un fàrmac que incorpori el gen mutat que causa la malaltia. En aquest cas aquesta teràpia va dirigida a una malaltia rara. </div>
<div style="text-align: justify;">
Es tracta del dèficit d'un enzim, la lipoproteïna lipasa, que afecta només a 200 persones a tota Europa. Però se sap que malalties d'aquest tipus, n'hi ha moltes, que amb aquest tipus de teràpia, es podrien curar i, per tant, són l'esperança de moltes persones, ja que poden incloure`s unes 7000 malalties diferents.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta primera aprovació d'un fàrmac genètic obre les portes a la medicina i també a la seva regulació legal a nivell mundial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A diferència de la seva homòloga dels EEUU, la Food and Drug Administration (FDA), l'Agència Europea del Medicament és una xarxa de coordinació entre les agències nacionals dels països membres. La recomanació del seu comitè encara ha de ser traslladada a la Comissió Europea, però hi ha esperances de que la passi.</div>
<div style="text-align: justify;">
De ser així, serà la primera vegada que s'aprovi un fàrmac comercial de teràpia gènica en el món. Hi ha hagut pocs èxits, des de que aquesta tècnica, que consisteix en infectar als pacients amb malalties congènites (genètiques hereditàries) amb el gen que els hi falta, va començar a fer assajos experimentals fa 25 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Gene_therapy.jpg/340px-Gene_therapy.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Gene_therapy.jpg/340px-Gene_therapy.jpg" width="320" /></a>El més important va ser la curació de 13 "nens bombolla" (amb malalties d'immunodeficiències hereditàries), a Paris l'any 2004, però que no es va seguir estudiant a causa de que el virus utilitzat per introduir el gen va causar leucèmia a dos dels nens.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquella ocasió, els virus utilitzats eren rotavirus, de la família del VIH, que es consideren un dels vectors (manera d'entrar el gen dins la cèl·lula) més eficaços, ja que un dels passos vitals d'aquests virus és entrar dins la cèl·lula i incorporar el seu material genètic "dins" del nostre. </div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest cas el virus utilitzat pertany a una altra família, els adenovirus, que també s'utilitzen sovint en aquest tipus d'experiments i no són tant perillosos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa 30 anys que s'estan posant a punt les teràpies gèniques com a mètode d'elecció per a curar milers de malalties hereditàries, la gran majoria devastadores, que s'han catalogat des de fa centenars d'anys. Però els persistents fracassos en aquesta àrea, inclosa la mort d'un pacient dels EEUU als anys 90, havien començat a produir escepticisme generalitzat entre les firmes biotecnològiques, metges i reguladors nacionals sobre la seva viabilitat.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, la decisió dels científics que assessoren a Brusel·les suposa així un estímul sense precedents, en un camp que, fins ara, les farmacèutiques havien sigut reticents a participar. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El fàrmac que serà aprovat, ha sigut desenvolupat per un laboratori holandès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els malalts de deficiència de la lipoproteïna lipasa (LPL) pateixen una mutació hereditària que els hi impedeix produir l'enzim que, en situacions normals, degrada les lipoproteïnes (transporten els greixos per la sang després d'un àpat, al ser absorbides pels intestins). L'error genètic causa una acumulació de greixos a les venes i a les artèries, fins al punt que la sang té més aviat un aspecte més blanquinós que vermell.</div>
<div style="text-align: justify;">
De manera que el tractament consistirà en introduir el virus amb la còpia del gen de la LPL correcte a les cèl·lules musculars de la cama. Així s'activarà el gen i es començarà a produir la proteïna correctament i s'alliberarà a la sang on podrà començar a fer la seva funció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De moment s'ha testat el fàrmac en 27 pacients, i en una forma que no s'adapta per complet als rigors dels assajos clínics vigent en països europeus ni als EEUU. De fet, el comitè que l'ha acceptat ara, l'havia rebutjat 3 cops en els últims dos anys. Hi ha hagut moltes discussions, i al final s'ha acceptat per un petit marge, ja que encara no se saben gaire bé l'eficàcia i la seguritat del fàrmac. Però la veritat és que als malalts d'aquestes malalties tant greus, els hi és bastant igual tots aquests rigors reglamentaris.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-71298175950770079662012-10-05T19:46:00.000+02:002012-10-11T18:51:19.957+02:00Ratolins femella mutilen els genitals dels mascles per una mutació genètica.<div style="text-align: justify;">
I avui una notícia curiosa. Almenys jo l'he trobat molt curiosa i divertida per algunes... potser als mascles no els hi fa tanta gràcia (o si).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Uns científics de l'Universitat de Ginebra van iniciar un estudi quan van veure que alguns rosegadors del laboratori havien patit l'amputació dels seus òrgans sexuals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
S'ha vist que una mutació genètica aguditza el desitj sexual en ratolins femella i provoca comportaments agressius, com ara mutilacions dels genitals dels mascles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.upf.edu/enoticies/0809/_img/ratolins.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="293" src="http://www.upf.edu/enoticies/0809/_img/ratolins.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L'estudi va començar quan es va descobrir que alguns dels ratolins mascle del laboratori havien patit l'amputació dels seus òrgans sexuals externs i es va decidir filmar el comportament dels rosegadors durant la nit, ja que és el període que estan més actius.</div>
<div style="text-align: justify;">
A les gravacions es va poder observar que algunes femelles, amb un tipus específic de mutació en el gen Hoxd10 (del grup de gens de HoxD) aguditzaven el seu instint sexual durant el seu període receptiu (cada quatre o sis dies) de forma inusual i arribaven a tenir comportaments agressius atacant els mascles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les femelles amb aquesta mutació es comporten normal durant la major part del temps, però durant el període de recepció sexual persegueixen als mascles insistentment, exploren i mosseguen els seus genitals.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest comportament descontrolat i exacerbat està relacionat amb una mutació en el grup de gens HoxD, segons l'estudi publicat a <i>Current Biology</i>, i apareix només en una mica més de la meitat de les femelles i no en els mascles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diuen que tot això s'ha descobert per accident, perquè no esperaven induir, amb aquesta mutació, cap canvi en el comportament dels ratolins. S'esperava trobar alguns canvis en la seva anatomia. Tampoc esperaven que tingués cap efecte a cap funció del cervell.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per altra banda, aquest estudi també ha evidenciat que en aquests mamífers són les femelles les que inicien l'apropament sexual i l'aparellament, contràriament al pensament tradicional de que eren els mascles els que iniciaven el festeig.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Preguntant per l'aplicació d'aquesta investigació als éssers humans, es va assegurar que aquest tipus d'estudis permeten conèixer millor la seva genètica perquè no hi ha grans diferències amb els ratolins.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i així, el científic va aclarir que de moment els humans en els que s'ha desxifrat una anomalia similar en el seu grup de gens HoxD, no han presentat cap tipus de comportament sexual estrany. </div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-3021405354641737632012-09-05T23:33:00.003+02:002012-09-05T23:33:57.889+02:00Tots els secrets de l'ADN?<div style="text-align: justify;">
Tornant de vacances, costa tornar a agafar el ritme. Costa tornar a escriure. </div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però ni les vacances ni la falta de ritme ha afectat a molts científics d'arreu del món, que avui han vist la seva feina recompensada (feina segurament de tota una vida).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Què en diuen als mitjans de comunicació?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a mi l'estan venent, una mica, com una gran revelació. Però, ho és?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A part de comparacions del genoma (una mica absurdes) amb un robot o fins i tot amb els textos de la biblioteca de Babel (entenc la comparació com un munt de lletres per a ordenar), es diu que existeix una paradoxa del genoma humà.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta paradoxa, es ben coneguda: 3.000 milions de lletres químiques (els coneguts nucleòtids) repartides al llarg de 23 parells de cromosomes. </div>
<div style="text-align: justify;">
Es considera que només un 1,5% de totes aquestes lletres sembla ser funcional (i com a funcional interpreto que aquestes lletres es converteixen, al final, en proteïna). Tota la resta, el 98,5% restant, es considera genoma escombraria, que no tenia funció (de debò algú es va arribar a pensar que no tindria funció?)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com que representava un percentatge molt gran del genoma humà, es va decidir estudiar més a fons. I aquí va començar el projecte Encode. Projecte enfocat a acabar de descriure (aquest cop correctament) totes les funcions del genoma, no només el seu efecte gen-proteïna, sinó tota la resta, fora de la resta de gens convencionals. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Només dir que és un projecte de gran, gran (molt GRAN) envergadura (442 autors en un sol article... m'agradaria saber qui és el primer i l'últim firmant) van publicar aquests resultats a la prestigiosa revista Nature.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El principal resultat d'aquest projecte, va ser descartar d'una vegada per totes, que el genoma escombraria no era tal cosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
S'ha vist que el 80% del genoma humà resulta tenir almenys una funció bioquímica en almenys algun teixit del cos i en almenys alguna fase del desenvolupament o de la vida adulta. I un 95% del genoma està implicat en la regulació dels gens (tenint en compte la possibilitat que gens regulen altres gens). De fet se sap que la majoria de les mutacions implicades en una malaltia, es troba en aquesta regió escombraria del genoma; per tant el seu estudi sempre està enfocat a noves possibilitats terapèutiques. </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aquesta és la gran notícia. La veritat que m'ha sorprès, per als que estem posats una mica en el tema. No és cap notícia. Encara falta molt camí.</div>
Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-83370205680472333802012-07-19T11:25:00.002+02:002012-07-19T11:25:46.529+02:00Reflexió<div style="text-align: justify;">
Fa dies que no publico res al bloc, i es que la vida dóna voltes que ni te n'adones, i he estat ocupada pensant què fer amb la meva vida. Què m'agrada? A què em vull dedicar? En què puc ser feliç? Que al capdavall, per a mi, és el més important. Treballar i que ni te n'adonis que estàs treballant. I a mi això se m'havia acabat. Toca donar una volta de rosca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">D'altra banda, havia pensat de donar-li, també, una volta al bloc. La ciència és important, sí, i és important que la gent conegui la feina que s'està fent en investigació, tant a Espanya com a la resta del món. Fer difusió.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
Però últimament, com tots sabem, el món està canviant moltíssim. Les nostres vides difícilment són iguals a quan eren fa 4 anys, i les nostres expectatives, potser encara que siguin les mateixes, som conscients que potser que ens costi una mica més de complir. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, crec que ara mateix el que necessito és un espai de reflexió. Crec que tots el necessitem. Amb tot el que està passant, si prima de risc a l'alça, que si la borsa baixa, retallades, suspensió de pagaments, la sanitat col·lapsada, l'educació pels terres.... Ja n'hi ha prou de parlar, és el moment de reflexionar. Per què s'ha arribat a aquest punt? i el més important: Què em de fer NOSALTRES per a solucionar-ho?. Tots pensarem que els que s'han d'encarregar de la situació són els polítics, que són ells els que ens han portat a aquesta situació (entre altres personatges). Però pel moment, els afectats han sigut els treballadors, els que realment estem fent que el país tiri endavant. Quants polítics s'han quedat sense feina?. Quants s'han abaixat els sous astronòmics?. Quants han demanat perdó per haver fet malament la seva feina? A qui han demanat responsabilitats? Gent... ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl, ja n'hi ha prou d'esperar que siguin ells els que ens treguin d'aquesta situació, ja n'hi ha prou del "ja ens en sortirem". NO ENS EN SORTIREM. Si nosaltres, els treballadors, que som els realment afectats en aquesta crisi, no ens movem, no ens en sortirem.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per això demano, no pel meu bé, no pel bé de del món. És pel bé de cadascú de nosaltres, de la nostra família, dels nostres amics... és pel bé de tots els que estimem, que ens hem de mobilitzar!. </div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè això no ha fet res més que començar, mentre els polítics vegin que la societat no es mou, seguiran fent de les seves.</div>
<div style="text-align: justify;">
No siguem mandrosos! Aixequem-nos! Cridem! Lluitem! Indignem-nos! Perquè estem en els nostre dret! Perquè, potser no encara, però arribarà un dia, que la gent no tindrà més a perdre. No deixem que arribin fins aquest punt, no deixem que destrossin tot el que la gent va aconseguir en el seu moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo ja m'he cansat d'estar asseguda, veient com són els altres que lluiten pels meus drets, com estan uns quants lluitat pel bé de tothom. No siguem com ells. No mirem només per nosaltres. Mirem per a tots, perquè només quan estiguem units podrem canviar les coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això us diré una frase que em va dir un amic meu fa uns dies, i la veritat que em va agradar i es que "les cadenes només es senten quan un camina". Aixequeu-vos, camineu i notareu que vosaltres també esteu encadenats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-32754621545331631732012-05-17T18:34:00.003+02:002012-05-17T18:34:59.299+02:00Dues persones paralitzades aconsegueixen moure un braç artificial amb el cervell<div style="text-align: justify;">
Informació extreta de El País que m'ha deixat absolutament sorpresa!! Increïble el que es pot arribar a fer amb la tecnologia!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La integració entre l'ésser humà i les màquines continua donant els seus fruits. L'últim és el de dues persones que després d'haver passat anys paralitzades, han aconseguit beure per elles mateixes amb l'ajuda d'un braç artificial que han pogut moure elles mateixes amb el seu cervell. </div>
<div style="text-align: justify;">
La idea, es veu, que porta anys sent perfeccionada, si les transmissions del cervell són elèctriques, s'han de poder traduir a una màquina. I en aquesta línia d'investigació està el treball que ara s'ha presentat. L'objectiu general del treball és generar una connexió entre el cervell i l'ordenador.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://p2.trrsf.com.br/image/fget/cf/619/464/img.terra.com.br/i/2012/05/17/2341056-6054-rec.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="239" src="http://p2.trrsf.com.br/image/fget/cf/619/464/img.terra.com.br/i/2012/05/17/2341056-6054-rec.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El dispositiu consisteix en un sensor de la mida d'una petita pastilla que s'insereix en el còrtex motor del cervell del voluntari, que és concretament, la zona que controla els moviments. Aquest receptor conté un centenar de petits elèctrodes (de la mida d'un capil·lar!) que capten les senyals elèctriques que produeix el cervell. Aquesta informació es trasllada fins a un receptor d'un programa que ho tradueix per a ordres d'un braç artificial. D'aquesta manera han aconseguit que els voluntaris poguessin agafar una ampolla i portar-se-la a la boca. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els beneficiaris han sigut una dona de 58 anys, paralitzada per un ictus cerebral l'any 1996, i un home de 66, en la mateixa condició des de l'any 2006. Els dos van tenir que passa per un dur procés d'entrenament, fins que van aprendre a pensar de manera que el dispositiu entengués les ordres i fos capaç de traduir-les.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest projecte que s'anomena Braingate (cervell-porta) no és nou. Va començar l'any 2004 i va ser producte d'altres treballs com els que ja van permetre que persones moguessin un cursor d'un ordenador amb el cervell (l'any 1998). La diferència és que ara es tracta de moviments molt més complexos i en tres dimensions, enfront d'un moviment en dos dimensions.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep01.epimg.net/sociedad/imagenes/2012/05/16/actualidad/1337163989_658684_1337194609_sumario_normal.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="http://ep01.epimg.net/sociedad/imagenes/2012/05/16/actualidad/1337163989_658684_1337194609_sumario_normal.png" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El procés d'aprenentatge i el preu fan que sigui un sistema poc aplicable d'una manera generalitzada. Cadascú dels voluntaris va necessitar mesos d'entrenament i un expert que calibrés la màquina segons els seus requeriments. </div>
<div style="text-align: justify;">
Una altra limitació, en persones amb infart cerebral com les que han participat en l'assaig, es que part del còrtex als que els hi connecten els elèctrodes ha d'estar sa i ser capaç de processar els pensaments dels voluntaris. En altres casos, com els lesionats medul·lars, pot ser més fàcil, ja que la seva immobilitat no ve donada pel cervell.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que s'ha vist fins ara, el sistema té innumerable aplicacions, però els mateixos autors admeten que no és la solució definitiva per a les persones paralitzades. En aquest cas, el que s'està intentant, és connectar les senyals que són capaços de produir, sigui a nivell de nervi o de cervell, amb els músculs corresponents. Així s'evitaria dependre de dispositius com un braç artificial.</div>
<br />Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-31974070297406810062012-05-08T13:13:00.000+02:002012-05-08T13:13:22.272+02:00Les malalties recessives heretades d'un sol progenitor<div style="text-align: justify;">
Perquè no tot és tan simple com l'herència Mendeliana.... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid han descrit tres casos de disomia uniparental (herència de dues còpies del mateix cromosoma exclusivament d'un progenitor) en pacients amb malalties metabòliques d'herència recessiva (en que es necessita tenir defectes en les dues còpies del cromosoma). Aquesta troballa posa de manifest que la freqüència d'aquests casos pot ser més gran de la que s'espera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les malalties metabòliques hereditàries afecte l'estructura o la funció dels enzims, receptors o de transportadors implicats en el metabolisme. Són considerares malalties rares per la seva baixa prevalença. S'hereten majoritàriament de manera recessiva, i després d'identificar les mutacions en el pacient, es confirma l'herència en els pares.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.quimicaweb.net/Web-alumnos/GENETICA%20Y%20HERENCIA/imagenes/8.htm1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="188" src="http://www.quimicaweb.net/Web-alumnos/GENETICA%20Y%20HERENCIA/imagenes/8.htm1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Típica herència de malalties recessives</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Els investigadors destaquen que el treball posa de manifest la importància d'analitzar els pares per a completar el diagnòstic genètic dels pacients i la utilitat dels anàlisis de "xips" de ADN per a detectar disomies uniparentals i altres tipus de re-ordenaments del genoma com ara grans delecions. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La freqüència d'aquests re-ordenaments, tot i que en principi és baixa, pot ser més alta del que s'estima ja que els anàlisis no es fan rutinàriament. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta troballa es va realitzar després d'identificar tres pacients afectats amb diferents tipus d'aquestes malalties (acidèmia propiònica, homocistinúria i un defecte congènit de la glicosilació) que portaven una mutació del corresponent gen en els dos cromosomes. Tot i així, un dels pares no era portador de la mutació.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'excloure la possible no-paternitat, el genoma dels pacients es va analitzar amb uns "xips" de ADN per a caracteritzar els polimorfismes d'un sol nucleòtid (seqüències d'ADN que varien entre individus, però que es mantenen en herència, una del pare i una de la mare) pera tot el genoma. Es va observar que en cada pacient hi havia una regió o segment del cromosoma on s'havia perdut l'heterozigositat (per tant que les dues còpies eren iguals), just on es localitzava el gen responsable de la malaltia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els anàlisis es van completar estudiant altres tipus de polimorfismes, en aquest cas microsatèlits (seqüències més llargues d'ADN), en les mostres dels pacients i dels pares. Les dades van confirmar que els pacients tenien dues còpies de segments dels cromosomes heretats exclusivament del pare o de la pare.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquesta manera la mutació apareix en les dues còpies i es produeix la malaltia. A més d'aquest tipus de casos, reportats amb poca freqüència, la disomia uniparental pot donar lloc a malaltia quan els cromosomes implicats tenen gens la expressió del qual es troba regulada per la empremta genètica (casos en que només la còpia de la mare o la del pare s'expressen a conseqüència de la inactivació de l'altre còpia per efecte de marques epigenètiques, que són modificacions que tenen els gens al llarg de la vida), com són el cas dels síndromes Prader-Willi i Angelman.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-54166846604631777342012-04-24T18:00:00.000+02:002012-04-24T18:00:19.883+02:00El síndrome de l'intestí irritable tindrà millor pronòstic<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Avui us parlaré d'una notícia que va sortir publicada el dia 19 d'abril. L'estudi es va fer a l'Institut de Recerca Vall d'Hebron i prova que l'origen del còlon irritable no és psicològic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
EL còlon irritable, avui en dia anomenat intestí irritable perquè ara se sap que el dany té lloc a tot l'intestí i no només al còlon, no és una malaltia psicològica ni funcional com es pensava fins ara, sinó que és absolutament orgànica.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'impacte de la troballa, demostrada mitjançant centenars de biòpsies de pacients, s'ha convertit en esperança per trobar marcadors d'aquestes alteracions que es puguin arribar a detectar en un anàlisis de sang o de saliva i que alhora siguin dianes terapèutiques. </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.dfarmacia.com/ficheros/images/4/4v27n03/grande/4v27n03-13116889fig01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.dfarmacia.com/ficheros/images/4/4v27n03/grande/4v27n03-13116889fig01.jpg" width="215" /></a>Es tracta d'una malaltia que afecta al 15% de la població, la major part dones joves. És una malaltia crònica i recurrent i a hores d'ara només es tracten els símptomes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En les biòpsies concentrades en el jejú (segon tram de l'intestí prim), van detectar-hi que les cèl·lules estaven més "obertes", per tant la membrana que recobreix l'intestí i per on hi passen els aliments (però també toxines), era més permeable, de manera que és més susceptible a inflamacions i infeccions, base de la gastroenteritis. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta alteració en la "obertura" de les cèl·lules és deguda a una sobre expressió de diverses proteïnes regulades per diversos gens que ja es coneixen. Aquesta alteració marca una predisposició i probablement les infeccions i l'estrès afavoreixin el començament de la malaltia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De manera que l'intestí està hipersensible i reacciona d'una manera exagerada i inespecífica a qualsevol estímul.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La malaltia no evoluciona a pitjor, es queda de per vida de forma intermitent, per això no se la considera una malaltia greu, però sovint comparteix la seva existència amb altres malalties com ara la depressió, la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fibromialgia">fibromiàlgia</a> , ansietat, etc. que indiquen que podrien tenir coses en comú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'equip d'investigadors ja porta temps treballant en els marcadors i espera resultats d'aquí poc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara no s'han parlat de les proteïnes implicades en la malaltia, però en quant se sàpiga alguna cosa de ben segur que ho publicaré per aquí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-39434621480616652552012-04-11T11:22:00.000+02:002012-04-11T11:22:14.296+02:00Donació de sang, tot el que cal saber<div style="text-align: justify;">
Avui he vist una entrada en un diari, i he pensat que seria interessant de publicar-ho aquí també. L'entrada explica tot el que cal saber sobre la donació de sang. Com sabreu, donar sang és molt important per a moltíssimes persones que en depenen. I crec que és important que es sàpiga tot el que s'ha de saber sobre la donació de sang, i resoldre tots els dubtes de les persones que tinguem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Qui pot donar sang?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Han de ser persones més grans de 18 anys i pesar més de 50 kg. Un s'ha de sentir bé, no anar sense menjar i no ha d'haver donat sang en els dos últims mesos. Els homes poden donar sang 4 cops a l'any, en canvi les dones només 3 cops a l'any.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://rosavendrell.files.wordpress.com/2010/07/donaciodsang.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="232" src="http://rosavendrell.files.wordpress.com/2010/07/donaciodsang.jpg" width="320" /></a>Com en tot, també hi ha <b>falses històries</b> sobre les persones que no poden donar sang. Com ara, tenir la menstruació no impedeix donar sang; alhora que tampoc ho impedeix prendre anticonceptius orals, prendre aspirina i antiinflamatoris, ser al·lèrgic (si no s'està en fase crítica) inclús es pot ser donant sent al·lèrgic a antibiòtics, tenir hipertensió arterial (inclús amb medicació) si en el moment de la donació els nivells estan correctes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara us exposo els casos en que de veritat es limita la donació de sang:</div>
<br />
<ul>
<li style="text-align: justify;">Malalts d'hepatitis B o C, SIDA, sífilis i totes aquelles malalties que es transmeten per la sang. </li>
<li style="text-align: justify;">Persones que conviuen en el mateix domicili que malalts d'hepatitis B o C.</li>
<li style="text-align: justify;">Diabètics insulinodepenents</li>
<li style="text-align: justify;">Epilèptics </li>
<li style="text-align: justify;">Malalties greus</li>
<li style="text-align: justify;">Malalts greus</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
També hi ha circumstàncies temporals que poden impedir donar sang en un moment concret:</div>
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Persones que hagin patit una intervenció quirúrgica (s'ha d'esperar de 3 a 6 mesos fins a 1 any en el cas de rebre una transfusió)</li>
<li style="text-align: justify;">Si s'ha vacunat de la grip (3 dies) i de l'hepatitis (7 dies)</li>
<li style="text-align: justify;">Si s'han realitzat viatges a països tropicals (1 any)</li>
<li style="text-align: justify;">Si s'han fet tatuatges o piercings (4 mesos)</li>
<li style="text-align: justify;">Durant l'embaràs no es pot donar i després s'ha d'esperar tant com hagi durat l'embaràs</li>
<li style="text-align: justify;">Si s'ha realitzat qualsevol activitat o conducta de risc (accions en les que pot existir contacte sang amb sang)</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
En el cas que vulguem donar sang, </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
la donació en sí dura uns 10 o 15 minuts. Si li sumem el temps de la entrevista amb el metge i el període de repòs posterior, el procés complet pot suposar uns 30-40 minuts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què hem de fer després de donar sang?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Es recomana beure molt líquid durant les següents hores (sobretot no alcohol), no fumar durant 3 hores, no realitzar treballs ni exercicis que requereixin esforç físic fins al dia següent, no conduir sense haver ingerit algun aliment i haver descansat almenys 1 hora, no aixecar pes amb el mateix braç de la donació fins al dia següent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I per últim m'agradaria completar la informació de la donació sabent què estem donant i saber que el que cadascú dóna és diferent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com segurament sabreu, l'ésser humà té diferents grups sanguinis. Els grups sanguinis no deixen de ser sinó una classificació de la sang segons les característiques presents o no a la superfície dels glòbuls vermells i en el sèrum de la sang. El primer seria la classificació ABO i el segon el factor Rh. (Petit recordatori: els anticossos es "creen" quan per la sang circula una proteïna o qualsevol cosa que el nostre sistema reconeix com a ESTRANYA, i així el nostre cos amb els anticossos, les destrueix)</div>
<div style="text-align: justify;">
<ul><a href="http://www.medicinapreventiva.com.ve/laboratorio/imagenes/tipos_sang.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="281" src="http://www.medicinapreventiva.com.ve/laboratorio/imagenes/tipos_sang.jpg" width="320" /></a>
<li>Les persones amb sang tipus A tenen glòbuls vermells que expressen una proteïna del tipus A i tenen anticossos del tipus B (vol dir que el cos està preparat per "atacar" la sang que tingui el tipus B, de manera que la rebutjariem)</li>
<li>Les persones amb tipus B tenen la combinació contrària als de la A, tenen glòbuls vermells amb proteïna tipus B i anticossos contra el tipus A (rebutjaran tot allò que tingui A)</li>
<li>Els individus 0 no tenen cap dels dos tipus de proteïna, ni A ni B, però tenen els dos anticossos, contra A i contra B de manera que atacaran qualsevol cosa que tingui A o B. Però al no expressar CAP tipus de proteïna, són els anomenats DONANTS UNIVERSALS, poden donar sang a tots els grups sanguinis.</li>
<li>Per últim tenim el grup AB que tenen les dos proteïnes als glòbuls vermells però no tenen cap anticòs, de manera que ho accepten tot, d'aquí a que aquestes persones són RECEPTORS UNIVERSALS (poden rebre qualsevol tipus de sang, perquè el seu sistema immune no atacarà)</li>
</ul>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El factor Rh (o factor Rhesus) s'anomena així perquè va ser descobert en uns simis anomenats Rhesus. Funciona pel mateix sistema que el sistema ABO per tenir o no una proteïna a la nostra sang. Les persones que tenen aquesta proteïna (per tant el cos la reconeix com a pròpia) no tindran els anticossos i són Rh positius. A la inversa, els Rh negatius, no tenen la proteïna. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div>
<a href="http://www.umm.edu/graphics/images/es/19789.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="256" src="http://www.umm.edu/graphics/images/es/19789.jpg" width="320" /></a>El control del Rh és molt important en les embarassades ja que pot provocar la malaltia del Rh, que es dona quan una mare es Rh negativa i el fill que porta és Rh positiu (degut al pare). En aquest cas, si no es fa res, els anticossos de la mare destrueixen els del bebè.</div>
<div>
En el primer fill no passa res ja que la mare encara no té els anticossos, però en el segon fill la mare ja té els anticossos (a conseqüència del primer embaràs) i el fill pot morir degut a una malaltia anomenada eritroblastosis fetal que és una anèmia severa, ja que els anticossos de la mare destrueixen els glòbuls vermells del fill. Per evitar-ho, s'ha d'aplicar a l'embarassada una vacuna que elimina els anti-Rh, anomenada gammaimmunoglobulina. Aquesta s'ha d'aplicar dins de les 72 hores posteriors al primer part.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-71411330289951637432012-04-06T16:50:00.002+02:002012-04-06T16:50:33.125+02:00Trastorn del desenvolupament: Autisme<div style="text-align: justify;">
El dia 2 d'abril és el dia Mundial de conscienciació sobre l'autisme, aquest dia va ser decretat l'any 2007 per l'ONU. Per ajudar una mica a aquesta tasca, explicaré una mica més sobre aquesta malaltia, que personalment trobo molt sorprenent.</div>
<div style="text-align: justify;">
És una trastorn que afecta a milions de persones arreu del món de forma molt diferent entre diferents individus. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La paraula autisme, ve del grec auto- (propi, un mateix) i va ser utilitzada per primer cop per un americà l'any 1912.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer que s'ha de saber és que no és una malaltia pròpiament dita, sinó un trastorn del desenvolupament que es manifesta a la infància. La pateixen aproximadament 1 de cada 150 naixements i afecta quatre vegades més als homes que a les dones.</div>
<div style="text-align: justify;">
Es caracteritza perquè abans dels tres anys, normalment abans dels 18 mesos, es presenten alteracions o retards en almenys una de les següents tres àrees: les relacions socials, la comunicació i la conducta.</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb freqüència es parla d'espectre autista o trastorn de l'espectre autista (TEA) precisament per a donar cabuda a les seves moltes i variades manifestacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.securikids.fr/parents/images/stories/minifp/articles/maison/sante-hygiene/autisme.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="311" src="http://www.securikids.fr/parents/images/stories/minifp/articles/maison/sante-hygiene/autisme.jpg" width="320" /></a>Dins de l'espectre autista hi ha gent amb síndrome d'Asperger, amb problemes socials i de la conducta però sense retards en el llenguatge; autisme d'alt funcionament, que són els més capaços de ser autònoms i l'autisme molt incapacitant, moltes vegades anomenat autisme de Kanner, per Leo Kanner, el primer en descriure el trastorn. </div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha inclús persones amb autisme definides com <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Savant">savants</a></i> que, independentment del seu grau d'afectació, estan dotats prodigiosament per la música, els escacs, el dibuix o les matemàtiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant l'autisme no va necessàriament unit a un retard mental, molts profesionals intenten que es considerin discapacitats socials més que discapacitats mentals o intel·lectuals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Alhora de parlar com es produeix el trastorn, se sap que existeix un component genètic que no ha sigut localitzat. Se sap que és genètic perquè en famílies amb un persona autista tenen més probabilitats de que hi hagi un nou cas i perquè hi ha molts casos de germans bessons afectats. Es creu que a aquest component genètic se lo ha de sumar un desencadenant ambiental, però encara que hi ha moltes teories com la intoxicació de metalls pesats o la pol·lució ambiental, no hi ha res demostrat. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tot unit acaba desencadenant alteracions en les connexions neuronals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I què ens diuen els científics?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
L'evidència científica suggereix que en la majoria de casos l'autisme és un desordre heretable. Els estudis de bessons idèntics han trobat que si un dels bessons és autista, la probabilitat de que l'altre també ho sigui és del 60% però del 93% si es considera un espectre més ampli de l'autisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
S'han trobat dos gens relacionats amb l'autisme que també estan relacionats amb l'epilèpsia, el SNC1A causant del síndrome de Dravet i el PCDH19 que provoca el síndrome de Juberg Hellman. Recentment s'ha descobert un altre gen implicant en el desenvolupament de l'autisme el SYN1.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En estudis a persones autistes s'han trobat diferències en algunes regions del cervell, incloent el cerebel, l'amígdala, l'hipocamp, el septe i els cossos mamil·lars. En particular l'amígdala i l'hipocamp semblen estar densament poblats de neurones, les quals són més petites de lo normal i tenen fibres nervioses subdesenvolupades. Aquestes últimes poden interferir amb les senyals nervioses. També s'ha trobat que el cervell d'un autista és més gran i pesat que el cervell mig. Aquestes diferències suggereixen que l'autisme resulta d'un desenvolupament atípic del cervell durant el desenvolupament fetal. Tot i així, cal dir que molts d'aquests estudis no s'han duplicat i no expliquen una generalitat dels casos. </div>
<div style="text-align: justify;">
Altres estudis suggereixen que les persones autistes tenen diferències en la producció de serotonina i altres neurotransmissors en el cervell. </div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8784586895841847779.post-62324442526772770272012-03-26T16:31:00.000+02:002012-03-26T16:31:00.226+02:00El virus no ens infecten a tots per igual<div style="text-align: justify;">
Sempre ens hem preguntat, almenys jo us quants cops, com podia ser que certes persones fossin més propenses a agafar uns refredats i d'altres no s'hagin refredat mai (o molts pocs cops) i que un refredat afecti més a una persona que a una altra. Doncs la resposta, si més no en part, ja ha estat descoberta!</div>
<div style="text-align: justify;">
Un grup d'investigadors dels Estats Units han descobert un gen que està implicat en les persones que presenten un quadre més greu de grip. El treball s'ha publicat a una de les revistes més prestigioses com és la <i>Nature</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.sumutual.com.ar/portal/images/stories/gripe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="256" src="http://www.sumutual.com.ar/portal/images/stories/gripe.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En concret, els científics es van adonar que el gen anomenat IFITM (interferó induïble transmembrana), que regula una proteïna de la membrana de les cèl·lules, té un factor clau en el procés d'infecció, ja que la proteïna protegeix de l'entrada dels virus a les cèl·lules. Per tant en condicions normals ens protegeix, però si la proteïna està mutada (no funciona), els virus tenen més facilitat per entrar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els estudis es van fer amb el virus H1N1. En els cultius cel·lulars es va veure que les cèl·lules que tenien certes mutacions a aquest gen eren més susceptibles a la infecció. Després, en ratolins es va comprovar que aquells sense el gen (anomenats Knock-out) desenvolupaven una pneumònia fulminant inclús quan se'ls exposaven a un virus d'activitat moderada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per últim es va comprovar què havia succeït amb les persones hospitalitzades durant l'epidèmia de grip del 2009, i es va veure que hi havia una elevada proporció de persones que tenien la mutació d'aquest gen, el que feia que la proteïna fos menys eficaç. En general, hi ha variacions en una de cada 400 persones, però en els ingressats aquesta taxa augmentava a una de cada 20. Això vol dir que el gen influeix, encara que sigui només en una part, a la susceptibilitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels coautors de l'estudi, Paul Kellam, va dir que la troballa podia servir per predir els casos més greus en persones exposades a la grip.</div>
<div style="text-align: justify;">
També s'ha dit que aquest treball indica que quan s'investiga la possible toxicitat d'un virus, no només s'ha de centrar en la genètica del virus en sí, sinó que també és important la genètica de l'infectat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per ara, el paper del gen sembla important, encara que queda molt per a investigar. De moment també s'ha vist en els cultius in vitro (per tant en cultius de cèl·lules, no en animals), que també protegeix contra altres virus, com ara el del Nil occidental (infecció que va en augment en el nostre país i que es transmet mitjançant els ocells).</div>Marinahttp://www.blogger.com/profile/04073631621675100866noreply@blogger.com5